Semifoscor i penombra

Abans d'anar a dormir la Nit de Nadal, un fragment d'un article que m'ha agradat:

La luz atrae a todos, aun al más vulgar, en tanto que la semioscuridad sólo hace detenerse a los elegidos", escriu Günther Grass a "El tambor de hojalata" en la traducció espanyola de Gerhard. Miguel Sáenz [que ha retraduït la novel·la] prefereix "penumbra" a "semioscuridad". El més decisiu és que la frase resumeix l’ofici de traductor: l’elegit que busca la resplendor entre les ombres. La claredat no necessita intèrprets.

De: Nou ritme per al tambor

Basc: tan a prop i tan exòtic

No sé si caldria, com diuen alguns, que a l'Estat Espanyol tothom aprengués totes les llengües oficials. Sí que crec, però, que hauria de ser més fàcil. Jo visc en una capital de província i aquí no hi ha cap escola on es pugui aprendre basc ni gallec; potser hauria de ser obligatori que ho oferissin a les escoles oficials d'idiomes, no ho sé.

El cas és que amb el gallec, per pura similitud de les llengües, no es troba a faltar, però en canvi el basc, que es parla com aquell qui diu "aquí mateix" (en 4 o 5 horetes de cotxe hi ets), ens resulta absolutament desconegut i exòtic.

I per això m'ha fet gràcia trobar per casa aquest article que va sortir fa un parell d'anys a La Vanguarda i que jo, segons sembla, vaig retallar i guardar (i que gràcies al magnífic servei d'hemeroteca en línia d'aquest diari, he pogut recuperar en color). Seguint la línea sobre l'origen de les paraules que vaig encetar parlant de la ciència ficció (I i II), us n'ofereixo un parell més.

Es tracta de l'origen d'alguns noms de marques basques. Poden semblar simplement una marca, però tenen un significat molt relacionat amb el seu producte:

- Otsein (fabricant d'electrodomèstics): paraula que significa "servent, criat".

- Eroski (supermercats): nom que significa "lloc on comprar"; és un compost de "erosi" (comprar) i "toki" (lloc).

- Azkar (empresa de transports): paraula que significa "ràpid"

Vint-i-cinc!

Avui he fet una factura per a una empresa búlgara, i així Bulgària s'ha convertit en el país que fa vint-i-cinc a la llista de països amb què he treballat en els 5 anys que fa que estic pel meu compte:

Regne Unit
Suècia
Dinamarca
Alemanya
Bèlgica
Polònia
Portugal
Irlanda
Itàlia
França
Bulgària
Holanda
Canadà
Estats units
Hong Kong
Japó
Emirats Àrabs Units
Israel
Argentina
Nova Zelanda
Corea del Sud
Lituània
Txèquia
Turquia
Suïssa

Tots autònoms

Ser autònom té molts desaventatges que cal tenir ben presents. No tens vacances pagades, ni paga extra de Nadal, les baixes per malaltia són molt pitjors que les dels assalariats (i no comencen fins al cinquè dia d'inactivitat), el volum de feina pot ser erràtic, etcètera.

Però els autònoms no ho som per massoquisme, ni tan sols perquè no tinguem cap altre remei: hi ha coses que compensen, com ara ser el teu propi cap, controlar tu mateix la teva activitat laboral, tenir més llibertat (que es pot aprofitar per formar-se, per conciliar vida familiar i laboral, etcètera) i, el més important i sovint oblidat, el sou.

Perquè una cosa és clara: així com quan no treballes ningú no et paga, cada hora que sí que treballes repercuteix al que guanyes. I després d'un període per establir-se que pot ser més o menys llarg (en el meu cas, 18 mesos), s'arriba a un punt d'equilibri en què pots tenir un sou prou digne. Fer-se ric ja costa més, però tampoc ningú no decideix dedicar-se a les llengües pensant que s'hi farà d'or.

I el cas és que si la notícia del nou contracte per a llicenciats que planteja el govern central és certa, més val ser autònom. Són contractes que surten baratíssims a les empreses (que s'estalvien les quotes de la Seguretat Social) i poden estar tan mal remunerats com les pràctiques, encara que els treballadors/víctimes siguin llicenciats. La idea és reduir l'atur juvenil (a desembre de 2009, un 34,5%) pagant un sou més baix als que comencen, de manera que s'endarrereix la independització dels joves i, segurament, es generen acomiadaments perquè fer fora un treballador i contractar-ne un de jove a una tercera part del preu és ben llaminer.

O sigui que jo els recomano el que dic a tothom: posa't pel teu compte, que hi sortiràs guanyant.

Baixa el valor del títol de català de l'EOI

El Govern ha modificat el valor dels títols de català de l'Escola Oficial d'Idiomes. Quan els alumnes completen cursos de les EOI, reben uns certificats que tenen valor oficial. En el cas del català, fins ara els estudiants que acabaven el cinquè curs obtenien el nivell D, el mateix que els llicenciats en filologia catalana. A partir d'ara, en canvi, rebran el nivell B, i això s'aplicarà no només a partir d'enguany, sinó amb efecte retroactiu, de manera que també afecta als alumnes que van fer cinquè l'any passat. Segons sembla, tot això en aplicació de la LOE, la llei orgànica d'educació.

Tot això encara és molt recent. La mesura ha despertat força recels i oposició, i ja hi ha gent treballant per canviar-ho, o sigui que caldrà estar pendent de les notícies per veure cap on tira la cosa.

No conec el cas concret del català, però sospito que era injust donar el mateix títol als alumnes de l'EOI que als de la facultat de filologia, que bé s'hi deuen haver passat més hores i deuen tenir més coneixements de llengua. En tot cas el que és un fet és que cal regular els certificats que expedeixen les EOI, perquè en teoria se'n surt amb el mateix nivell en qualsevol llengua, i en canvi és ben clar que no és el mateix aprendre xinès que italià.

Font: La notícia a l'Avui del 2 de desembre.

Premi a Haruki Murakami

Llegeixo per casualitat aquí que han condecorat l'autor japonès Haruki Murakami (Kyoto, 1949) amb l'Ordre de les Arts i les Lletres d'Espanya.

M'ha cridat l'atenció perquè justament fa unes quantes setmanes que tinc una novel·la seva començada (o més ben dit, atravessada). N'he llegit dos terços, i se m'està fent una mica llarga, però qui sap si és que he anat a trobar el seu llibre més fluix. El cas és que no m'ha enganxat l'argument i no em crec els personatges, o sigui que vaig arreglada.

De fet, potser tampoc no hauria estat la meva primera tria d'aquest autor, però me'l van regalar pel títol, "Sputnik, amor meu", perquè el meu gat també es diu Sputnik. I sempre miro de llegir-me els llibres que em regalen, encara que això em destaroti la llista d'espera (misèria...).

La història immortal (i 2)

Em diuen que se'n pot llegir el primer capítol aquí.

I a més, en parlen a Lleixes, Ucronies i Nausica.

Per cert, parlant d'històries immortals (o en tot cas, que no s'acaben d'acabar): Demà me'n vaig d'aventura, a buscar la casa abandonada d'un falangista reusenc en algun lloc de la serra de Prades per a un llibre que escriu en Joan.

La història immortal

Un dels moments més agradables d'aquesta feina és trobar-te amb el resultat a les mans. El moment que fas clic a "enviar" i saps que has enllestit un projecte amb què t'has passat setmanes o mesos és molt gratificant (de vegades, alliberador!), però res com el dia que arriba a casa la capsa amb el llibre (o el videojoc!).

Aquesta setmana m'han arribat els exemplars que em toquen d'un llibre que vaig traduir a l'estiu. Trobo que l'edició ha quedat molt bonica i a més molt en l'estil de l'altre llibre de l'autora que hi ha a la mateixa col·lecció (i que vaig traduir l'any passat). En tots dos casos la portada va molt bé amb la història; un deu per a qui l'hagi trobat. Com que són llibres finets i de bon llegir, crec que els faré una relectura a tots dos abans de posar-me, per fi i amb molt de retard, amb els tres de Millenium. Fa mesos que ocupen amb resignació la meitat de la meva tauleta de nit, però si tinguessin ulls segur que em mirarien crítics. I no és que em facin mandra, encara que són gruixuts: és que tinc por d'enganxar-m'hi i que no em deixin fer res de profit durant uns dies! Que em conec...

Nou paraules que la ciència deu a la ciència-ficció (II)

Continuem amb aquesta llista de paraules tan curiosa:

4 - Espai profund: és la part de l'espai exterior (és a dir, fora de l'atmosfera terrestre) que està buida. Apareix per primer cop en una novel·la de E. E. “Doc” Smith (1934).

5 - Motor iònic: aquest motor que Jack Williamson es va inventar per a The Equalizer” (1947) s'està utilitzant en coets des dels anys setanta.

6 - Vestit de pressió: un vestit que manté la pressió del seu ocupant estable, s'utilitzen tant a l'espai com en els vols a gran altura. També d'E. E. “Doc” Smith.

7 - Virus: aquesta metàfora es va utilitzar per primer cop en l'àmbit informàtic en un conte de Dave Gerrold publicat l'any 1972.
La informàtica, per cert, està plena de metàfores, ja en parlaré algun dia. Fa anys fins i tot vaig pensar fer el meu treball de terminologia (famós treball de quart de traducció) sobre això.

8 - Cuc: és un tipus de virus informàtic, i una altra metàfora. L'inventor del nom és John Brunner, que el va utilitzar en una novel·la l'any 1975.

9 - Gegant gasós: Un genant gasós és un planeta de grans dimensions que no està composat en gran part per roca o alguna altra matèria sòlida. Al sistema solar n'hi ha quatre: Júpiter, Saturn, Urà i Neptú. Aquest nom apareix per primer cop a la història "Solar Plexus" de James Blish, que es va publicar abans que els telescopis i els estudis astronòmics permetessin saber que al sistema solar hi havia algun planeta d'aquestes característiques.

De: OUP
Més a: Brave New Words

Nou paraules que la ciència deu a la ciència-ficció (I)

Tinc un hobby que publicito poc fora del gremi: l'etimologia. Em fa molta gràcia saber d'on vénen les paraules, i una de les obres de referència que més m'enorgulleixo de tenir (i que desgraciadament no es pot consultar en línia) és el diccionari etimològic de Joan Coromines , que té deu volums comptant el suplement.

M'agrada molt l'etimologia pura i dura: els processos de derivació, substitució, canvi fonètic, erosió de les paraules, etcètera; però cal admetre que és un tema que pot semblar dens si no hi estàs una mica ficat. Ara bé, sovint l'etimologia pot atraure al gran públic, i ben explicada és entretinguda per a tothom, per exemple si a l'origen d'una paraula hi trobem pistes del seu significat, o veiem com s'ha anat transformant fins a arribar al seu sentit actual. A més, els casos més curiosos te'ls pots anar guardant a l'anecdotari i qui sap si algun dia tens ocasió de comentar-los i amenitzar un sopar.

Avui, passejant per internet, he trobat 9 paraules que semblen científiques però ves per on, resulta que vénen de la ciència-ficció. L'article no és nou, però m'ha fet gràcia. De moment, les tres primeres:

1 - Robòtica. Encara que ho associem a laboratoris d'Universitat o a prototips japonesos, aquest terme se'l va inventar Isaac Asimov i el va utilitzar per formular les tres lleis de la robòtica (1950).

La paraula robot, per cert, també té una etimologia interessant. La paraula robota significa treball en txec, l'arrel "rab" forma part tant de la paraula "esclau" com de la paraula "treballar" en moltes llengües eslaves. En el sentit que l'utilitzem avui, prové d'una obra de teatre de l'autor txec Karel Čapek. Ara bé, segons sembla el crèdit de l'invent ha d'anar al seu germà Jozef: Karel n'havia volgut dir "labori", utilitzant l'arrel llatina equivalent, però com que la paraula no li agradava, va utilitzar "robotnik", suggeriment del seu germà.

2 - Enginyeria genètica. Una altra disciplina científica que deu el seu nom a la literatura, en aquest cas a la novel·la L'illa del drac, de Jack Williamson (1951).

3 - Gravetat zero. Encara que s'havia utilitzat anteriorment per a descriure el nucli de la Terra, el terme tal com l'entenem avui dia apareix per primer cop en una novel·la d'Arthur C. Clarke, l'autor d'Una odissea a l'espai (1952).

Gestió del temps

Un dels problemes més habituals de la gent que treballa a casa és com gestionar el temps. Els terminis són molt diferents d'un encàrrec a l'altre, hi ha urgències, feines més lentes que d'altres, i a més quan treballes a casa sembla que sigui més fàcil distreure's, un dia perquè et truca una amiga per fer un cafè i un altre perquè ha de venir el lampista.

Aquestes distraccions són fàcils de detectar, i si al cap del dia no has fet gaire feina, de seguida en pots culpar el cafè o el lampista. Però de vegades, i és una opinió que molts companys comparteixen, t'has passat tot el dia a l'ordinador i tot i així no has avançat gaire la feina. Fas un repàs al dia i no saps on se n'ha anat el temps. Tanta estona m'he passat al correu?

Com podem saber si aprofitem bé el temps que en teoria estem treballant? He trobat una pàgina que sembla que podria ser una solució: Rescue Time. T'instal·la un programet gratuït que va fent un seguiment del que fas al llarg del dia i te'n fa informes. Així pots saber ben bé què has fet en les hores de mirar la pantalla. També permet marcar-se objectius i confecciona taules amb les dades que recull. Les taules es poden interpretar d'una ullada perquè pots etiquetar els elements segons la seva productivitat i apareixen representats amb diferents colors.

Fa uns dies que l'utilitzo i de moment em sembla molt útil a nivell informatiu. Ara només cal que jo redreci els mals hàbits... que això el programet aquest no ho fa.

Coses per celebrar

Una de les coses que tenia pensades quan vaig engegar el blog era utilitzar-lo també per parlar de la feina d'altres persones que toquen el gremi de prop o de lluny.

Avui, mentre em posava al dia d'uns quants blogs que segueixo, he llegit aquí que la impressionant iniciativa d'en Víctor Pàmies ha arribat a les 300.000 parèmies. Això vol dir més que paraules en un diccionari, a banda que si ho intentem dividir en dies o hores de feina sempre acabaríem amb unes xifres que semblen impossibles.

Els números rodons sempre fan il·lusió; espero que l'eminent paremiòleg ho hagi celebrat com pertoca. Jo tinc una base de dades amb totes les feines que faig; de vegades són projectes d'un parell de frases o un parell de pàgines, i altres vegades llibres sencers. I cada cop que arribo a un número rodó sortim a sopar a un d'aquells llocs on no vas cada setmana, i després sortim a fer unes cervesetes, sigui el dia de la setmana que sigui.

En tot cas, quan he fet clic a la pàgina en qüestió he vist que mentrestant ja va per les 300.042, o sigui que ja s'ha iniciat el compte enrere per a la propera celebració.

Alto-el-foc momentani

Sembla que aquest de la foto ha decidit establir una colònia a casa meva, perquè hem anat caient tots, l'un darrere de l'altre, començant per la petitona que ens el va portar de la llar d'infants, amagadot a la motxilla, ara fa dues setmanes. Han estat catorze dies de mocs, tos i febre, però sembla que hem arribat al final i hem guanyat la batalla, encara que aquí mentre quedi algú tossint no firmarem cap armistici, almenys fins que el pediatra no ens doni llum verda.

El cas és que he estat una setmana fent d'infermera i després una altra malalta, i quan treballes pel teu compte, això vol dir que la feina se t'acumula i se t'endarrereix i no hi pots fer res. Crec que cap autònom no demana la baixa per una grip: amb el règim de cotització més comú, que és el que jo tinc, només tens dret a 26 euros al dia i això només a partir del cinquè dia de malaltia, o sigui que per poc que es pugui val més la pena treballar igualment. A casa som dos autònoms i tots dos hem decidit no demanar la baixa i mantenir-nos al front, encara que fos mig enterrats en muntanyes de clínex.

Si guanyem la guerra, res no em sabrà greu. He perdut un parell de batalles (he hagut d'endarrerir un lliurament important i no he pogut acceptar un parell de feines, cosa que sempre és una mica perillós perquè t'arrisques a perdre clients) però crec que si m'atrinxero els propers quinze dies, a principis de desembre ho tindré tot ben lligat un altre cop. Aviam si també em serveix per agafar el ritme al blog.

Estreno diccionari

Fa uns dies que me’l vaig comprar després de veure’l per casualitat en una llibreria, i avui per fi he pogut estrenar-lo. El de l’altra direcció, català-neerlandès (que a mi em fa molt menys servei) va sortir l’any 1993, i jo el tinc des de l’any 2000. Aleshores ja em van dir que a Enciclopèdia Catalana estaven preparant el seu germanet, però entre l’un i l’altre han passat setze anys, i això que havien de ser bessons!

Per tant, a aquest segon de la parelleta, feia anys que l’esperava; però quan finalment el vaig trobar, no me l’esperava gens. D’una banda, després de tants anys se m’havia mig oblidat la seva absència i m’havia acostumat a utilitzar altres mitjans (és a dir, a passar pel castellà o l’anglès, quin remei!), però sobretot, perquè no havia rebut cap e-mail avisant que el publicaven. I mira que rebo cada dia un munt de missatges d’editorials i lletraferits parlant de la presentació de coses que m’interessen molt menys!

O sigui que va ser una feliç sorpresa, i una bona notícia. Després l’he tingut ben bé un mes a la prestatgeria sense ni treure-li el plàstic, esperant l’ocasió d’estrenar-lo; el moment s’ha fet esperar perquè justament la traducció que m’ocupa aquests dies és al castellà.

Avui, per fi, hi he buscat la primera paraula: schok. El meu nou diccionari em proposa xoc, batzegada i sotrac. Crec que tot i així tiraré per commoció, que en el meu context em va millor. A més, ho he afegit petit en llapis sota de l’entrada de schok. Ara el diccionari ha quedat oficialment estrenat.

Declaració d’intencions

Tarda grisa de diumenge de tardor: segurament són els dies en què neixen més blogs.

Els blogs neixen sense lectors, així que és difícil començar donant la benvinguda a ningú. Si heu vingut a parar aquí, benvinguts sigueu, passeu, passeu; que això és casa meva, i casa meva és casa vostra. Però la idea d’aquest apunt inicial és fer una petita declaració d’intencions. És a dir, explicar més o menys de què penso parlar.

La idea que tinc, i que fa temps que em ronda, és reunir sota un sol títol tot el que em cridi l’atenció (perquè parlar de "vicissituds" o " peripècies" em sembla massa grandiloqüent per a una persona que es passa el dia a l’ordinador, o com a molt al telèfon) relacionat amb la meva feina.

Que què vull dir? Doncs petits apunts sobre les eines que utilitzo i temes de llengua, passant per tot de coses tangents com la vida d’autònom, el teletreball, la gestió, la informàtica, la documentació, la formació, la feina feta i la feina per fer, la família i altres animals, i els clients i altres herbes, potingues i metzines. I tot ben amanit amb com manegar-ho amb el modificador +10 a la dificultat que hi afegeix l’últim extra que m’he agafat: una criatura d’un any.

Bon profit!