Els noms oficials dels països de la UE

Més d'una vegada m'ha tocat traduir documentació en què cal fer servir els noms oficials dels països. En català, l'eina normativa que cal fer servir per als topònims és l'Enciclopèdia Catalana (disponible en línia), però que no sempre proposa l'alternativa més utilitzada, de manera que tinc la sensació pel que es comenta pels fòrums i les llistes de correu, que cada cop més gent es passa a la llista de l'esadir.

Avui m'he topat amb la llista dels noms oficials dels països que formen part de la UE, i m'ha cridat l'atenció que a banda d'haver-hi "regnes" i "repúbliques", hi ha algunes distincions més:

Regnes:

Regne de Bèlgica

Regne de Dinamarca

Regne d'Espanya

Regne dels Països Baixos

Regne de Suècia

Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord

Repúbliques

1) República + de + nom del país

República de Bulgària

República d'Estònia

República de Xipre

República de Letònia

República de Lituània

República d'Hongria

República d'Àustria

República de Polònia

República d'Eslovènia

República de Finlàndia

i República federal d'Alemanya

2) República + adjectiu

República Txeca

República Hel·lènica

República Francesa

República Italiana

República Portuguesa

República Eslovaca

Altres

Gran Ducat de Luxemburg

I els que no es compliquen la vida:

Irlanda

Malta

Romania

(no us resulten més simpàtics ara de cop?)

Font: http://eur-lex.europa.eu

Per a qui és això?

No sé si a tothom li passa, però jo tinc moments que m'ofusco amb textos que no volen dir res o són tan densos que ni amb musiqueta de fons m'aguanto desperta, i en moments d'aquests em pregunto per a qui estic treballant. Ara tinc un encàrrec d'un documental sobre els premis literaris més obscurs de Flandes a la dècada dels seixanta. Sospito que, d'entrada, ja no té un públic gaire ampli. El que és estrany, però, és que el client demana transcripció, traducció i subtítols.

És a dir: vol que copiï paraula per paraula tot el que diuen els tres escriptors i ho lliuri en neerlandès. Després, en vol la traducció en format "prosa", per entendre'ns. I, després, que ho converteixi en subtítols que puguin utilitzar de cara al públic. Em sembla molta feina addicional, tenint en compte que el format definitiu serà un documental amb subtítols. Per què deuen voler disposar del text en holandès? I de la traducció fil per randa de tot el que diuen (amb els moments de dubte, les frases inacabades i tots els punts suspensius que calen per imitar el llenguatge oral)? De vegades no saps per a qui és la feina que fas. S'ho llegirà algú, això?