tag:blogger.com,1999:blog-3186423119348509732024-02-07T11:17:22.823+01:00Age quod agisMariahttp://www.blogger.com/profile/02792537467386545556noreply@blogger.comBlogger119125tag:blogger.com,1999:blog-318642311934850973.post-2073036035601252342014-01-13T01:06:00.001+01:002014-01-13T01:06:51.514+01:00Organització<div style="text-align: justify;">
Aquesta setmana passada vaig arribar a una d'aquelles fites que a mi sempre em fan il·lusió, és a dir, un número rodó: 6.000 traduccions. Gràcies a les incompatibilitats d'agenda d'altres persones, vaig sortir a celebrar-ho dues vegades (visca!). A més, ho he anat comentant als cafès de la setmana, perquè m'ha costat dos anys i mig passar de cinc a sis mil, o sigui que tampoc no és que pugui explicar coses d'aquestes amb gaire freqüència. La pregunta de tothom és: "les comptes?". Ah, la vida de l'assalariat!, penso jo inicialment, i explico que tinc un excel per anar apuntant què he facturat i què no, i qui m'ha pagat. Entesos. Però em crida l'atenció que altres companys traductors no ho fan. I llavors, com porten la compatibilitat em pregunto jo, que sóc fan de l'excel i no sabria viure sense? Suposo que hi ha altres maneres, estaré encantada si algú vol compartir la seva. Però jo, si perdés aquest full d'excel que m'ho diu tot, de tarifes a terminis de pagament i fins i tot si el client m'ha tirat algun moc o és molt simpàtic, quedaria coixa.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKOe-DGkzWG_92LUepJcRZobKVbzGBn1EnWrxQAfwThSsl9A3UF-w-4A64fC59ga-qPfMYblOyFp8-DW5pAfSE4ZOBElQDJ2L5FxE4WK0HWshyJd1uZp_MkJe9hQtVH9K78EFx04WlWEQ8/s1600/excel-icon.gif" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKOe-DGkzWG_92LUepJcRZobKVbzGBn1EnWrxQAfwThSsl9A3UF-w-4A64fC59ga-qPfMYblOyFp8-DW5pAfSE4ZOBElQDJ2L5FxE4WK0HWshyJd1uZp_MkJe9hQtVH9K78EFx04WlWEQ8/s320/excel-icon.gif" width="314" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Tots retratadets aquí</td></tr>
</tbody></table>
Mariahttp://www.blogger.com/profile/02792537467386545556noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-318642311934850973.post-52657403601215782722013-12-24T16:10:00.003+01:002013-12-24T18:11:30.623+01:00Hora de tancar l'any<div style="text-align: justify;">
Com qui no vol la cosa ens hem plantat a l'últim dia del calendari d'Advent. Per als autònoms que, com jo, treballen amb gent de per tot arreu, Nadal és potser l'única festa de l'any en què saps que tindràs festa. Que tothom tanca paradeta i, els que no la tanquen saben que a Occident tenim tancat. Festes i festes locals i nacionals passen desapercebudes a altres països, i fins i tot les que semblen internacionals com l'1 de maig, el 15 d'agost o Pàsqua són molt més locals que no ens pensem, de manera que sovint no m'estalvio de treballar almenys una estona. Però per Nadal és diferent. La setmana passada ja vaig començar a rebre encàrrecs per al gener, i finalment aquests dies de festa només em queda entre mans un projecte a llarg termini que tinc ganes de mirar-me amb calma entre factura i factura i la paperassa de cada any en aquesta època. Bon Nadal! I bona entrada d'any!</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbBKz-6lYXWoDo3xkUn6AgqGFf6_2LxBf8wqR5y2coUzMqrti_gCLjYSjYspMrrvNEL7aYpyQtkbQXz5rLgmwKofz4vmWC9RVZUF83Ql-7QT7kLPfehN5DmoGIvGo2Om-yOlt1IOKV9sht/s1600/qui+porta+els+regals.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="321" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbBKz-6lYXWoDo3xkUn6AgqGFf6_2LxBf8wqR5y2coUzMqrti_gCLjYSjYspMrrvNEL7aYpyQtkbQXz5rLgmwKofz4vmWC9RVZUF83Ql-7QT7kLPfehN5DmoGIvGo2Om-yOlt1IOKV9sht/s400/qui+porta+els+regals.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Ja us heu portat bé perquè us portin molts regals?</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Mariahttp://www.blogger.com/profile/02792537467386545556noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-318642311934850973.post-86006421790985242052013-09-26T14:51:00.000+02:002013-09-26T14:51:54.836+02:00Noms de pila<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJHCm4jQz9kUI5JaDgPH8vZg7A8_WcXXFXsQIofCflm6DrzapJQQtcwZ4nF2KcEFsfcE5WgdiFmk1cQOeGp-jzex5Ipkzu2gQybPzazQz6zuq8SxAmrecWjAK-fwx9DCXxhijzZ6qHCYfU/s1600/man+or+woman.gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJHCm4jQz9kUI5JaDgPH8vZg7A8_WcXXFXsQIofCflm6DrzapJQQtcwZ4nF2KcEFsfcE5WgdiFmk1cQOeGp-jzex5Ipkzu2gQybPzazQz6zuq8SxAmrecWjAK-fwx9DCXxhijzZ6qHCYfU/s320/man+or+woman.gif" width="320" /></a><br />
<br />
Que bé que ho tenen llengües com el danès o el neerlandès en què gairebé totes les professions es diuen igual en masculí o femení. Però quan has de traduir, com m'ha passat ara, una llista de signants d'una carta de protesta en què apareixen noms, cognoms i professió, t'has de trencar el cap a veure si persones com Lieven o Gaute són homes o dones. Aquí entra una eina fantàstica, Google Imatges. Hi busques el nom de pila i a veure quines fotos surten, nois o noies. Els noms que es poden fer servir per als dos sexes hi afegeixen emoció. Si, com en el meu text, són artistes, els pots introduir amb nom i cognom i veure quina cara fan. En un món sense internet (a mi em resulta completament inimaginable), suposo que caldria haver trucat al client i la traducció, en lloc d'estar llesta en trenta minuts, hauria trigat hores o potser dies.</div>
Mariahttp://www.blogger.com/profile/02792537467386545556noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-318642311934850973.post-50944795889965336292013-09-16T14:03:00.001+02:002013-09-16T18:14:43.498+02:00Qui busca senyals en troba<div style="text-align: justify;">
Treballo amb un sistema que es diu Trados i que al món de la traducció és famós. Té defensors i detractors, perquè és car i no és infal·lible, i tots voldríem que un programa que val 800 euros després ens funcionés sempre. Però jo el faig servir molt, i en trec rendiment, o sigui que si féssim una línia i ens poséssim defensors aquí, detractors allà, jo em posaria amb els primers.</div>
<div style="text-align: justify;">
El cas és que aquesta eina té una memòria, és a dir, se'n recorda de les coses que ja has traduït i et permet buscar-les fàcilment (allò de "això ja em va sortir un dia, com ho devia traduir?", o pitjor encara, "em sona, que ho he vist abans?", doncs ho tens a un clic), i també porta un programet que et permet anar-te fent el teu diccionari. I jo l'alimento amb bastanta desgana, tot sigui dit, perquè quan tradueixo no tinc ganes d'interrompre'm per afegir-hi paraules i quan no tradueixo, encara menys, és clar.</div>
<div style="text-align: justify;">
I vet aquí que avui hi he afegit la paraula 600, que ja sabeu que m'agraden els números rodons, i ha resultat que era la paraula "optimista". I he pensat que era una bona paraula. A qui li agradin aquestes coses, hi pot trobar un senyal positiu. El millor és que al contrari seria difícil! </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjeGC6V41lS6s7laU2htjPu5Hz7GuxK5cxBmDaklxsrzzAFNvBzzy5vXWizJoiNbIhy3PMo7BpEnhEFDbKevdvoyZp5T5y5E7-rQCOOmGKVveE-tEbVot9MJJbtXFO0zlLQKYNsrn2OxEH/s1600/lliri+de+mar.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="241" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjeGC6V41lS6s7laU2htjPu5Hz7GuxK5cxBmDaklxsrzzAFNvBzzy5vXWizJoiNbIhy3PMo7BpEnhEFDbKevdvoyZp5T5y5E7-rQCOOmGKVveE-tEbVot9MJJbtXFO0zlLQKYNsrn2OxEH/s400/lliri+de+mar.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Parlant d'això m'he recordat d'aquesta foto que vaig fer fa un parell de setmanes: lliris de mar a la platja Llarga de Tarragona. Són un bulb que es queda sota la sorra anys i anys si cal, fins que hi ha una primavera prou plujosa per florir. I fan molt bona olor. </div>
Mariahttp://www.blogger.com/profile/02792537467386545556noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-318642311934850973.post-59795907287389778562013-05-03T14:26:00.004+02:002013-05-03T14:27:03.787+02:00Fa massa bon dia per llegir<div style="text-align: justify;">
... almenys, per llegir dins de casa. </div>
<div style="text-align: justify;">
Tinc llibres a mig llegir, una traducció per fer i dues proves de traducció per corregir aquest cap de setmana. Però avui em sento més aviat així...</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjl2jvPun6cE3G_DF2CT7_YlvIudvsFLGA2yfHWgc7dAJsIIXVF6RDpfcDSidvnNZq8O9fY_QpFJDqUYw6eTt7d-kpiIRsVPaAPnVzLViBuLic_zBoVeXvWdVz6XtZtj7OxNsv4vQhvKgdx/s1600/Sempe-cat.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="236" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjl2jvPun6cE3G_DF2CT7_YlvIudvsFLGA2yfHWgc7dAJsIIXVF6RDpfcDSidvnNZq8O9fY_QpFJDqUYw6eTt7d-kpiIRsVPaAPnVzLViBuLic_zBoVeXvWdVz6XtZtj7OxNsv4vQhvKgdx/s400/Sempe-cat.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
Podria prendre els llibres o les proves (que són en paper) i anar a llegir fora. Però als parcs que tinc a mà hi ha tanta gent passejant el gos (ho entenc perfectament, perquè no tenen gaires opcions, pobres bèsties) que no hi estàs tranquil. La platja urbana no m'agrada; és un desaventatge que té haver-se mig criat en una de molt més tranquil·la. I si m'assec en plan vermutaire a la plaça, em distrec i acabo fullejant el diari en lloc de les lectures obligades. Així que el que faig és mirar la finestra de reüll, i girar pàgina aquí dins. Que em conec, i sé que l'aïllament és l'única manera de fer feina.</div>
Mariahttp://www.blogger.com/profile/02792537467386545556noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-318642311934850973.post-8531625309521753292013-04-22T23:28:00.000+02:002013-04-22T23:28:38.054+02:00Elsa Beskow<div style="text-align: justify;">
No recordo gens de què anava, però sé que aquest dibuix apareixia en un conte de l'Elsa Beskow que em llegien de petita. Com que la meva mare no llença llibres, segur que el puc trobar el pròxim cop que la visiti. Fins i tot m'atreviria a acotar el terreny: deu ser a la primera habitació pujant a mà dreta, l'última que va tenir habitant infantil. I, a més, demà és sant Jordi. Jo tinc tanta lectura endarrerida que per a mi no em compraré res (ja veurem si demà me n'hauré desdit), però ves que no agafi algun clàssic com aquest per a les nenes.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<img src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj32ZeEFOBkKTfiT4w4SoA_zenleYUbnas8xGtDAgqgzIU29gVFIAJCfJxarfcCRKcZl-nC-eUQAhikSD_BDMAFgAKDna5tbShykiisnf4L6tog6PSh-Z99fbOXMkEri-aYl0mjvVr-nZo/s640/20081211202748.jpg" />Mariahttp://www.blogger.com/profile/02792537467386545556noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-318642311934850973.post-49301713921337245212013-03-22T13:52:00.002+01:002013-03-24T18:53:32.211+01:00Feliç com un anís<div style="text-align: justify;">
Així mateix estic, perquè és el primer cop que puc compartir una traducció meva amb la número 1. Després d'haver-li llegit els contes de la Mimi en neerlandès durant els últims mesos, ja ha sortit la traducció catalana dels dos primers.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Ha estat una feina diferent que les altres que havia fet fins ara. Tot i que ja havia fet alguna incursió en el llibre juvenil, sempre havia estat per a nens d'uns deu anys, que ja saben llegir sols. Traduir un llibre infantil significa buscar rimes, recordar els contes que t'explicaven de petita, i escriure de manera que els pares puguin fer veuetes i fer riure els nens al llit. Has de traduir de manera que els nens aprenguin alguna paraula nova, però sense deixar d'entendre la pàgina. Has d'assegurar-te que els pares no s'ensopeguin amb cap frase, i alhora que el conti soni com un conte, amb frases d'aquelles com hihaviaunavegades i unbondies que segurament no existeixen fora del gènere. Un repte deliciós i que, per cert, costa molt més temps que no sembla. Però tot esforç és poc a canvi del privilegi de triar en col·laboració amb la número 1 com es dirà en català el gatet de la Mimi!</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1K-J0tCosWaFmwEIGCh_rh-t6rrSGVudxfx6tPDeagCyZ9dCETsWQc3d5cThuzjNZKFcdoKIdefIwRnEVUaBukGIBJdfCAr9pVyvGfFElVnDubjscddAewVd9kEhTKJ6a_-A38_W7ZrEw/s1600/La+bruixeta+Mimi.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1K-J0tCosWaFmwEIGCh_rh-t6rrSGVudxfx6tPDeagCyZ9dCETsWQc3d5cThuzjNZKFcdoKIdefIwRnEVUaBukGIBJdfCAr9pVyvGfFElVnDubjscddAewVd9kEhTKJ6a_-A38_W7ZrEw/s320/La+bruixeta+Mimi.jpg" width="305" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Que bé que dormirà, la Mimi, tan ben acompanyada!</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Mariahttp://www.blogger.com/profile/02792537467386545556noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-318642311934850973.post-85578454721612531582013-03-11T12:28:00.000+01:002013-03-11T12:28:26.336+01:00<div style="text-align: justify;">
Per traduir moltes vegades no n'hi ha prou amb conèixer l'altre idioma, també calen coneixements de cultura, societat, història, etc. de l'altre país. Si no, et trobes amb pífies molt grosses, o directament que no saps per on agafar el text i resulta que és perquè t'estàs perdent una referència a un programa de la tele o a alguna cançoneta que per als lectors en llengua original és perfectament òbvia.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Per això, a la carrera teníem unes assignatures que es deien "Seminaris" i que servien per aprendre la cultura de l'altre idioma. A l'hora de la veritat, però, eren una mena de terreny lliure per als professors i n'hi havia de molt interessants i d'altres que ja ens els podríem haver estalviat. Recordo que a Seminari d'Anglès, que es feia al primer curs, vam dedicar un munt de temps a entendre la Commonwealth i quin territori formava part de què, era súbdit de la Reina o no, estava independitzat del tot o era territori adscrit al Regne Unit, etcètera etcètera. Un caos. Mireu, si no, quantes classificacions hi ha en aquest trosset tan petit:</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-CmeskOV2jDv-gIx64GT9y1SbTp6RoFnMQ8V-HVF04LBomkg__vT7YZv1_CpeHPWHarKfsBerC8sZtgtLeNtOZmyIfeP4Erl6wU6lnL3gdAsfbync-3RV5frn-FZsBBxjbOT3E77c7lVU/s1600/Illes+Brit%C3%A0niques.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="336" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-CmeskOV2jDv-gIx64GT9y1SbTp6RoFnMQ8V-HVF04LBomkg__vT7YZv1_CpeHPWHarKfsBerC8sZtgtLeNtOZmyIfeP4Erl6wU6lnL3gdAsfbync-3RV5frn-FZsBBxjbOT3E77c7lVU/s400/Illes+Brit%C3%A0niques.jpg" width="400" /></a></div>
<br />Mariahttp://www.blogger.com/profile/02792537467386545556noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-318642311934850973.post-26142045885374267542013-03-09T18:58:00.002+01:002013-03-09T19:01:14.657+01:00Una efemèride poc rodona<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxKGAWGeDRkhkLx-petYoUVC63PRiYi7tfFHBufcwOGk34BGbpaxOkUtLcsEciZzSLafzfDfBwtrXb1Mgh859Q5oL7FftN1Qwl9-pKvv-Ua1aodSiF4Sik98pJRzSXiLC04jdbN0wpeK4x/s1600/31.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxKGAWGeDRkhkLx-petYoUVC63PRiYi7tfFHBufcwOGk34BGbpaxOkUtLcsEciZzSLafzfDfBwtrXb1Mgh859Q5oL7FftN1Qwl9-pKvv-Ua1aodSiF4Sik98pJRzSXiLC04jdbN0wpeK4x/s200/31.jpg" width="200" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Ja he dit alguna vegada que aquí <a href="http://www.estiguespelquefas.blogspot.com.es/2011/12/efemeride-professional-i-reflexions.html" target="_blank">ens agraden els números rodons</a> i que aprofitem les efemèrides professionals per regalar-nos dinarets en aquella mena de restaurants on no vas mai si no passa res especial, o convidant algun familiar o amic que enganxem a celebrar-ho una mica amb nosaltres. Avui ens pensàvem que en teníem una, d'efemèride rodona: un client nou, d'Egipte, ens ajudava a posar el país que en feia trenta a la llista. Porteu el cava! La llista actualitzada, tres anys i mig més tard de la dels <a href="http://www.estiguespelquefas.blogspot.com.es/2009/12/vint-i-cinc.html" target="_blank">vint-i-cinc</a>, quedava així:<br />
<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
Regne Unit</div>
<div style="text-align: center;">
Suècia</div>
<div style="text-align: center;">
Dinamarca</div>
<div style="text-align: center;">
Alemanya</div>
<div style="text-align: center;">
Bèlgica</div>
<div style="text-align: center;">
Polònia</div>
<div style="text-align: center;">
Portugal</div>
<div style="text-align: center;">
Irlanda</div>
<div style="text-align: center;">
Itàlia</div>
<div style="text-align: center;">
França</div>
<div style="text-align: center;">
Bulgària</div>
<div style="text-align: center;">
Holanda</div>
<div style="text-align: center;">
Canadà</div>
<div style="text-align: center;">
Estats Units</div>
<div style="text-align: center;">
Hong Kong</div>
<div style="text-align: center;">
Japó</div>
<div style="text-align: center;">
Emirats Àrabs Units</div>
<div style="text-align: center;">
Israel</div>
<div style="text-align: center;">
Argentina</div>
<div style="text-align: center;">
Nova Zelanda</div>
<div style="text-align: center;">
Corea del Sud</div>
<div style="text-align: center;">
Lituània</div>
<div style="text-align: center;">
Txèquia</div>
<div style="text-align: center;">
Turquia</div>
<div style="text-align: center;">
Suïssa</div>
<div style="text-align: center;">
Panamà</div>
<div style="text-align: center;">
Hongria</div>
<div style="text-align: center;">
Grècia</div>
<div style="text-align: center;">
Brasil</div>
<div style="text-align: center;">
Egipte</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: #444444; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: center;">Però llavors m'he adonat d'un petit error... si m'havia deixat Espanya! Això vol dir que vam arribar a 30 fa uns quants mesos... En fi, ara que ja ens n'havíem fet la idea, la celebració no ens la treu ningú! Aquell cava!</span></div>
Mariahttp://www.blogger.com/profile/02792537467386545556noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-318642311934850973.post-12766342172645931862013-02-25T14:58:00.000+01:002013-02-25T14:59:32.467+01:00Música per llegir<div style="text-align: justify;">
Queda malament dir-ho, és gairebé com dir que no t'agrada llegir, però és la veritat: sóc una persona poc musical. Els tres anys que vaig anar a classe de piano amb prou feines vaig aprendre res, i sempre he tingut molt mala oïda. A casa meva hi ha moltes més vegades silenci que música (descomptant quan hi ha les nenes, és clar). Però fa anys, quan vivia a casa els pares, era diferent. Tenia uns quants discos a la meva habitació i sempre em posava els mateixos. Avui he sentit per casualitat, perquè es veu que el seu autor avui faria 70 anys, una de les cançons que més escoltava llavors. I m'he sentit transportada, d'aquella manera estranya que només et poden transportar la música o les olors, a la meva habitació d'adolescent, i fins i tot al cobrellit verd fosc i als llibres d'èpica fantàstica que en aquella època tenia temps de devorar l'un rere l'altre.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I he pensat que tornaré a buscar aquelles cançons i em faré a l'ordinador una carpeteta (si fos jo de fa quinze anys, em faria un caset) de música per llegir, perquè de cop m'ha semblat que encara sento molt propera la meva jo universitària però que la nena de l'institut, últimament, l'he tingut una mica deixada.</div>
<div style="text-align: justify;">
Us deixo la cançó: </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/UaY7TwMBHuc?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
I vosaltres, llegiu amb música o amb silenci?</div>
Mariahttp://www.blogger.com/profile/02792537467386545556noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-318642311934850973.post-70617699291852854052013-02-21T13:43:00.000+01:002013-02-21T13:43:22.774+01:00Oficina ecològica<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtPgh1deLMxhKo54wqhUuBA7iGO7KgMbB3YkEIHHC5El_azRtYbQvVbT55WMw-AZ_8BfNYf42BOKiMxwOcDya_OPxZ01G8aLyZsgz1xJfDd9XCxxPIKxQjKHoSTzw-JzHtinPdIawHBkeh/s1600/carregador+solar.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="290" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtPgh1deLMxhKo54wqhUuBA7iGO7KgMbB3YkEIHHC5El_azRtYbQvVbT55WMw-AZ_8BfNYf42BOKiMxwOcDya_OPxZ01G8aLyZsgz1xJfDd9XCxxPIKxQjKHoSTzw-JzHtinPdIawHBkeh/s400/carregador+solar.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Que treballi des de casa no vol dir que no em prengui seriosament la meva oficina; al capdavall, m'hi passo més hores que a cap altre lloc de la casa. No sóc gaire de bons propòsits per cap d'any, però la veritat és que enguany he fet servir l'1 de gener per començar a sistematitzar l'esforç d'ecologia domèstica que ja feia anys que anàvem aplicant d'una manera una mica aleatòria. Aquestes són algunes coses que ja fèiem:</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
- Ubicar la zona de treball de manera que tingui llum natural però no hi piqui el sol (així ens hem estalviat fins ara ventiladors i aire condicionat).</div>
<div style="text-align: justify;">
- Finestres d'alumini ben aïllants per estalviar energia.</div>
<div style="text-align: justify;">
- Imprimir el mínim, en paper reciclat i amb tinta ecològica.</div>
<div style="text-align: justify;">
- Bombetes de llarga duració (això una mica per inèrcia, perquè jo no sé si hi crec: se'm fonen tan ràpid que no sé si compensa el preu).</div>
<div style="text-align: justify;">
- Teletreballar i anar en bicicleta a fer tots els enviaments i burocràcia diversa.</div>
<div style="text-align: justify;">
- Portar tota l'electrònica que se'ns espatlla al punt de recollida en lloc de llençar-la a la brossa.</div>
<div style="text-align: justify;">
- Comprar material d'oficina que no vingui de l'altra punta del món.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I coses que hem començat a fer enguany:</div>
<div style="text-align: justify;">
- Apagar els ordinadors quan serem més de dues hores fora (fins ara els deixàvem pràcticament tot el dia encesos, i estem parlant de tres torres i cinc pantalles...).</div>
<div style="text-align: justify;">
- Bolígrafs ecològics (via <a href="http://www.ecoidees.cat/Productes/ca/escriptura/55-boligraf-ecologic.html" target="_blank">ecoidees</a>).</div>
<div style="text-align: justify;">
- Carregar amb el nostre nou <a href="http://www.kickstarter.com/projects/wakawakalight/wakawaka-power-the-best-compact-solar-power-statio" target="_blank">carregador solar</a> tot el que es carrega amb mini USB (mòbils, ratolins, càmera).</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Ara se'ns ha mort la impressora, així que és el moment de buscar-ne una de nova, i així afegir un altre element a la nostra oficina verda.</div>
<div style="text-align: justify;">
I també m'estic plantejant el salt al llibre electrònic, però de moment no m'he decidit.</div>
<div style="text-align: justify;">
Què ens estem deixant?</div>
Mariahttp://www.blogger.com/profile/02792537467386545556noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-318642311934850973.post-42740286601435720392012-11-03T23:55:00.003+01:002012-11-07T10:40:45.553+01:00Animalons<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiIGLlgwAcFZG05BFjzIArGtuEDpShTYUthPRgCl49T_5siKOwXDQQlm8gcgtGqoMtl4aQP6j9wvTG7NHgKyqgb2bAycj-qXVpjbOnEmpyFEzZfraZaAEkiSpo-WZCIxIFMJSFCjVcat3Nk/s1600/264px-Philippine_Tarsier.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiIGLlgwAcFZG05BFjzIArGtuEDpShTYUthPRgCl49T_5siKOwXDQQlm8gcgtGqoMtl4aQP6j9wvTG7NHgKyqgb2bAycj-qXVpjbOnEmpyFEzZfraZaAEkiSpo-WZCIxIFMJSFCjVcat3Nk/s320/264px-Philippine_Tarsier.jpg" width="240" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El neerlandès és una llengua amb mala premsa; la majoria de gent troba que sona lleig, amb tantes /kh/, els holandesos mateixos no volen enviar mai una cançó en el seu idioma a Eurovisió i es decanten any rere any per l'anglès (i no perquè els doni bon resultat, que sempre els eliminen a la primera ronda). Però a mi és una llengua que m'agrada i que trobo que té moltes coses que fan gràcia. Una de les coses que dóna més joc és que, com la majoria de llengües germàniques, és aglutinant i és bastant flexible a l'hora d'ajuntar paraules per crear-ne de noves. Avui passejant pel zoo d'Amsterdam he trobat uns quants noms d'animals que en donen fe. </div>
<div style="text-align: justify;">
Aviam si els endevineu:</div>
<br />
1 - naaktslaak (cargol despullat)<br />
2 - vogelbekdier (animal amb boca d'ocell)<br />
3 - nijlpaard (cavall del Nil)<br />
4 - boszanger (cantant del bosc)<br />
5 - bloedzuiger (xuclasang)<br />
<div style="text-align: justify;">
6 - neushoorn (nas de banya)</div>
<div style="text-align: justify;">
7 - spookdier (animal fantasma)</div>
<div style="text-align: justify;">
8 - zeehond (gos de mar)</div>
<div style="text-align: justify;">
9 - zeekoe (vaca de mar)</div>
<div style="text-align: justify;">
10 - vinvis (peix amb aleta)</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Solució: 1. llimac, 2. ornitorrinc, 3. hipopòtam, 4. rossinyol, 5. sangonera, 6. rinoceront, 7. tarser [el de la foto], 8. foca, 9 manatí, 10. rorqual</div>
<div style="text-align: justify;">
Cal dir que en alguns casos el nom en català també és descriptiu (pit-roig, ós rentador, peresós, ornitorrinc, hipopòtam...).</div>
Mariahttp://www.blogger.com/profile/02792537467386545556noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-318642311934850973.post-60655934155212271612012-10-17T11:22:00.001+02:002012-10-17T22:51:21.023+02:00La inspiració<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivqyQmAeVTtCmMK2kmUMaZn5U6DNF-zpGda7_CaFwtgfkbvg8hLqo3yni3dOUclHutptBDgrQMzWVwstYiTfJAVGcENFr2kctjko12-NKlwL9gIyJPFDle-rpM5mTtkD0rBz02SJHnNOU2/s1600/Rechts+inspiratie.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="272" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivqyQmAeVTtCmMK2kmUMaZn5U6DNF-zpGda7_CaFwtgfkbvg8hLqo3yni3dOUclHutptBDgrQMzWVwstYiTfJAVGcENFr2kctjko12-NKlwL9gIyJPFDle-rpM5mTtkD0rBz02SJHnNOU2/s400/Rechts+inspiratie.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Quan feia COU, a classe de literatura catalana, el professor va il·lustrar el xoc entre modernisme i noucentisme amb dos textos sobre la inspiració. Un era de Carner i l'altre d'algun modernista o renaixentista, no me'n recordo; potser Joan Maragall (ho podria buscar perquè sóc de les que mai no llença -ni es torna a mirar- els apunts). El cas és, com es podria esperar, que Carner deia que calia posar-se a treballar cada dia a la mateixa hora (segurament ben aviat al dematí; no sé per què però no m'imagino els noucentistes fent feina de matinada), esforçar-se molt i suar tinta, en la línia de "la inspiració t'ha de trobar treballant". I en canvi, l'altre escriptor era tot ell més místic, que si visita de les muses i tot plegat.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Pel que fa a la inspiració, sóc del grup noucentista: mai de la vida no he tingut una idea brillant amb un porro a la mà, mirant un paisatge solitari ni escoltant les gotes de pluja. A mi la inspiració només em troba quan m'hi poso. Però tinc la desgràcia que, per personalitat, estaria molt millor al grup dels modernistes, llevant-me a l'hora de dinar, observant estrelles fins a la matinada, posant-me a escriure només després de la posta del sol quan ja anés per la segona copa de vi. La combinació, ja es veu, no funciona. </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Aquesta aliança mesquina entre la falta de disciplina i l'absència d'inspiració espontània és el que m'ha impedit acabar l'últim conte que vaig començar escriure, que justament tractava sobre una fada de la inspiració que es jubila. I això mateix m'ha fet tenir el blog tan deixat. Quan m'hi poso, em surten els temes. Però ai, cal que m'hi posi. I posar-me davant de la pantalla blanca sense tema, em costa tanta força de voluntat, que els dies em passen sense voler.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Mariahttp://www.blogger.com/profile/02792537467386545556noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-318642311934850973.post-37520163062770643192012-06-15T23:16:00.002+02:002012-10-17T11:23:49.666+02:00Breu comentari sobre els llibres electrònics<div style="text-align: left;">
<span style="background-color: white; color: #333333; font-family: Georgia, 'Bitstream Charter', serif; font-size: 17px; line-height: 24px; text-align: justify;">Després de llegir una magnífica entrada sobre els llibres electrònics en <a href="http://rafaelcarpinterotraductor.wordpress.com/" target="_blank">aquest blog</a> d'un traductor de turc, he redactat un comentari sobre el que en penso jo. El tradueixo aquí sota, encara que és una mica ridícul (o pedant) citar-se a si mateix, el cas és que feia dies que volia escriure sobre aquest tema, ja que sembla que és molt actual (i que preocupa molt les editorials).</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #333333; font-family: Georgia, 'Bitstream Charter', serif;"><span style="font-size: 17px; line-height: 24px;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhR5-jodvU07BFNz2KK9pX6oAWFGuHrZ44-8gtJvTCXakSiz0WjOHa4wmx95bZnFkbANq8XwVFOnkOYrlkhaCcneePFx0rh1gM6LyBK4YMQc_XgAuchAjc_5S6jI4u9QOi9-oDuk0SBeDyb/s1600/EBookreal.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="263" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhR5-jodvU07BFNz2KK9pX6oAWFGuHrZ44-8gtJvTCXakSiz0WjOHa4wmx95bZnFkbANq8XwVFOnkOYrlkhaCcneePFx0rh1gM6LyBK4YMQc_XgAuchAjc_5S6jI4u9QOi9-oDuk0SBeDyb/s320/EBookreal.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #333333; font-family: Georgia, 'Bitstream Charter', serif;"><span style="font-size: 17px; line-height: 24px;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: #333333; font-family: Georgia, 'Bitstream Charter', serif; font-size: 17px; line-height: 24px;">La sensació que tinc és que l'adveniment (o la generalització) del llibre electrònic servirà per separar els veritables lectors (que actualment no tenen diners ni espai per a la versió en paper de tots els llibres que volen llegir) dels que compren els llibres perquè són bonics (és a dir, per a decorar, o perquè fan bona olor, i tenen tacte de paper, i etc.) i potser els llegeixen, i dels que en compren per a regalar-los (que potser són els que a l'hora de la veritat salvaran la indústria editorial). Suposo que la majoria de lectors-compradors de llibres tenim un què de cada tipus, però sospito que el grup dels que llegeixen molt i només en paper aniran envellint sense relleu generacional. A títol personal, no tinc lector de llibres electrònics però tampoc el descarto. Si alguna editorial em permet triar si vull rebre els exemplars que em corresponen de les meves traduccions en paper o format electrònic, sempre dic que en paper. Encara que no els hagi d'obrir mai més. És que així es regalen millor a tietes, àvies i mares de traductora, i queden més bonics a la prestatgeria que ensenyo a les visites.</span></div>
Mariahttp://www.blogger.com/profile/02792537467386545556noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-318642311934850973.post-33542339792673292762012-06-05T15:20:00.001+02:002012-06-05T16:10:43.383+02:00Política, llengua, publicitat<div style="text-align: justify;">
Avui he descobert gràcies a la llista de correu Zèfir que McDonald's ha fet una campanya publicitària que ha ferit algunes sensibilitats:</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjl3bBJUDFLGO0rzhGkykkw60RtOKJhrJECpchKJHmg_7H6XEFaEq8uAzEPyk6OlRVcLplR8jWtAB4f20Qxs_qa9E5Ta9yVdtfXr9hyWKT8HT1dCuIcOyUbGn5LVmoeAKueWR-0E95wC9lI/s1600/anunci+McDonalds.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="268" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjl3bBJUDFLGO0rzhGkykkw60RtOKJhrJECpchKJHmg_7H6XEFaEq8uAzEPyk6OlRVcLplR8jWtAB4f20Qxs_qa9E5Ta9yVdtfXr9hyWKT8HT1dCuIcOyUbGn5LVmoeAKueWR-0E95wC9lI/s400/anunci+McDonalds.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
No cal repetir aquí els comentaris de tots colors que es fan en altres bandes. El que potser podem explicar que McDonald's no té cap objectiu polític amb aquesta petita diferència, sinó purament comercial. No cal buscar altres lectures. Si l'empresa pensés que vendria més amb un altre text, el canviaria. I si no han decidit traduir dient "A Espanya, tornar..." ha estat per por a l'ambigüitat dels lectors que potser no se sentirien identificats de seguida. Els motius d'aquesta no identificació serien, en essència, polítics, és clar, però això per a McDonald's no té importància. L'objectiu d'aquesta localització (que és com s'anomenen les traduccions amb elements d'adaptació al públic) és que els lectors sentin que la frase va dirigida a ells, i una traducció literal podria haver fallat en aquest objectiu. La publicitat privada és per vendre, no per fer política. McDonald's ho sap i van donar la raó al seu traductor al català, que jo crec que aquí va encertar-la.</div>Mariahttp://www.blogger.com/profile/02792537467386545556noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-318642311934850973.post-2494226946379464682012-05-02T09:37:00.002+02:002012-05-02T18:27:24.139+02:00En sèriu, ni un repasset?<div style="text-align: justify;">
Ja se sap, no hi ha diners i el govern dels millors estalvia on pot. Això toca molts sectors, i un dels afectats deu ser també el dels traductors que treballen per a la Generalitat. Es veu, segons publica l'<a href="http://www.ara.cat/politica/Joseph-Mary-Pilgrim-personalitat-Govern_0_692330906.html" target="_blank">ARA</a>, que han decidit que estalviarien diners en la web de la Generalitat traduint-la amb el Google Translate. Tenen el seu dret (econòmic, que no ètic) d'estalviar allà on els sembli menys essencial gastar diners, però un corrector no és pas tan car i un repasset a l'edició anglesa els hauria estalviat un parell de pífies monumentals. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Començant per una norma bàsica dels traductors automàtics: repassar els noms propis! </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a class="lightbox" href="http://www.ara.cat/politica/Captura-Govern-Converteix-More-President_ARAIMA20120501_0165_1.jpg" rel="scrollgal" style="background-color: #333333; color: black; font-family: Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 14px; line-height: 14px; margin-left: auto; margin-right: auto; outline-color: initial; outline-style: none; outline-width: initial; text-align: left; text-decoration: none;" title=""><img alt="Captura de pantalla de la web del Govern traduïda a l'anglès. Converteix "president Mas" en "More President"" class="photo" height="230" src="http://www.ara.cat/politica/Captura-Govern-Converteix-More-President_ARAIMA20120501_0165_24.jpg" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: url(http://www.ara.cat/static/ARACat/images/ajax-loader.gif); background-origin: initial; background-position: 50% 45%; background-repeat: no-repeat no-repeat; border-bottom-width: 0px; border-color: initial; border-image: initial; border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; border-style: initial; border-top-width: 0px; display: block; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; margin-bottom: 0px; margin-left: auto; margin-right: auto; margin-top: 0px; text-align: center;" width="399" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">El president Mas, més president encara en anglès</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div style="text-align: justify;">
No és l'únic, us convido a veure les creatives traduccions de noms com Josep Lluís Cleries i Gonzàlez o Josep Maria Pelegrí.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Afegitó del mateix dia a la tarda:</div>
<div style="text-align: justify;">
Sembla que han tret les opcions de veure la pàgina en anglès i castellà (no m'estranya). Però ara que hi penso, no entenc com ha passat. "Mas" en català no és "more", però és que en castellà tampoc, perquè si de cas seria "But". Com deu haver anat això? Perquè un traductor automàtic bé deu distingir más i mas... Alguna idea?</div>Mariahttp://www.blogger.com/profile/02792537467386545556noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-318642311934850973.post-48858867453692844152012-04-23T10:57:00.001+02:002012-05-07T12:22:28.134+02:00Sant Jordi<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4akV8D07IFh7tA1slTy1zuEPW8HyXJvMG30_L3R8XMd4E0w_A26cyiDlgzNbgzKVEvLaBu2eBTD347oApaFDuF4GxWnDNmfLmfdsYXPYy6WdFBk50Y7B8gi4n2s2JlkYqKB2-vy7ta7zx/s1600/il_570xN.312520595.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4akV8D07IFh7tA1slTy1zuEPW8HyXJvMG30_L3R8XMd4E0w_A26cyiDlgzNbgzKVEvLaBu2eBTD347oApaFDuF4GxWnDNmfLmfdsYXPYy6WdFBk50Y7B8gi4n2s2JlkYqKB2-vy7ta7zx/s400/il_570xN.312520595.jpg" width="398" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Sant Jordi, el drac i llibres</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Abans d'anar-me'n a fer un tomb per les paradetes de llibres aviam què trobo (enguany no busco res en concret, però si veig "Fronts oberts" de Pau Vidal, me'l compraré), una breu entrada per desitjar-vos bon dia de sant Jordi. Aquest cap de setmana no he tingut temps d'escriure als meus blogs perquè he tingut una agenda de ministre, però la setmana passada em van convidar a fer una ressenya d'un llibre "meu" (és a dir, que traduït per mi, però és que els sento una mica meus, també) al blog de la Nani, un magnífic blog dedicat a la cuina, cosa que va ser un plaer. Aquí la teniu per si algú s'anima a fer-hi un passeig abans d'anar a la Rambla: <a href="http://lacuinavioleta.blogspot.com.es/2012/04/cuinant-ambmaria-rosich.html" target="_blank">ressenya d'El perfeccionista a la cuina</a>.<br />
<br />
Afegitó: aprofito per explicar que el "sant" o "santa" que precedeix els noms dels sants s'escriu amb majúscula en castellà però amb minúscula en català. De manera que cal desitjar "bona diada de sant Jordi", sense majúscules innecessàries. Ja sabeu una cosa més!</div>Mariahttp://www.blogger.com/profile/02792537467386545556noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-318642311934850973.post-40209201567328407912012-04-19T21:50:00.000+02:002012-04-19T21:50:01.815+02:00L'etimologia dels països d'Amèrica del Sud<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgaAINKGoh29aKuY3GIY9z2MrvA9IC2NPLU96lozr4UU7wjSeo4SHg29BobPOc3g0W5velSDbFiNXM6TRdy7yFeqDwElgcoRvxbJqjsDQifZXptk3M9UqrzXMSw8W8A4lfhcVc7dZzsiCuS/s1600/conquistadores-espanoles.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgaAINKGoh29aKuY3GIY9z2MrvA9IC2NPLU96lozr4UU7wjSeo4SHg29BobPOc3g0W5velSDbFiNXM6TRdy7yFeqDwElgcoRvxbJqjsDQifZXptk3M9UqrzXMSw8W8A4lfhcVc7dZzsiCuS/s400/conquistadores-espanoles.jpg" width="386" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Conquistadors a punt de començar a posar noms a tort i a dret</td></tr>
</tbody></table><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Fa molt de temps que no publico entrades d'etimologia, i avui n'he llegit per casualitat una que m'ha fet gràcia en <a href="http://sigloscuriosos.blogspot.com.es/" target="_blank">un blog que segueixo</a> i que està dedicat a aquest tema, i he pensat que ho compartiria per aquí. Sempre m'ha semblat interessant veure com i per què els conquistadors i els exploradors posaven nom a les terres que anaven trobant, i comparar aquests noms nous amb els dels pobles que ja hi vivien. Això dóna per més entrades, o sigui que ja n'anirem parlant. Només una nota: recordem que tots els noms geogràfics tenen algun significat, fins i tot els que ara ja assumim com "noms propis" i prou, en vaig parlar <a href="http://www.estiguespelquefas.blogspot.com.es/2010/09/latles-etimologic.html" target="_blank">aquest dia</a>. Avui, en tot cas, comentarem els orígens dels noms dels països de l'Amèrica del Sud.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">- Argentina: els conquistadors espanyols esperaven trobar-hi plata i, amb gran optimisme, ja li van posar el nom (derivat de la paraula antiga per plata, "argent") abans de comprovar si era cert.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">- Bolívia: l'any 1825 Bolívia va haver de decidir si unir-se a Perú o fer-se independent. Quan van triar la segona opció, es van encomanar a Simón Bolívar, de qui també deriva el nom de la moneda local, el bolívar.</div><br />
<div style="text-align: justify;">- Brasil: el primer europeu que hi va anar, el portuguès Álvarez Cabral, va anomenar-lo Vera Cruz, però en lloc d'aquest nom en va triomfar un altre, derivat d'un dels productes d'exportació més preuats d'aquesta nova terra: la fusta d'un arbre anomenat "palo brasil", en què brasil seria un derivat de "brasa", ja que d'aquesta fusta s'extreia un colorant vermellós que servia per fer tints.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">- Xile: hi ha moltes teories, que només es posen d'acord en una cosa: que és d'origen indígena. I punt: no hi ha acord ni tan sols sobre de quina llengua indígena prové. Més informació a la viquipèdia, <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Xile#Etimologia" target="_blank">aquí</a>.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">- Colòmbia: quan aquest país es va independitzar, l'any 1819, hi havia la idea de crear una gran nació panamericana que no es va concretar mai, però a aquest tros li va tocar un nom que evocava aquest somni i que està inspirat en el de Cristòfor Colom.</div><br />
<div style="text-align: justify;">- Equador: bastant autoexplicatiu, el nom li ve perquè es troba damunt de la línia de l'Equador.</div><br />
<div style="text-align: justify;">- Guyana: ve d'una paraula indígena que significa "terra d'aigües". No trobo enlloc de quina llengua, així que ho deixo en la categoria de "sospitós"; potser tots ens ho copiemienganxem els uns dels altres i no és ni cert.</div><br />
<div style="text-align: justify;">- Paraguai: és d'origen guaraní (la llengua indígena més parlada en aquest país) i és una suma de dues paraules: "gua" (riu) i "para" (varietats). A què es referien amb això, no queda clar.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">- Perú: típic cas d'imprecisió geogràfica de l'època dels conquistadors. El Pirú original era una part de Panamà, però va acabar per significar qualsevol terra més al sud, i quan Pizarro va tirar avall, va anomenar "Perú" el tros de terra que va conquistar.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">- Surinam: el nom de l'única colònia neerlandesa a Amèrica Llatina (a banda d'algun enclavament a Brasil i de les illes ABC: Aruba, Bonaire i Curaçao) ve de la paraula "surinen", el nom d'una tribu de llengua arawak que vivia en aquesta zona quan van arribar-hi els europeus. Ja parlarem de Surinam, Holanda i la resta de colònies caribenyes un altre dia.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">- Uruguai: també d'origen guaraní, però de significat més poc clar que el del seu veí del nord. Hi veiem el mateix "gua" que vol dir riu; ens diuen que el nom podria significar "riu dels ocells pintats" i ens ho creiem.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">- Veneçuela: es veu que els primers europeus que en van veure les costes van veure cases construïdes sobre l'aigua, els va recordar la ciutat de Venècia i li van posar un nom que recordés a aquesta ciutat italiana. No ho hauria pensat mai!</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Per cert, que això ho faig de hobby, perquè si us interessa l'etimologia dels països del món, mai no superaré la llista de la wikipedia: <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/List_of_country-name_etymologies">http://en.wikipedia.org/wiki/List_of_country-name_etymologies</a>.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div>Mariahttp://www.blogger.com/profile/02792537467386545556noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-318642311934850973.post-45094055885729012472012-04-08T19:01:00.001+02:002012-10-17T11:23:59.783+02:00Què faríem sense els amics?<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjA7ZsXyvAEZ_TlkVY-we0I79L52dLn6gxyc7ly3Cbk-Ud2VM7Igx1qIwQOCmqVcTqGDaP7SgWMjnOffEnNJPFQcPjLLRHtonZI59Q5gj7MuLblSPaAwh02rO5BpRFRfUpo0sP1fF4LEmCv/s1600/tresor.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjA7ZsXyvAEZ_TlkVY-we0I79L52dLn6gxyc7ly3Cbk-Ud2VM7Igx1qIwQOCmqVcTqGDaP7SgWMjnOffEnNJPFQcPjLLRHtonZI59Q5gj7MuLblSPaAwh02rO5BpRFRfUpo0sP1fF4LEmCv/s1600/tresor.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Qui té un amic... </td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Un traductor es pot especialitzar en traducció jurídica i trobar-se traduint la declaració d'un pèrit psiquiatra o una patent tècnica. O especialitzar-se en màrqueting i trobar-se amb els comunicats de premsa d'una empresa de fabricació de sondes o de fusteria especialitzada. O dedicar-se als llibres de no ficció i trobar-se un manual de fotografia molt tècnic una setmana, un llibre de xocolata la segona setmana i un llibre de la història de l'alpinisme a la tercera. De manera que, per molt que t'especialitzis, al final et trobes que has de fer una mica de tot.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I encara és més exagerat en les novel·les. Per a la darrera traducció que m'han publicat, <a href="http://llibresperllegir.cat/dalt-tot-esta-tranquil-gerbrand-bakker" target="_blank">A dalt tot està tranquil</a>, vaig haver de recórrer moltes vegades a un amic neerlandès que és fill d'un granger de vaques per entendre els conceptes, i després a la meva àvia, que havia tingut vaques a casa, en busca de les paraules catalanes. Per al llibre que estic fent ara, sobre un piròman a Noruega, ja he hagut de demanar ajuda del meu pare per a la terminologia psiquiàtrica, a un amic advocat per a la terminologia jurídica i a una amiga flautista en el fragments amb temàtica musical (els personatges es coneixen d'una coral). Tot això, no cal ni dir-ho, a més a més dels diccionaris, els fòrums de traductors i Internet, i dels amics nadius de les llengües de sortida que tinc al Facebook i que es van trobant preguntes de tant en tant.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El dia que els traductors poguem posar dedicatòries a les novel·les, no m'hi cabran tots! O sigui que de moment, des d'aquí, moltes gràcies!</div>
Mariahttp://www.blogger.com/profile/02792537467386545556noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-318642311934850973.post-77381459534957994112012-03-22T14:18:00.000+01:002012-10-17T11:24:10.193+02:00Qüestió de gènere, no de sexe<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibviqccqNhCAZwBUeSnzU8JB3ffo9xB01ya-EuuUiIQsPyu_vBKhvbGiB2ytC9jdjCiBX16zl8_vpsec8Ic9Clk1VYr_AdQ03NvnDfz8Dx3vPrczHRf-LdxZPai585Y4Op_Adu3NyDAv8g/s1600/rosie-la-remachadora.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibviqccqNhCAZwBUeSnzU8JB3ffo9xB01ya-EuuUiIQsPyu_vBKhvbGiB2ytC9jdjCiBX16zl8_vpsec8Ic9Clk1VYr_AdQ03NvnDfz8Dx3vPrczHRf-LdxZPai585Y4Op_Adu3NyDAv8g/s320/rosie-la-remachadora.jpg" width="247" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Darrerament es parla molt del llenguatge no discriminatori, sobretot arran d'<a href="http://cultura.elpais.com/cultura/2012/03/02/actualidad/1330717685_771121.html" target="_blank">aquest informe</a> de la RAE que critica les guies d'estil que imposen un llenguatge pretesament no sexista que, de fet, dificulta la comunicació i és massa artificiós per aplicar sense perjudicar la normalitat. Jo penso que, com en tot, el més important és mantenir el sentit comú. El sexisme existeix i el llenguatge sexista també, i jo sóc la més combativa; però alhora tinc clar que aquest problema no se soluciona entorpint la fluïdesa de la llengua. És que barregem dues coses que no són el mateix: el gènere i el sexe.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Mirem per exemple aquesta frase, la que utilitza Bosque al seu informe:</div>
<div style="text-align: justify;">
- <span style="background-color: white; font-family: Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20px;"> </span><em style="background-color: white; font-family: Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20px;">Los directivos acudirán a la cena con sus mujeres</em></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; font-family: Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20px;">Aquesta frase és clarament sexista, però no perquè no hi digui:</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; font-family: Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20px;">- <i>Las directivas y los directivos acudirán a la cena con sus maridos y esposas</i></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20px;">sinó perquè presuposa que els directius són tots homes.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif;"><span style="font-size: 14px; line-height: 20px;"><br />
</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif;"><span style="font-size: 14px; line-height: 20px;">No crec que tingui res a veure amb una frase com ara <i>Los alumnos de la escuela </i>perquè el context, segurament, ens indicarà que es refereix a nens i nenes. El mateix amb coses com ara <i>Los habitantes de Europa</i>; difícilment ningú s'imaginarà que parlem només de la meitat de la població del continent.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif;"><span style="font-size: 14px; line-height: 20px;"><br />
</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif;"><span style="font-size: 14px; line-height: 20px;">I és que la vida mateixa desmenteix que el llenguatge sigui sexista per si. Imagineu aquesta conversa. Si preguntem a algú si ha tingut criatures:</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif;"><span style="font-size: 14px; line-height: 20px;"><i>- Tens fills?</i></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif;"><span style="font-size: 14px; line-height: 20px;"><i>- Sí, una nena.</i></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif;"><span style="font-size: 14px; line-height: 20px;">Oi que no sobta gens la conversa? Senyal que el parlant infereix que aquest masculí engloba tant nens com nenes. Fixeu-vos que el context ens permet anar més enllà del gènere (gramatical) de les paraules:</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif;"><span style="font-size: 14px; line-height: 20px;"><i>- Tens fills?</i></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif;"><span style="font-size: 14px; line-height: 20px;"><i>- Sí, dos nens.</i></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif;"><span style="font-size: 14px; line-height: 20px;">Aquí tots entenem que no hi ha cap nena, oi?</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif;"><span style="font-size: 14px; line-height: 20px;"><br />
</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif;"><span style="font-size: 14px; line-height: 20px;">I és que el llenguatge pretesament no sexista que consisteix a suprimir els plurals naturals de la llengua no es pot mantenir. Fa uns dies les mestres del meu Facebook van publicar en massa aquesta frase al seu mur:</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif;"><span style="font-size: 14px; line-height: 20px;"><br />
</span></span></div>
<blockquote class="tr_bq">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 12px; text-align: left;">El que li hauria de fer vergonya a ella [la consellera Rigau], és posar-se davant de les càmeres de TV3, davant de tots els pares i mares que estan a l'atur, i defensar aquestes mesures que volen desmantellar l'ensenyament públic. Les filles i fills aprenen de les seves mestres i pares què vol dir justícia social, dignitat, equitat i solidaritat.</span></div>
</blockquote>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 12px; text-align: left;"><br />
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; font-size: 14px; line-height: 20px; text-align: left;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif;">Pam. <i>Pares i mares</i>, <i>filles i fills</i>, però llavors resulta que aprenen de <i>les seves mestres</i>. On és el sexisme? Què és sexista, entendre que els "fills" poden ser tant nens com nenes, o donar per fet que ser mestra és feina de dones?</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; font-size: 14px; line-height: 20px; text-align: left;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif;"><br />
</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; font-size: 14px; line-height: 20px; text-align: left;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif;">I per demostrar els estralls que provoca aquest llenguatge a les noves generacions, una frase de la número 1, que té tres anys i mig i mirava una pel·lícula: <i>Ara arriben les caçadores i els caçadors i maten la mare del Bambi</i>. El que és greu és que a ella aquesta frase li sona natural.</span></span></div>
Mariahttp://www.blogger.com/profile/02792537467386545556noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-318642311934850973.post-76786271365036587762012-03-14T18:06:00.002+01:002012-03-24T19:45:36.124+01:00Unes escales al llom<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiO5GzijB1GlRExxxoDmDdr80lqtNb69fUSZA70AKZMc4WaYoBZFlm5e_ZkxvzHINd5LL3oQM77hnEzHfB5iSkLcGrSzqcpD59vo4r26AoBDV_td7tVxvIn_S2ppb_PdiIYAZiPjF_3awEQ/s1600/a-dalt-tot-esta-tranquil-9788415539032.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiO5GzijB1GlRExxxoDmDdr80lqtNb69fUSZA70AKZMc4WaYoBZFlm5e_ZkxvzHINd5LL3oQM77hnEzHfB5iSkLcGrSzqcpD59vo4r26AoBDV_td7tVxvIn_S2ppb_PdiIYAZiPjF_3awEQ/s400/a-dalt-tot-esta-tranquil-9788415539032.jpg" width="268" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">A dalt tot està tranquil, de Gerbrand Bakker</td></tr>
</tbody></table><div style="text-align: justify;">En general, trobo poc temps per actualitzar el blog. Però hi ha coses que obliguen a buscar el temps, inventar-te'l si cal, per posar-te a escriure. Com ahir, per exemple, que em va arribar un llibre que em va fer molta il·lusió rebre. I no només perquè l'hagi traduït jo, que a nivell personal sempre fa una emoció diferent que quan et donen una cosa ja feta. No, aquesta vegada tinc una pila de motius:</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">1) És el primer llibre de la primera col·lecció d'una editorial nova.</div><div style="text-align: justify;">2) El meu nom surt a la portada (als traductors ens agrada figurar, què us pensàveu).</div><div style="text-align: justify;">3) El disseny de la portada és bonic, però encara ho és més la contraportada, amb els dos ruquets, i ves per on, el que m'agrada més de tot és el disseny del llom, amb unes escaletes que pugen i que el fan perfectament reconeixible a la prestatgeria.</div><div style="text-align: justify;">4) I, sobretot, que la novel·la original no només em va agradar a mi, sinó que al meu amic Pieterjan, fill d'un ramader de vaques frisó, el va fer plorar.<br />
<br />
Afegitó uns dies més tard: m'agrada <a href="http://www.diarioinformacion.com/arte-letras/2012/02/23/palabra-exacta/1226673.html" target="_blank">aquesta ressenya</a> del llibre.</div>Mariahttp://www.blogger.com/profile/02792537467386545556noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-318642311934850973.post-40545422474555455272012-02-07T23:00:00.001+01:002012-02-07T23:02:54.216+01:00La cursa de les 11 ciutats<div style="text-align: justify;">A Holanda, el primer dia que el termòmetre s'acosta a zero, ja comencen a frisar. Si es van glaçant canals i comences a poder fer passejades en patins sobre glaç natural, es comença a sentir el murmuri: "aquest any sí!". Quan fins i tot s'han tancat (és a dir, glaçat prou) alguns canals al centre de les ciutats, mig país ja no s'aguanta i les televisions s'omplen de tertulians, autoproclamats experts i amants de l'esport que opinen sobre si n'hi haurà o no. I llavors algun periodista s'endinsa cap a les terres del nord i pregunta a algun pagès si hi haurà cursa de les 11 ciutats o no. I el pagès respon, feliç de comprovar que els passerells del sud no han espavilat gens des de l'any passat, que paciència.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Aquí estem ara mateix. Un any més, però enguany amb més esperances perquè hi ha una bona onada de fred siberiana, esperant si glaça prou per celebrar la cursa de les 11 ciutats: un recorregut de 200 km per gel natural, amb tornada i sortida a Leeuwaarden, que cal recórrer en menys de 24 hores. No s'ha pogut fer des de l'any 1997, perquè hi ha d'haver un cert gruix de gel (15 cm) i hi ha un parell de punts al trajecte en que hi ha corrents que impedeixen que es glaci fàcilment. Ahir mateix, l'encarregat de comprovar-ne el gruix (el <i>rayonhoofd</i>, un càrrec honorífic per al qual només et pot designar l'anterior <i>rayonhoofd</i>) es va enfonsar en un d'aquests llocs. O sigui que de moment, paciència.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">I mentrestant, imatges de postal.</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0DIETbfyn2pHwFOo6fL6gWtXiL1u9ToJRlOF996jskEasWao7lR6_JfNP_uDf5adovh0w1Ldcpl7Oo7X9Kktp91u4PwJffa6b3GQI4h-kGvy7XkgnrE-rlucuvNqcYiJC7AORTvAYpk_u/s1600/Schaatsen-op-gracht.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="272" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0DIETbfyn2pHwFOo6fL6gWtXiL1u9ToJRlOF996jskEasWao7lR6_JfNP_uDf5adovh0w1Ldcpl7Oo7X9Kktp91u4PwJffa6b3GQI4h-kGvy7XkgnrE-rlucuvNqcYiJC7AORTvAYpk_u/s400/Schaatsen-op-gracht.jpg" width="400" /></a></div>Mariahttp://www.blogger.com/profile/02792537467386545556noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-318642311934850973.post-27992053241068632602012-01-23T12:31:00.000+01:002012-01-23T12:31:43.022+01:00Aprenent, sempre aprenent<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjO1sy-NtZt3LZgRE7cNTYjr9gPB3jfcPSqitDHaLTFhAdKcUwPk_u5LrUNV76ebuWp6gCcxnbcE1lWf1FLdyqVYRJEtd9Ni85It6ABmmdD_-5wiYurSk3VGGqK2UyxbwrO-VaGcYe-PTRn/s1600/caputxinos.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjO1sy-NtZt3LZgRE7cNTYjr9gPB3jfcPSqitDHaLTFhAdKcUwPk_u5LrUNV76ebuWp6gCcxnbcE1lWf1FLdyqVYRJEtd9Ni85It6ABmmdD_-5wiYurSk3VGGqK2UyxbwrO-VaGcYe-PTRn/s320/caputxinos.jpg" width="320" /></a></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">M'avorreixen una mica els clixés, com a tothom, suposo; però cal admetre que si una frase arriba a la categoria de clixé, deu ser que alguna veritat amaga, que la repetim tantes vegades. Una és aquella que mai no dominaràs del tot una llengua, que sempre hi haurà coses noves que encara no sabies. Estic revisant un llibre que acabo de traduir, una novel·la negra, i m'ha servit per descobrir un parell de coses del català.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Primer, que cappuccino s'escriu caputxino. Sobta una mica, però suposo que és cosa d'acostumar-s'hi; al capdavall ara ja no ens crida l'atenció veure quiosc en lloc de kiosk. El que no sé és quin criteri es fa servir per adaptar l'ortografia en alguns casos (com aquests) i en altres no (whisky), però suposo que no deu ser aleatori.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Segon, la inesperada ortografia de la paraula "enxubat", que jo sempre m'havia imaginat com "anxovat", però que es veu que no devia haver vist mai escrita. La gent, doncs, no va anxovada* al metro, sinó enxubada, tot i que segons Coromines la paraula és un derivat d'"anxova" igualment. No sé com es devia produir aquesta mutació gràfica, però hi estan d'acord el DIEC, el DCVB i en Coromines, o sigui que deu ser molt poc discutible.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Tercer, un dels escassos moments que no estic d'acord amb el Termcat. La terminologia m'agrada i m'interessa (ja vaig dir <a href="http://www.estiguespelquefas.blogspot.com/2010/01/la-lexicografa-amateur.html" target="_blank">un dia</a> que hauria volgut fer diccionaris), però de vegades trobo que no l'encerten. Atacada amb el dubte de com es devia escriure (i dir!) "fotomaton", vaig a buscar-ho al <a href="http://www.termcat.cat/" target="_blank">Termcat</a> i m'hi trobo que en castellà és <i>fotomatón</i>, en francès <i>photomaton </i>i en anglès <i>photomaton</i>, però que en català es diu... cabina de fotografia instantània. Massa llarg per al meu context, i segurament també perquè arreli. Jo, en tot cas, no ho he fet servir. Ho he canviat per "cabina fotogràfica", que veig (en aquest corpus anàrquic que és Google) que s'utilitza una mica...</div>Mariahttp://www.blogger.com/profile/02792537467386545556noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-318642311934850973.post-19536470308179611222012-01-21T21:24:00.002+01:002012-01-22T10:48:07.503+01:00<div style="text-align: justify;">Entre els traductors sembla que hi ha dos corrents, la dels que noten l'alè calent dels traductors automàtics al clatell i s'estiren els cabells pensant que es quedaran sense feina, i la dels que creuen que l'ordinador mai no entendrà els matisos infinits de la llengua. Jo no em mullo i em col·loco en una posició còmoda i expectant, la filosofia de ja-em-preocuparé-quan-arribi-el-dia.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">De moment, a mi personalment el traductor automàtic no m'estalvia feina; treballo més ràpid i la traducció em queda millor si la faig tota a pèl (o amb alguna eina CAT) que si tiro de Google traductor. Però no tothom hi està d'acord.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Mentrestant, però, penjo una imatge graciosa d'una traducció del Google Traductor (que, per cert, això ja està corregit, però jo la tenia guardada i ara no l'esborraré sense penjar-la, malaguanyada).</div><br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjyE19KewMBbWcDH-nU9yNO_DIU4Z_szB3EYIYq_SwQcxSo_nyhUfwRKGnPZpgvZ2bHHSZ_kR_bsWhe13agvbLkNfc9iaOiKyHChyphenhyphenRgwo8X189qfOhU2OC8y-Fjdxxtfrur0lmw8-MvnTFF/s1600/google+traductor.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="156" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjyE19KewMBbWcDH-nU9yNO_DIU4Z_szB3EYIYq_SwQcxSo_nyhUfwRKGnPZpgvZ2bHHSZ_kR_bsWhe13agvbLkNfc9iaOiKyHChyphenhyphenRgwo8X189qfOhU2OC8y-Fjdxxtfrur0lmw8-MvnTFF/s400/google+traductor.jpg" width="400" /></a>Mariahttp://www.blogger.com/profile/02792537467386545556noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-318642311934850973.post-2638445291855667402012-01-11T16:24:00.001+01:002012-01-11T16:24:58.246+01:00Dossier a Presència: La feina silenciosa<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDxTDMoETB4vCQV4-Cf_emMw7rx21uAhl_AuBYu88LbBXag9gI8djlEXBCoqZ7LSI4-zU_CNAYDpa7LpOtiL2JmKbVkEa8Wv3WRUDeSJt_7pGS1wJGpJNfbWLp45kp5oCfA6LTBRlri3nb/s1600/llibre+entrada.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDxTDMoETB4vCQV4-Cf_emMw7rx21uAhl_AuBYu88LbBXag9gI8djlEXBCoqZ7LSI4-zU_CNAYDpa7LpOtiL2JmKbVkEa8Wv3WRUDeSJt_7pGS1wJGpJNfbWLp45kp5oCfA6LTBRlri3nb/s1600/llibre+entrada.jpg" /></a></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">El mes de gener acostuma a ser un dels que tinc més feina, no sé si és l'efecte sant Jordi o que els clients agafen l'any amb ganes. Per això fa dies que no escric res, ni per aquí ni per cap altre lloc. Però sí que he llegit una mica, i a banda d'estar a punt d'acabar-me alguns llibres de la collita estiuenca (així anem), també he llegit aquest <a href="http://www.elpunt.cat/elements/presencia/080112presencia.pdf" target="_blank">reportatge sobre els traductors literaris</a> que han publicat a Presència. L'he trobat força bé, bastant centrat en els traductors que es dediquen a la literatura en majúscula, tots somrient amb les seves biblioteques al darrere i els diccionaris de paper sobre la taula. Sempre m'ha agradat veure els llocs on treballen els altres, així que només amb això ja em feien contenta.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Un parell de frases que m'han agradat:</div><br />
<div style="text-align: justify;">«Amb un coneixement imperfecte de l’anglès però amb un domini a fons del català es pot fer una bona traducció; al revés, no». Idea que jo sempre defenso (no tothom i està d'acord) i que aquí expressa justament un exprofessor meu, en Joan Sellent (a qui jo per cert també cito sempre per dir que la traducció al català ha de ser "correcta, espontània i versemblant").</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><span style="text-align: justify;">«Jo entendria que si pots llegir un Delibes en castellà o un Sagarra en català ho facis en la llengua original, perquè el do, el geni, està en la llengua, i en la traducció es perd molt. Ara bé, llegir un Vázquez Montalbán o un Ruiz Zafón en una llengua o en una altra no té tanta importància. De fet, la major part dels autors ho són d’argument, no de llengua». Ho diu Isabel Martí, editora de La Campana. M'ha agradat aquesta distinció entre autors d'argument i de llengua. En certa manera, és allò que dèiem de la Literatura amb majúscula o amb minúscula.</span><br />
<div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Me'n torno a la novel·la d'argument que estic traduint aquests dies: una novel·la negra del danès Mikkel Birkegaard.</div>Mariahttp://www.blogger.com/profile/02792537467386545556noreply@blogger.com0