Organització

Aquesta setmana passada vaig arribar a una d'aquelles fites que a mi sempre em fan il·lusió, és a dir, un número rodó: 6.000 traduccions. Gràcies a les incompatibilitats d'agenda d'altres persones, vaig sortir a celebrar-ho dues vegades (visca!). A més, ho he anat comentant als cafès de la setmana, perquè m'ha costat dos anys i mig passar de cinc a sis mil, o sigui que tampoc no és que pugui explicar coses d'aquestes amb gaire freqüència. La pregunta de tothom és: "les comptes?". Ah, la vida de l'assalariat!, penso jo inicialment, i explico que tinc un excel per anar apuntant què he facturat i què no, i qui m'ha pagat. Entesos. Però em crida l'atenció que altres companys traductors no ho fan. I llavors, com porten la compatibilitat em pregunto jo, que sóc fan de l'excel i no sabria viure sense? Suposo que hi ha altres maneres, estaré encantada si algú vol compartir la seva. Però jo, si perdés aquest full d'excel que m'ho diu tot, de tarifes a terminis de pagament i fins i tot si el client m'ha tirat algun moc o és molt simpàtic, quedaria coixa.

Tots retratadets aquí

Hora de tancar l'any

Com qui no vol la cosa ens hem plantat a l'últim dia del calendari d'Advent. Per als autònoms que, com jo, treballen amb gent de per tot arreu, Nadal és potser l'única festa de l'any en què saps que tindràs festa. Que tothom tanca paradeta i, els que no la tanquen saben que a Occident tenim tancat. Festes i festes locals i nacionals passen desapercebudes a altres països, i fins i tot les que semblen internacionals com l'1 de maig, el 15 d'agost o Pàsqua són molt més locals que no ens pensem, de manera que sovint no m'estalvio de treballar almenys una estona. Però per Nadal és diferent. La setmana passada ja vaig començar a rebre encàrrecs per al gener, i finalment aquests dies de festa només em queda entre mans un projecte a llarg termini que tinc ganes de mirar-me amb calma entre factura i factura i la paperassa de cada any en aquesta època. Bon Nadal! I bona entrada d'any!

Ja us heu portat bé perquè us portin molts regals?

Noms de pila

Que bé que ho tenen llengües com el danès o el neerlandès en què gairebé totes les professions es diuen igual en masculí o femení. Però quan has de traduir, com m'ha passat ara, una llista de signants d'una carta de protesta en què apareixen noms, cognoms i professió, t'has de trencar el cap a veure si persones com Lieven o Gaute són homes o dones. Aquí entra una eina fantàstica, Google Imatges. Hi busques el nom de pila i a veure quines fotos surten, nois o noies. Els noms que es poden fer servir per als dos sexes hi afegeixen emoció. Si, com en el meu text, són artistes, els pots introduir amb nom i cognom i veure quina cara fan. En un món sense internet (a mi em resulta completament inimaginable), suposo que caldria haver trucat al client i la traducció, en lloc d'estar llesta en trenta minuts, hauria trigat hores o potser dies.

Qui busca senyals en troba

Treballo amb un sistema que es diu Trados i que al món de la traducció és famós. Té defensors i detractors, perquè és car i no és infal·lible, i tots voldríem que un programa que val 800 euros després ens funcionés sempre. Però jo el faig servir molt, i en trec rendiment, o sigui que si féssim una línia i ens poséssim defensors aquí, detractors allà, jo em posaria amb els primers.

El cas és que aquesta eina té una memòria, és a dir, se'n recorda de les coses que ja has traduït i et permet buscar-les fàcilment (allò de "això ja em va sortir un dia, com ho devia traduir?", o pitjor encara, "em sona, que ho he vist abans?", doncs ho tens a un clic), i també porta un programet que et permet anar-te fent el teu diccionari. I jo l'alimento amb bastanta desgana, tot sigui dit, perquè quan tradueixo no tinc ganes d'interrompre'm per afegir-hi paraules i quan no tradueixo, encara menys, és clar.

I vet aquí que avui hi he afegit la paraula 600, que ja sabeu que m'agraden els números rodons, i ha resultat que era la paraula "optimista". I he pensat que era una bona paraula. A qui li agradin aquestes coses, hi pot trobar un senyal positiu. El millor és que al contrari seria difícil! 

Parlant d'això m'he recordat d'aquesta foto que vaig fer fa un parell de setmanes: lliris de mar a la platja Llarga de Tarragona. Són un bulb que es queda sota la sorra anys i anys si cal, fins que hi ha una primavera prou plujosa per florir. I fan molt bona olor. 

Fa massa bon dia per llegir

... almenys, per llegir dins de casa. 

Tinc llibres a mig llegir, una traducció per fer i dues proves de traducció per corregir aquest cap de setmana. Però avui em sento més aviat així...

Podria prendre els llibres o les proves (que són en paper) i anar a llegir fora. Però als parcs que tinc a mà hi ha tanta gent passejant el gos (ho entenc perfectament, perquè no tenen gaires opcions, pobres bèsties) que no hi estàs tranquil. La platja urbana no m'agrada; és un desaventatge que té haver-se mig criat en una de molt més tranquil·la.  I si m'assec en plan vermutaire a la plaça, em distrec i acabo fullejant el diari en lloc de les lectures obligades. Així que el que faig és mirar la finestra de reüll, i girar pàgina aquí dins. Que em conec, i sé que l'aïllament és l'única manera de fer feina.

Elsa Beskow

No recordo gens de què anava, però sé que aquest dibuix apareixia en un conte de l'Elsa Beskow que em llegien de petita. Com que la meva mare no llença llibres, segur que el puc trobar el pròxim cop que la visiti. Fins i tot m'atreviria a acotar el terreny: deu ser a la primera habitació pujant a mà dreta, l'última que va tenir habitant infantil. I, a més, demà és sant Jordi. Jo tinc tanta lectura endarrerida que per a mi no em compraré res (ja veurem si demà me n'hauré desdit), però ves que no agafi algun clàssic com aquest per a les nenes.

Feliç com un anís

Així mateix estic, perquè és el primer cop que puc compartir una traducció meva amb la número 1. Després d'haver-li llegit els contes de la Mimi en neerlandès durant els últims mesos, ja ha sortit la traducció catalana dels dos primers.

Ha estat una feina diferent que les altres que havia fet fins ara. Tot i que ja havia fet alguna incursió en el llibre juvenil, sempre havia estat per a nens d'uns deu anys, que ja saben llegir sols. Traduir un llibre infantil significa buscar rimes, recordar els contes que t'explicaven de petita, i escriure de manera que els pares puguin fer veuetes i fer riure els nens al llit. Has de traduir de manera que els nens aprenguin alguna paraula nova, però sense deixar d'entendre la pàgina. Has d'assegurar-te que els pares no s'ensopeguin amb cap frase, i alhora que el conti soni com un conte, amb frases d'aquelles com hihaviaunavegades i unbondies que segurament no existeixen fora del gènere. Un repte deliciós i que, per cert, costa molt més temps que no sembla. Però tot esforç és poc a canvi del privilegi de triar en col·laboració amb la número 1 com es dirà en català el gatet de la Mimi!

Que bé que dormirà, la Mimi, tan ben acompanyada!