La sopa d'all

De cop, un dia, en lloc de rondinar com sempre en veu baixa, se t'acut comentar en veu alta que sembla mentida que no hi hagi un glossari bo, complet i fàcil d'utilitzar amb els termes de Microsoft. I un altre traductor et sent, et mira una mica estranyat, però com que és bona fe decideix pensar que si no ho saps és perquè encara no t'hi havies trobat, "és clar tu com que fas literatura això no ho saps" (quan jo de traducció "normal" també en faig, i molta), i t'obre els ulls. I et deixa contenta com qui acaba de descobrir la sopa d'all.

Per si queda algun altre distret, l'enllaç és http://www.microsoft.com/Language

Rússia fa cent anys, a tot color

Fa quinze anys jo volia estudiar filologia eslava. Vaig decantar-me per traducció a l'últim moment (literalment: el meu pare va haver de fer campana de la feina per dur-me a cuita-corrents a Barcelona per apuntar-me a la prova d'accés de la FTI). El que no vaig dubtar en cap moment era que volia estudiar rus. En aquell moment semblava que Rússia es menjaria el món (al final feina tenen amb menjar), però en el meu cas la raó d'estudiar rus era més romàntica. M'atreien la immensitat, el fred, els extrems, la història, la literatura, la nostàlgia que sembla que transmeten tots els seus components.

Al final no m'he dedicat al rus, i això que és, amb diferència, la llengua que més temps he dedicat a intentar aprendre (i la que parlo pitjor). Però l'atracció per Rússia continua, segurament exagerada pel fet que no he estat a cap país russoparlant des de fa vuit anys. I per això m'ha agradat tant trobar aquestes imatges, una sèrie de fotografies autèntiques de primers de segle XX en color. Color original. 

Sembla que utilitzaven una tècnica que consistia a fer tres fotografies seguides, una amb un filtre vermell, l'altra amb un filtre verd, i l'última amb un filtre blau. Després se superposaven en plaques de vidre i l'efecte eren fotografies en un color una mica cromo, però força fidel a la realitat. He triat aquesta perquè, a banda que m'agrada el senyor, a l'aigua es veu que la tècnica no era perfecta: com que l'aigua es movia entre una foto i l'altra, no es podia evitar aquest efecte.

Gestió del temps (i 2)

Ara fa un any que utilitzo Rescue Time, del qual ja vaig parlar, i la veritat és que n'estic força contenta. Al començament vaig haver de dedicar-hi força temps, perquè l'has d'"entrenar", introduint el grau de productivitat dels programes que utilitzes i els lloc web que visites (no és el mateix la pàgina d'un diccionari que el Facebook), però un cop tens el programa personalitzat, et fa radiografies molt clares del teu dia davant de l'ordinador. Posem per cas el meu dia d'avui:

Resulta que, de les vuit hores que he estat a l'ordinador, he estat unes 4,5 hores fent tasques productives (llegir i respondre correu, factures, organitzar la feina, revisar) i molt productives (traduint: 2 hores i 12 minuts). Després hi ha 1 hora i 42 minuts d'activitats etiquetades com "very distracting" i 1 hora 17 minuts de "neutral". Ara entenc per què aquesta nit encara em queda tanta feina per fer...

El gràfic de la dreta especifica a quins programes i llocs web he dedicat més estona. Com que és dilluns, no és estrany que el primer lloc l'ocupi el Thunderbird (gestor del correu). El primer element que no és de color blau que trobem és un joc; apareix en color neutre perquè és nou i encara no l'havia etiquetat. Això vol dir que de fet he perdut el temps més estona de la que marca el programa. Ups.

La bona notícia és que ho puc modificar de seguida. Marcaré el joc com a "very distracting", i aprofitaré l'opció de marcar objectius que el Rescue Time ofereix. Demanaré que el programa m'avisi quan hagi perdut seixanta minuts, i així sabré que ja he badat prou, que si no a mitja setmana m'hauré d'encadenar a l'ordinador i llençar la clau.

L'Atles etimològic

Mapa d'Europa estil la Terra Mitjana

Un altre hobby mig inconfessable que tinc és la cartografia. M'encanten els mapes, per això m'he passat mitja vida amb un mapamundi davant de l'escriptori i m'he de controlar per no comprar-me tots els atles històrics que trobo (a més mapa, més dificultats per no comprar-lo).

Per això m'he alegrat de descobrir aquest treball de dos cartògrafs alemanys, Stephan Hormes i Silke Preust, que m'havia passat desapercebut fins ara. L'atles inclou mapes de tot el món en què, en lloc del topònim al qual estem acostumats, apareix el seu significat etimològic. Segons expliquen aquí, sembla els autors es van deixar endur en alguns casos per etimologies més poètiques que demostrades (al capdavall la idea de fer aquest atles els va venir mirant mapes de Tolkien), però tot i així és molt curiós i crec que es mereixerà un lloc a la meva biblioteca.

Un sopar exquisit

Quan fa un any i mig vaig llegir la novel·la "El sopar" de Herman Koch, no en sabia res i em va agradar molt. I el factor sorpresa hi va tenir alguna cosa a veure, segur. La història no es veu a venir: dos germans que queden per sopar en un restaurant de luxe amb les seves dones, que parlen d'això i d'allò, esquivant el tema que els ha reunit. A poc a poc anem sabent què hi ha al darrere d'aquesta trobada que comença amb un aperitiu, literalment, per anar fent boca: el xampany rosat "de la casa".

Ara que ha sortit publicat, aprofito per recomanar-lo a qui no sàpiga què llegir i vulgui una bona història, original i molt ben explicada, amb les dosis necessàries d'humor i mala llet. Si podeu, resistiu-vos a llegir la contraportada. Com menys informació, millor!

Els paraigüers del Piemont

Buscava informació sobre el criptolecte dels criminals russos, el fènia, i m'he trobat al Paris Review un article molt curiós i interessant sobre un altre criptolecte, que en aquest cas l'autor classifica com a idioma a part: el tarusc, parlat pels paraigüers de la zona italiana de Piemonte.

Els ombrellai (fabricants de paraigües) d'aquesta zona eren molt especialitzats i solien ser ambulants, de manera que no és del tot estrany que desenvolupessin un llenguatge propi per entendre's entre ells. Aquest llenguatge, esdevingut inintel·ligible per a l'altra gent, fou adoptat per contrabandistes, lladres i altres criminals.

Als anys 1970 es va fer un intent de documentar-lo però els etnògrafs no van fer gaire més que redactar una llista de paraules, que podeu trobar a l'article, i constatar que era una barreja de molts altres idiomes, inclosos alguns de prerromans.

Una de les coses que més m'ha cridat l'atenció és el sistema numèric. Fixeu-vos-hi, només arriba fins a cinc, de manera que nou és "quatre i cinc" o sis és "dos tresos".

spuntòn		un
silvester		dos
trent		tres
pala		quatre
sgrifia		cinc
du trent		sis
pala e trent		set
do pall		vuit
pala e sgrifia		nou
mina russìn		deu

Segells, llengües, Tintín

Les restriccions de l'equipatge que es pot dur en avió ajuden a la meva economia: acumuladora de mena que sóc, i propensa a la nostàlgia, qualsevol viatge era un risc potencial de reunir un munt de memorabília, llibres que anys després encara no he llegit, roba, menjar... Ara quan vaig de viatge he d'anar amb compte de no carregar gaire la maleta, i acabo tornant amb petits records lleugers, com ara punts de llibre o els segells que he trobat enguany.

Bèlgica és com una meca per als amants del còmic (si més no, els amants del còmic europeu). Després de visitar el museu del còmic de Brussel·les, vaig passar per davant d'una botiga de filatèlia. La meva col·lecció de segells està aturada des de fa anys (de nena baixava sovint el diumenge al mercat de la Catedral a buscar-ne de nous), tot i que hores d'ara encara retallo tots els segells de les cartes que rebo i els vaig guardant en una capseta, per si algun dia tinc ganes de posar la col·lecció al dia. Però aquesta botiga tenia molts segells bonics al petit aparador, i hi vaig entrar.

Hauria pogut comprar moltes coses, però em vaig acabar decidint pel full de segells de la foto (i això que Tintín no m'agrada gaire) perquè em va semblar molt adequat per a una traductora. D'esquerra a dreta i de dalt a baix, i amb risc d'equivocar-me en algun lloc, les portades d'àlbums de Tintín en francès, danès, anglès, luxemburguès, xinès, portuguès, algun idioma escrit en devanagari, polonès, rus, islandès, txec, afrikaans, àrab, castellà, alemany, finès, suec, japonès, turc, tailandès (?), italià, indonesi, grec, neerlandès.