Per traduir moltes vegades no n'hi ha prou amb conèixer l'altre idioma, també calen coneixements de cultura, societat, història, etc. de l'altre país. Si no, et trobes amb pífies molt grosses, o directament que no saps per on agafar el text i resulta que és perquè t'estàs perdent una referència a un programa de la tele o a alguna cançoneta que per als lectors en llengua original és perfectament òbvia.

Per això, a la carrera teníem unes assignatures que es deien "Seminaris" i que servien per aprendre la cultura de l'altre idioma. A l'hora de la veritat, però, eren una mena de terreny lliure per als professors i n'hi havia de molt interessants i d'altres que ja ens els podríem haver estalviat. Recordo que a Seminari d'Anglès, que es feia al primer curs, vam dedicar un munt de temps a entendre la Commonwealth i quin territori formava part de què, era súbdit de la Reina o no, estava independitzat del tot o era territori adscrit al Regne Unit, etcètera etcètera. Un caos. Mireu, si no, quantes classificacions hi ha en aquest trosset tan petit:

Una efemèride poc rodona

Ja he dit alguna vegada que aquí ens agraden els números rodons i que aprofitem les efemèrides professionals per regalar-nos dinarets en aquella mena de restaurants on no vas mai si no passa res especial, o convidant algun familiar o amic que enganxem a celebrar-ho una mica amb nosaltres. Avui ens pensàvem que en teníem una, d'efemèride rodona: un client nou, d'Egipte, ens ajudava a posar el país que en feia trenta a la llista. Porteu el cava! La llista actualitzada, tres anys i mig més tard de la dels vint-i-cinc, quedava així:

Regne Unit

Suècia

Dinamarca

Alemanya

Bèlgica

Polònia

Portugal

Irlanda

Itàlia

França

Bulgària

Holanda

Canadà

Estats Units

Hong Kong

Japó

Emirats Àrabs Units

Israel

Argentina

Nova Zelanda

Corea del Sud

Lituània

Txèquia

Turquia

Suïssa

Panamà

Hongria

Grècia

Brasil

Egipte

Però llavors m'he adonat d'un petit error... si m'havia deixat Espanya! Això vol dir que vam arribar a 30 fa uns quants mesos... En fi, ara que ja ens n'havíem fet la idea, la celebració no ens la treu ningú! Aquell cava!

Música per llegir

Queda malament dir-ho, és gairebé com dir que no t'agrada llegir, però és la veritat: sóc una persona poc musical. Els tres anys que vaig anar a classe de piano amb prou feines vaig aprendre res, i sempre he tingut molt mala oïda. A casa meva hi ha moltes més vegades silenci que música (descomptant quan hi ha les nenes, és clar). Però fa anys, quan vivia a casa els pares, era diferent. Tenia uns quants discos a la meva habitació i sempre em posava els mateixos. Avui he sentit per casualitat, perquè es veu que el seu autor avui faria 70 anys, una de les cançons que més escoltava llavors. I m'he sentit transportada, d'aquella manera estranya que només et poden transportar la música o les olors, a la meva habitació d'adolescent, i fins i tot al cobrellit verd fosc i als llibres d'èpica fantàstica que en aquella època tenia temps de devorar l'un rere l'altre.

I he pensat que tornaré a buscar aquelles cançons i em faré a l'ordinador una carpeteta (si fos jo de fa quinze anys, em faria un caset) de música per llegir, perquè de cop m'ha semblat que encara sento molt propera la meva jo universitària però que la nena de l'institut, últimament, l'he tingut una mica deixada.

Us deixo la cançó: 

I vosaltres, llegiu amb música o amb silenci?

Oficina ecològica

Que treballi des de casa no vol dir que no em prengui seriosament la meva oficina; al capdavall, m'hi passo més hores que a cap altre lloc de la casa. No sóc gaire de bons propòsits per cap d'any, però la veritat és que enguany he fet servir l'1 de gener per començar a sistematitzar l'esforç d'ecologia domèstica que ja feia anys que anàvem aplicant d'una manera una mica aleatòria. Aquestes són algunes coses que ja fèiem:

- Ubicar la zona de treball de manera que tingui llum natural però no hi piqui el sol (així ens hem estalviat fins ara ventiladors i aire condicionat).

- Finestres d'alumini ben aïllants per estalviar energia.

- Imprimir el mínim, en paper reciclat i amb tinta ecològica.

- Bombetes de llarga duració (això una mica per inèrcia, perquè jo no sé si hi crec: se'm fonen tan ràpid que no sé si compensa el preu).

- Teletreballar i anar en bicicleta a fer tots els enviaments i burocràcia diversa.

- Portar tota l'electrònica que se'ns espatlla al punt de recollida en lloc de llençar-la a la brossa.

- Comprar material d'oficina que no vingui de l'altra punta del món.

I coses que hem començat a fer enguany:

- Apagar els ordinadors quan serem més de dues hores fora (fins ara els deixàvem pràcticament tot el dia encesos, i estem parlant de tres torres i cinc pantalles...).

- Bolígrafs ecològics (via ecoidees).

- Carregar amb el nostre nou carregador solar tot el que es carrega amb mini USB (mòbils, ratolins, càmera).

Ara se'ns ha mort la impressora, així que és el moment de buscar-ne una de nova, i així afegir un altre element a la nostra oficina verda.

I també m'estic plantejant el salt al llibre electrònic, però de moment no m'he decidit.

Què ens estem deixant?

Animalons

El neerlandès és una llengua amb mala premsa; la majoria de gent troba que sona lleig, amb tantes /kh/, els holandesos mateixos no volen enviar mai una cançó en el seu idioma a Eurovisió i es decanten any rere any per l'anglès (i no perquè els doni bon resultat, que sempre els eliminen a la primera ronda). Però a mi és una llengua que m'agrada i que trobo que té moltes coses que fan gràcia. Una de les coses que dóna més joc és que, com la majoria de llengües germàniques, és aglutinant i és bastant flexible a l'hora d'ajuntar paraules per crear-ne de noves. Avui passejant pel zoo d'Amsterdam he trobat uns quants noms d'animals que en donen fe. 

Aviam si els endevineu:

1 - naaktslaak (cargol despullat)
2 - vogelbekdier (animal amb boca d'ocell)
3 - nijlpaard (cavall del Nil)
4 - boszanger (cantant del bosc)
5 - bloedzuiger (xuclasang)

6 - neushoorn (nas de banya)

7 - spookdier (animal fantasma)

8 - zeehond (gos de mar)

9 - zeekoe (vaca de mar)

10 - vinvis (peix amb aleta)

Solució: 1. llimac, 2. ornitorrinc, 3. hipopòtam, 4. rossinyol, 5. sangonera, 6. rinoceront, 7. tarser [el de la foto], 8. foca, 9 manatí, 10. rorqual

Cal dir que en alguns casos el nom en català també és descriptiu (pit-roig, ós rentador, peresós, ornitorrinc, hipopòtam...).

La inspiració

Quan feia COU, a classe de literatura catalana, el professor va il·lustrar el xoc entre modernisme i noucentisme amb dos textos sobre la inspiració. Un era de Carner i l'altre d'algun modernista o renaixentista, no me'n recordo; potser Joan Maragall (ho podria buscar perquè sóc de les que mai no llença -ni es torna a mirar- els apunts). El cas és, com es podria esperar, que Carner deia que calia posar-se a treballar cada dia a la mateixa hora (segurament ben aviat al dematí; no sé per què però no m'imagino els noucentistes fent feina de matinada), esforçar-se molt i suar tinta, en la línia de "la inspiració t'ha de trobar treballant". I en canvi, l'altre escriptor era tot ell més místic, que si visita de les muses i tot plegat.

Pel que fa a la inspiració, sóc del grup noucentista: mai de la vida no he tingut una idea brillant amb un porro a la mà, mirant un paisatge solitari ni escoltant les gotes de pluja. A mi la inspiració només em troba quan m'hi poso. Però tinc la desgràcia que, per personalitat, estaria molt millor al grup dels modernistes, llevant-me a l'hora de dinar, observant estrelles fins a la matinada, posant-me a escriure només després de la posta del sol quan ja anés per la segona copa de vi. La combinació, ja es veu, no funciona.  

Aquesta aliança mesquina entre la falta de disciplina i l'absència d'inspiració espontània és el que m'ha impedit acabar l'últim conte que vaig començar escriure, que justament tractava sobre una fada de la inspiració que es jubila. I això mateix m'ha fet tenir el blog tan deixat. Quan m'hi poso, em surten els temes. Però ai, cal que m'hi posi. I posar-me davant de la pantalla blanca sense tema, em costa tanta força de voluntat, que els dies em passen sense voler.

Breu comentari sobre els llibres electrònics

Després de llegir una magnífica entrada sobre els llibres electrònics en aquest blog d'un traductor de turc, he redactat un comentari sobre el que en penso jo. El tradueixo aquí sota, encara que és una mica ridícul (o pedant) citar-se a si mateix, el cas és que feia dies que volia escriure sobre aquest tema, ja que sembla que és molt actual (i que preocupa molt les editorials).

La sensació que tinc és que l'adveniment (o la generalització) del llibre electrònic servirà per separar els veritables lectors (que actualment no tenen diners ni espai per a la versió en paper de tots els llibres que volen llegir) dels que compren els llibres perquè són bonics (és a dir, per a decorar, o perquè fan bona olor, i tenen tacte de paper, i etc.) i potser els llegeixen, i dels que en compren per a regalar-los (que potser són els que a l'hora de la veritat salvaran la indústria editorial). Suposo que la majoria de lectors-compradors de llibres tenim un què de cada tipus, però sospito que el grup dels que llegeixen molt i només en paper aniran envellint sense relleu generacional. A títol personal, no tinc lector de llibres electrònics però tampoc el descarto. Si alguna editorial em permet triar si vull rebre els exemplars que em corresponen de les meves traduccions en paper o format electrònic, sempre dic que en paper. Encara que no els hagi d'obrir mai més. És que així es regalen millor a tietes, àvies i mares de traductora, i queden més bonics a la prestatgeria que ensenyo a les visites.