"Fes el que fas", diu literalment aquesta frase llatina; podríem traduir per "estigues pel que fas".
Una màxima que la meva ment dispersa s'hauria de prendre més al peu de la lletra.

diumenge, 9 de maig de 2010

La batalla del wolframi

La setmana que ve es publicarà La batalla del wolframio, un estudi rigorós i exhaustiu de Joan Thomas sobre les relacions que els Estats Units van mantenir amb l'Espanya de Franco mentre van participar a la Segona Guerra Mundial (és a dir, des de Pearl Harbour, el 8 de desembre de 1941, fins al 14 d'agost de 1945), del qual he traduït totes les citacions originals de cartes, documents oficials, etcètera (ja en vaig parlar breument aquí).

El que es coneix com la batalla del wolframi és un capítol de la guerra econòmica entre els aliats i els països de l'Eix. El wolframi o tungstè és un mineral que fa més resistents determinades aleacions, de manera que millorava els blindatges, la capacitat de perforació de la munició, etc. Els aliats no sabien com utilitzar aquest mineral, però en veure que Alemanya en comprava van començar a adquirir-ne per fer pujar el preu i, finalment, van embargar la venda de productes petrolífers a l'empobrida Espanya de postguerra per exigir que no se n'exportés més.

Durant uns anys el wolframi va ser una solució per a la misèria d'alguns pobles del nord-oest d'Espanya. Es van construir mines i al seu voltant van néixer pobles que després de la guerra van tornar a quedar abandonats. Algunes mines, com la de Casaio, van reobrir breument anys després, durant la guerra de Corea, però els anys en què el wolframi es pagava a preu d'or mai no van tornar, i ara tot el testimoni que en queda són mines tancades i pobles fantasma com el de la fotografia (Cadafresnas, León).

Antics allotjaments de miners a Cadafresnas

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada