"Fes el que fas", diu literalment aquesta frase llatina; podríem traduir per "estigues pel que fas".
Una màxima que la meva ment dispersa s'hauria de prendre més al peu de la lletra.

dilluns, 19 de desembre de 2011

Efemèride professional i reflexions diverses

Doncs com deia més avall, aquesta setmana passada a casa nostra hem celebrat una petita efemèride professional. Resulta que divendres passat em va arribar una proposta de traducció. No era res espectacular, uns quants paràgrafs per a una empresa per a qui treballo sovint, un termini normal, una tarifa normal. Però a la petita oficineta de traducció que tenim muntada a casa, era una traducció que esperàvem amb candeletes des de feia setmanes, i no exagero. I és que aquí ens agraden els números, i els números rodons encara més. I aquesta traducció era la que feia 5.000!

Són aquells moments que et fan recordar quan vas començar. La primera traducció de la meva base de dades és del 2004. Això vol dir que he trigat 7 anys i 219 clients de vint-i-vuit països diferents per arribar a aquestes cinc mil. El client per a qui més traduccions he fet és un de Hong Kong (914, gairebé una de cada cinc!), el següents vénen a força distància (434 un de neerlandès, i 208 per a un de belga). També hi ha diversos clients per a qui només he fet una traducció, però crec (i espero!) que la cosa és perquè són clients que no es troben sovint amb les meves combinacions lingüístiques. O potser és que els semblo cara i, a banda d'un dia que els corria pressa, s'han estimat més buscar-se algú més barat. 

Algú sap un programa fàcil i gratuït per fer gràfics? Voldria calcular mitjanes de tarifes, nombre de paraules per projecte, etc. L'Access (programa que faig servir de moment per a la base de dades, però el vull canviar) em permet fer els càlculs, però no dibuixar els gràfics, i m'agradaria penjar-los aquí.



I ara una petita reflexió sobre els meus inicis "a la selva". Quan em vaig donar d'alta com a autònoma, vivia a casa la meva mare. Sempre ho dic a tothom que es vol establir pel seu compte: si no tens un coixí, és molt difícil. Sembla un contrasentit, però crec que és bàsic poder dir que no des del començament. Les circumstàncies de cada persona són diferents i segur que no tothom s'ho pot permetre, però aleshores potser més valdria esperar uns mesos a fer-se autònom i mentrestant anar estalviant. La situació d'ara tampoc no és la de l'any 2004, no és que no ho sàpiga. Però igualment.

Aquest coixí pot ser de molts tipus: una parella que treballa, diners estalviats, ajuda familiar, capitalització de l'atur... I és molt important, perquè si comences havent d'acceptar totes les feines que et surten, estàs perdut: la proporció de clients bons/dolents és bastant negativa, i si ho has d'agafar tot, et passes moltes hores treballant per guanyar pocs diners, que te'ls pagaran tard, i et quedaràs sense temps per buscar clients millors o fer les traduccions que sí que valguin la pena. Sempre ho dic: més val un client que pagui vuit cèntims que quatre clients que en paguin dos. Jo em vaig plantejar la fórmula següent: la traducció havia de compensar o bé per preu, o bé per l'experiència/el contacte que em donava. I en aquest segon cas, ho havia de veure molt clar. Encara ara, faig servir el mateix sistema.

Una altra cosa que sempre recomano a qui vol començar en aquest sector és que es doni d'alta com a autònom. Sé que semblen molts diners (i ho són), però hi ha descomptes per als dos primers anys i, sobretot, és l'única manera de treballar legalment, de cotitzar i de poder desgravar les despeses que ens ajuden a oferir un servei més professional. Jo, per exemple, em vaig donar d'alta coincidint amb la compra d'un ordinador nou. A més, de cara al client, trobo que és molt poc seriós no poder fer factures, i que estar al dia dels autònoms és un element més per convèncer el client que ens ha de pagar un preu just.

dijous, 15 de desembre de 2011

Efemèrides

Tant com m'agraden els números rodons per celebrar coses, i se m'havia passat per alt que aquest últim post era el número 100 d'aquest blog! Sort que tinc una efemèride molt més important aquí mateix (hype, hype), que si no, em sabria greu.

dimarts, 13 de desembre de 2011

Traducció, localització i festes locals

De vegades hi ha conceptes intraduïbles, que requereixen una explicació perquè si no, els lectors/espectadors en la llengua d'arribada no hi entendran el mateix que els de la llengua original. Aquesta traducció-adaptació se sol anomenar "localització", però com ara veurem, no sempre és possible.

Per exemple, se m'acut el cas de la festa d'Acció de Gràcies dels Estats Units. Ara ja ens hi hem acostumat, però recordo que, de petita, quan en alguna sèrie de televisió celebraven acció de gràcies jo pensava que era una mena de missa que es feia a casa en lloc d'anar a l'església, i com que els veia menjar gall dindi, pensava que era per Nadal. Fins i tot m'havia inventat que era el que es feia el dia 24, i que Santa Claus passava el 25. Tot aclarit!

El que passa és que no sempre és fàcil localitzar en lloc de traduir. Sovint, per falta d'espai. Uns subtítols no deixen lloc per aclarir d'on surt aquesta festa, i en un doblatge, encara menys. Com deia, en el cas d'Acció de Gràcies, potser resulta una mica confús, però a còpia de veure-ho un any sí i un altre també, ja ens hi hem acostumat tots i sabem que és una altra festa que celebren els americans. És més complicat quan la festivitat en qüestió no és gaire coneguda pel públic destí de la traducció.

Això justament és el que m'ha passat fa uns dies, que he estat traduint alguns dels extres de la pel·lícula neerlandesa Sint. Sant Nicolau (Sinterklaas) és un personatge que porta regals als nens holandesos. Resumint molt, és un bisbe de llarga barba blanca que viu a Espanya amb els seus patges negres (Zwarte Pieten). Cap a mitjan novembre, inicia un viatge des de Madrid en vaixell de vapor. Porta la bodega plena de regals per als nens que s'han portat bé, i el dia de sant Nicolau (5 de desembre) els reparteix de casa en casa per Holanda.

A la pel·lícula, que és de por, les coses van diferent. Sant Nicolau és un personatge maligne que va per les teulades d'Amsterdam carregant-se la gent. El problema és que als extres tots els actors parlen dels seus records de quan eren petits o fan referència de passada a elements que tots els holandesos coneixen, però que per a la gent d'aquí són d'allò més surrealistes (per exemple, que deixaven la finestra oberta perquè entressin els caramels, o que el sant s'emporta els nens dolents a Madrid dins d'un sac), i que no hi ha lloc per a explicacions. 

Per no parlar de les cançonetes. La més típica (que a la pel·lícula es deixen sense traduir però que als extres sí que sortirà traduïda) diu: "Sant Nicolau, capó, posa'm alguna cosa a la sabata, posa'm alguna cosa a la bota, gràcies sant Nicolau". Això de capó, només té sentit perquè en holandès rima amb sabata (i pel que vaig veure en una enquesta ràpida, la majoria d'holandesos ni saben què vol dir), però a la traducció sembla gairebé un insult... com vaig trobar a faltar les notes a peu de pàgina!!!

dijous, 8 de desembre de 2011

Baixa de maternitat per a mares autònomes



Com que molta gent em pregunta per això, he pensat que faria una entradeta ràpida al blog sobre el tema.  Les treballadores autònomes tenim dret a una baixa de maternitat de setze setmanes, en això som com qualsevol treballadora assalariada. 

Només hi ha dues diferències. Una de burocràtica, que és que al demanar la baixa s'ha de presentar un paper més, en el qual s'especifica qui es farà càrrec del nostre negoci mentre estem de baixa (si treballeu a casa, doncs hi poseu això). I l'altra és la retribució durant els mesos de baixa. En el cas de les assalariades, és equivalent a l'últim mes de sou. En el cas de les autònomes, cobrem el 100% de la base reguladora que haguem utilitzat l'últim mes abans del part. Com que la majoria cotitzem el mínim, la baixa per maternitat són uns 850 euros. La mala notícia és que s'ha de continuar pagant els autònoms, de manera que al final queda una baixa d'una mica menys de 500 euros nets. 

Jo per això recomano, a qui ho pugui fer, que es reparteixi la baixa de maternitat amb el pare: uns dies més d'ajuda del pare van la mar de bé (la baixa de paternitat és de només dues setmanes, i es fa molt curta) i a més econòmicament probablement li sortirà millor. Aquí ja hi entren les circumstàncies de cada cas, però nosaltres ho vam fer així.

La millor ajuda per cert és que, un cop reincorporades a la feina, durant 12 mesos hi ha una bonificació de gairebé el 100% sobre la quota dels autònoms, i això sí que és un estalvi que es nota, sobretot si us aneu incorporant gradualment a la feina (cosa que sol ser inevitable amb un petitó per casa). Ah, i en el meu cas, no sé per què, quan em vaig reincorporar el pagament dels autònoms s'havia "desdomiciliat" sol, així que vaig pagar un mes amb retard (amb el seu recàrrec corresponent). Val la pena estar atent perquè no us passi!

Bona sort amb la burocràcia i amb les criaturetes :)

[Actualització febrer de 2013:] Com que aquesta entrada genera força trànsit, l'actualitzo: l'últim paràgraf ja no és cert, ho van treure en alguna retallada, ja no sé ni quina! A les que n'estaven gaudint en aquell moment, com per exemple jo, no ens van ni informar i de cop ens van cobrar la quota sencera. Tot sigui per aixecar el país!