"Fes el que fas", diu literalment aquesta frase llatina; podríem traduir per "estigues pel que fas".
Una màxima que la meva ment dispersa s'hauria de prendre més al peu de la lletra.

dimarts, 27 de juliol de 2010

Paraules que ja no dic


Un petit apunt nostàlgic i poc important que, en canvi, fa tot el dia que tinc al cap.

Al barri on visc estem en ple caos de trànsit: l'Ajuntament ha començat les obres per restaurar un pany de la muralla que es va esfondrar amb les pluges de la primavera de fa un parell d'anys, i això, en una zona de carrers estrets, mig reservats a vianants i d'un sol sentit, està resultant un autèntic embolic: hi ha zones per on no es pot passar, carrers on determinat tipus de vehicle pot circular a determinades hores del dia... en resum, que ningú no sap ben bé per on es pot passar i a quina hora, i turistes, residents i gent que ve a treballar ens fem tots un embolic que Déu n'hi do.

Doncs avui parlant amb el paleta que ens ha vingut a solucionar unes goteres (visca les cases velles) comentàvem les dificultats que això comporta i m'ha dit:

-Sobretot per traginar estris i runa amunt i avall...

I he pensat que jo abans també deia "traginar" com si res, però que ara feia temps que no ho sentia (i també fa molt que no ho he llegit). D'altra banda, cal tenir en compte que aquest paleta (que és més jove que jo, però clarament té un català del Camp menys interferit -també viu en un poble, no com jo) el podria seguir amb una gravadora i tornar a fer el meu treball de terminologia (famós calvari de quart de carrera). Tindria més mèrit que el que vaig fer aleshores.

divendres, 23 de juliol de 2010

Quin dia acabes de pagar els impostos?

Es diu sovint als fòrums i llistes de traductors que per tal de marcar el preu d'un servei, cal saber quant ens costa oferir-lo. És a dir, tenir en compte totes les despeses a l'hora de determinar quant ens pagaran, perquè és de sentit comú que no fer-ho pot provocar molts maldecaps econòmics.

Hi ha moltes eines per fer-ho, la més completa potser és Calpro, una calculadora de tarifes dissenyada per ASETRAD que està pensada específicament per a traductors i per tant és molt detallada. Però passejant per internet n'he trobat una altra, que justament supleix un dels punts que Calpro passa de puntetes: els impostos. Es tracta de la calculadora del "Dia d'alliberament fiscal", que a partir d'una sèrie de paràmetres et permet saber quin dia de l'any deixes de treballar per pagar els teus impostos i comences a fer-ho per a tu (o per a cobrir les despeses que no són impostos, és clar).

Un dels principals defectes que li veig és que no permet triar entre treballador assalariat o autònom, de manera que al final et fa un càlcul automàtic de la SS que no es correspon a la realitat (jo pago uns 3000 euros d'autònoms per any, i en canvi la calculadora m'ha fet els càlculs com si en pagués 8000). Però tot i així és molt interessant, perquè té en compte conceptes com l'IVA dels productes que adquirim i inclou en el càlcul alguns paràmetres relacionats amb l'estil de vida, la unitat familiar, possibles desgravacions a hisenda...

En resum, us recomano a tots que hi feu una ullada. Per cert, que el meu dia d'alliberament fiscal és el 5 d'abril...

dimarts, 20 de juliol de 2010

"Cal parlar bé sense que es noti"

Ja vaig parlar, en una sèrie que encara no he acabat, d'Això del català, d'Albert Pla i Nualart. Ara per fi me l'estic llegint i no dono a l'abast, bolígraf en mà l'omplo de notetes i post-its i tot i així crec que necessitaré, com a mínim, una segona lectura per tenir-ho tot per la mà. Cal interioritzar per poder transmetre, i aquest llibre té tal densitat d'informació que no em serà fàcil assumir-ho tot i poder-ho comunicar. Ja he fet proves aquest cap de setmana passat, que he estat amb tot de gent interessada però que no es dedica a la llengua. I amb els alumnes serà una altra prova de foc.

De moment em quedo amb una idea de Ricard Fité, que segons sembla va ser el primer responsable lingüístic de Catalunya Ràdio: cal parlar bé sense que es noti. La frase és símptoma de disfuncionalitat i, entengueu-me bé, no és el meu ideal, sinó que demostra que hi ha un problema greu; però alhora és ben bé el lema pel qual jo fins ara m'he regit sense saber-ho. Resumeix allò que sempre dic de "creïble, genuí i espontani". Hi ha gent que es considera prou sàvia, o ho és, per marcar la seva pròpia norma; jo no. Jo em crec la norma establerta, no perquè m'agradi en tots els casos (ni molt menys -ja en parlaré), sinó perquè dono per fet que qui la marca en sap més que jo. I això, en català, en castellà i en totes les llengües.

Ja veurem com serà el català del futur; dependrà de l'ús, de la gramàtica nova que tant esperem, de si ens el creiem o no. Però mentrestant, als textos que em passin per la mà, els aplicaré aquesta idea: parlar bé sense que es noti. Que és possible, eh. Però requereix gràcia.

divendres, 9 de juliol de 2010

Més casualitats

El primer llibre que vaig traduir em va arribar a través d'una llista de correu. El missatge era d'una editorial turca que volia "estendre el seu desig de pau" cap a Occident; la cosa sonava tan estranya aleshores com ara, però jo no tenia feina ni gaire res a perdre, així que vaig acceptar fer la prova, uns quants paràgrafs sobre astrologia que em van deixar encara més intrigada que abans.
Un parell de setmanes després, em van dir que m'encarregaven la traducció d'un llibre titulat (agafeu-vos) "Only Love Can Defeat Terrorism". (És aquest de les flors i els nens, sí). Va resultar ser un pamflet antievolucionista que culpava Darwin de l'11-S i de totes les guerres i morts del món. Quan els vaig lliurar la traducció me'n van encarregar una altra, un altre pamflet que es deia "Les mentides de l'evolució" i explicava, entre altres coses, que tal com dues persones amb els ulls marrons poden tenir un fill amb els ulls blaus, era d'allò més lògic que Adam i Eva haguessin tingut fills blancs, negres i xinesos. També hi havia un capítol sobre darwinistes que falsifiquen fòssils als soterranis de les universitats, treballant fins i tot en el dia del Senyor (crec que això era el més greu per a l'autor), tot per confondre els creients.

Em van pagar els dos llibres i uns mesos més tard em van dir que no havien trobat editor en castellà i que de moment interromprien la traducció de la sèrie. La cosa va quedar aquí, però sempre m'ha fet gràcia explicar-ho com una anècdota.

Fins aquesta setmana.

Dilluns passat m'envien un documental sobre els cristians fonamentalistes dels Estats Units, i de cop surt el nom d'un autor turc i una fotografia d'un home amb unes celles com el bigoti d'en Dalí i... era ell mateix! Harun Yahya, l'autor de 250 llibres que "demostren científicament" que Darwin era una manifestació del diable. Quina casualitat! Ara no només li he traduït dos llibres, sinó que també li he subtitulat, set anys després, unes quantes frases en un documental.

dilluns, 5 de juliol de 2010

Política, pronoms i traducció

Roda de premsa de Vladímir Putin a París. Parla en rus, les seves paraules es tradueixen simultàniament al francès i, a continuació, a l'anglès. Però els parlants d'aquesta última llengua es perden una part important de la informació, i no precisament perquè hi hagi cap error de traducció: és una qüestió purament gramàtica.

El text en rus es pot llegir aquí.

Traducció aproximada:
És clar que quan surt algun tema important el president Medvedev i jo hem d'adoptar una postura coordinada. Jo no tinc cap problema per trucar-li i dir "Escolta, posem-nos d'acord, parlem-ne". Desenvolupem una postura coordinada i esdevé més estable i sòlida. I de vegades ell simplement em truca i em diu: "Escolti, ens hem de posar d'acord. Rumiem-ho. Hi ha tal problema, voldria saber la seva opinió".

Si no ens hi fixem pot semblar una anècdota sense importància, però transmet un missatge molt important: que Medvedev parla de vostè a Putin, però Putin tuteja el president. I en una llengua com el rus, on es parla de vostè a pràcticament tothom, és una falta de respecte (i molt significativa) que algú tutegi el president del país, ni que sigui l'expresident.

Però a la traducció anglesa, es perd el matís del vostè i el tu:
Whenever some key issue comes up President Medvedev and I, of course, have to have a coordinated position. And as before, I see no problem in calling him and say, "Listen, let's reach an agreement, let's discuss this." We develop a coordinated position and make it even more stable and solid... Mr Medvedev does the same. Sometimes he just calls and says: "You know, we need to talk. Let's think about this. There's this problem, I would like to hear your opinion

Què hi farem! Hi ha coses que es perden, i més encara en una interpretació simultània.
De Et Vous, Vladimir?, a través del FB de la Sasha