"Fes el que fas", diu literalment aquesta frase llatina; podríem traduir per "estigues pel que fas".
Una màxima que la meva ment dispersa s'hauria de prendre més al peu de la lletra.

diumenge, 21 de febrer de 2010

Empresa solidària


Fa uns mesos que em plantejo que, en lloc de fer donacions sobtades quan hi ha desastres com el terratrèmol d'Haití o el tsunami, o quan mor algú com ara Vicenç Ferrer (és a dir, quan els mitjans de comunicació posen de relleu una causa), seria millor destinar un percentatge fix dels beneficis o de la facturació de la nostra "empreseta" (a casa som dos autònoms). L'objectiu és ser solidaris d'una manera més organitzada que encara hem de definir.

Ja hem parlat que quan sistematitzem les ajudes, distribuirem l'import entre diverses organitzacions i ONGs de manera que els diners serveixin per a diversos fins. Però avui he vist gràfic d'aquí al damunt, que m'ha fet pensar que potser, a l'hora de fer el repartiment, posarem més pes als projectes en favor del medi ambient, perquè sembla que és on menys ajudes hi ha per ara.

També mirem de triar sempre les alternatives ecològiques pel que fa a paper, electricitat, consum, tinta d'impresora, bombetes, reciclatge d'aparell electrònics, etc., i tenim pendent mirar-nos amb més intenció els requisits per obtenir una etiqueta verda d'empresa ecològica (deu existir l'etiqueta per a autònoms verds? Tenint en compte que no som oficialment empresa, ho haurem d'esbrinar). Encara no tenim clar com s'ha de fer, però sí que ho volem fer; espero tenir notícies sobre això en els propers mesos.

dissabte, 13 de febrer de 2010

Carboners

Hi ha moltes definicions de traducció i del procés traductiu (costa de creure, però a la carrera hi ha una assignatura sencera dedicada al tema). M'ha agradat aquesta de Paul Auster. Jo mai l'hauria utilitzada per a parlar de traduir Chateaubriand, però igualment m'ha agradat el símil del carbó.
Gran parte del trabajo era mecánico, y como yo era el sirviente del texto y no su creador, me exigía un esfuerzo de distinta especie del que había realizado al escribir El mundo silencioso. Traducir es un poco como echar carbón. Se recoge con la pala y se lanza al horno. Cada trozo es una palabra, y cada palada es otra frase, y si se tiene una espalda recia y suficiente energía para seguir con la tarea ocho diez horas seguidas, se podrá mantener un buen fuego. Con cerca de un millón de palabras a la vista, me sentí preparado para trabajar incansablemente el tiempo que fuese necesario, aunque el resultado fuese incendiar la casa.

De: Paul Auster y la traducción
Traducció de Benito Gómez Ibáñez (Anagrama)

dimarts, 9 de febrer de 2010

De què va aquesta feina

Una editora per a qui vaig treballar deia que la traducció havia de pesar el mateix que l'original. No vaig indagar mai en les profunditats de la frase; sé perfectament que aquesta editora considera els llibres un producte més comercial que cultural.

Però el cas és que, si no s'està traduint literatura, la definició és escaient. En una obra literària és bàsic reflectir al màxim totes les tries de vocabulari, registres, girs, etc. de l'autor. En feines del dia a dia, el que cal és donar al lector la mateixa sensació que té el lector del text original (i el mateix contingut, això per descomptat).

On és el límit? Això és el que no sap ningú. El marca el mitjà de publicació/difusió, el client, el destinatari del text, el traductor mateix... En tot cas, repeteixo el que jo faig servir com qui diu de "mantra": el text ha de sonar genuí i espontani i, a més, ser correcte i transmetre la mateixa informació que l'original. De vegades cal fer equilibris i fins i tot malabarisme, però això és la gràcia de la cosa.

Pot ser frustrant no saber on traçar la ratlla (o, més sovint, on és la ratlla que ha traçat algú altre per nosaltres), però és que no és cap ciència exacta, això. Què hi farem!

dijous, 4 de febrer de 2010

La primera passada

Quan començo a traduir un llibre, faig una traducció-esborrany molt ràpida: la primera passada. En aquesta fase pico tal com raja, sense buscar al diccionari, sense entretenir-me gaire a pensar si les frases queden boniques, si fan justícia a l'original.

En realitat, és més una lectura a fons que una traducció; com quan estudiava, que no sabia llegir els apunts sense tenir un bolígraf a la mà i anar prenent notes. Aquesta primera passada és el ritual iniciàtic que vol dir que tens un company nou per als propers mesos, un llibre que al final et sabràs del dret i del revés i serà una mica més teu que quan te'l vas llegir per primer cop.

En acabat, tinc una idea força clara de la feina que suposarà la traducció, i començo la segona passada, molt més lenta, en què treballo amb diccionaris però encara no m'aturo gaire estona als problemes. I als nusos, no m'hi dedico fins a la tercera passada. I així anar fent, anar desgranant, deslligant el text, i tornant-lo a enfilar i a lligar. Una passada rere l'altra, com en un teler a càmera lenta.