"Fes el que fas", diu literalment aquesta frase llatina; podríem traduir per "estigues pel que fas".
Una màxima que la meva ment dispersa s'hauria de prendre més al peu de la lletra.

divendres, 22 de març del 2013

Feliç com un anís

Així mateix estic, perquè és el primer cop que puc compartir una traducció meva amb la número 1. Després d'haver-li llegit els contes de la Mimi en neerlandès durant els últims mesos, ja ha sortit la traducció catalana dels dos primers.

Ha estat una feina diferent que les altres que havia fet fins ara. Tot i que ja havia fet alguna incursió en el llibre juvenil, sempre havia estat per a nens d'uns deu anys, que ja saben llegir sols. Traduir un llibre infantil significa buscar rimes, recordar els contes que t'explicaven de petita, i escriure de manera que els pares puguin fer veuetes i fer riure els nens al llit. Has de traduir de manera que els nens aprenguin alguna paraula nova, però sense deixar d'entendre la pàgina. Has d'assegurar-te que els pares no s'ensopeguin amb cap frase, i alhora que el conti soni com un conte, amb frases d'aquelles com hihaviaunavegades i unbondies que segurament no existeixen fora del gènere. Un repte deliciós i que, per cert, costa molt més temps que no sembla. Però tot esforç és poc a canvi del privilegi de triar en col·laboració amb la número 1 com es dirà en català el gatet de la Mimi!

Que bé que dormirà, la Mimi, tan ben acompanyada!

dilluns, 11 de març del 2013

Per traduir moltes vegades no n'hi ha prou amb conèixer l'altre idioma, també calen coneixements de cultura, societat, història, etc. de l'altre país. Si no, et trobes amb pífies molt grosses, o directament que no saps per on agafar el text i resulta que és perquè t'estàs perdent una referència a un programa de la tele o a alguna cançoneta que per als lectors en llengua original és perfectament òbvia.

Per això, a la carrera teníem unes assignatures que es deien "Seminaris" i que servien per aprendre la cultura de l'altre idioma. A l'hora de la veritat, però, eren una mena de terreny lliure per als professors i n'hi havia de molt interessants i d'altres que ja ens els podríem haver estalviat. Recordo que a Seminari d'Anglès, que es feia al primer curs, vam dedicar un munt de temps a entendre la Commonwealth i quin territori formava part de què, era súbdit de la Reina o no, estava independitzat del tot o era territori adscrit al Regne Unit, etcètera etcètera. Un caos. Mireu, si no, quantes classificacions hi ha en aquest trosset tan petit:


dissabte, 9 de març del 2013

Una efemèride poc rodona


Ja he dit alguna vegada que aquí ens agraden els números rodons i que aprofitem les efemèrides professionals per regalar-nos dinarets en aquella mena de restaurants on no vas mai si no passa res especial, o convidant algun familiar o amic que enganxem a celebrar-ho una mica amb nosaltres. Avui ens pensàvem que en teníem una, d'efemèride rodona: un client nou, d'Egipte, ens ajudava a posar el país que en feia trenta a la llista. Porteu el cava! La llista actualitzada, tres anys i mig més tard de la dels vint-i-cinc, quedava així:


Regne Unit
Suècia
Dinamarca
Alemanya
Bèlgica
Polònia
Portugal
Irlanda
Itàlia
França
Bulgària
Holanda
Canadà
Estats Units
Hong Kong
Japó
Emirats Àrabs Units
Israel
Argentina
Nova Zelanda
Corea del Sud
Lituània
Txèquia
Turquia
Suïssa
Panamà
Hongria
Grècia
Brasil
Egipte

Però llavors m'he adonat d'un petit error... si m'havia deixat Espanya! Això vol dir que vam arribar a 30 fa uns quants mesos... En fi, ara que ja ens n'havíem fet la idea, la celebració no ens la treu ningú! Aquell cava!