"Fes el que fas", diu literalment aquesta frase llatina; podríem traduir per "estigues pel que fas".
Una màxima que la meva ment dispersa s'hauria de prendre més al peu de la lletra.

dimarts, 14 de juny de 2011

Els noms oficials dels països de la UE


Més d'una vegada m'ha tocat traduir documentació en què cal fer servir els noms oficials dels països. En català, l'eina normativa que cal fer servir per als topònims és l'Enciclopèdia Catalana (disponible en línia), però que no sempre proposa l'alternativa més utilitzada, de manera que tinc la sensació pel que es comenta pels fòrums i les llistes de correu, que cada cop més gent es passa a la llista de l'esadir.

Avui m'he topat amb la llista dels noms oficials dels països que formen part de la UE, i m'ha cridat l'atenció que a banda d'haver-hi "regnes" i "repúbliques", hi ha algunes distincions més:

Regnes:
Regne de Bèlgica
Regne de Dinamarca
Regne d'Espanya
Regne dels Països Baixos
Regne de Suècia
Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord

Repúbliques
1) República + de + nom del país
República de Bulgària
República d'Estònia
República de Xipre
República de Letònia
República de Lituània
República d'Hongria
República d'Àustria
República de Polònia
República d'Eslovènia
República de Finlàndia
i República federal d'Alemanya

2) República + adjectiu
República Txeca
República Hel·lènica
República Francesa
República Italiana
República Portuguesa
República Eslovaca

Altres
Gran Ducat de Luxemburg

I els que no es compliquen la vida:
Irlanda
Malta
Romania
(no us resulten més simpàtics ara de cop?)

dimecres, 8 de juny de 2011

Per a qui és això?


No sé si a tothom li passa, però jo tinc moments que m'ofusco amb textos que no volen dir res o són tan densos que ni amb musiqueta de fons m'aguanto desperta, i en moments d'aquests em pregunto per a qui estic treballant. Ara tinc un encàrrec d'un documental sobre els premis literaris més obscurs de Flandes a la dècada dels seixanta. Sospito que, d'entrada, ja no té un públic gaire ampli. El que és estrany, però, és que el client demana transcripció, traducció i subtítols.

És a dir: vol que copiï paraula per paraula tot el que diuen els tres escriptors i ho lliuri en neerlandès. Després, en vol la traducció en format "prosa", per entendre'ns. I, després, que ho converteixi en subtítols que puguin utilitzar de cara al públic. Em sembla molta feina addicional, tenint en compte que el format definitiu serà un documental amb subtítols. Per què deuen voler disposar del text en holandès? I de la traducció fil per randa de tot el que diuen (amb els moments de dubte, les frases inacabades i tots els punts suspensius que calen per imitar el llenguatge oral)? De vegades no saps per a qui és la feina que fas. S'ho llegirà algú, això?