"Fes el que fas", diu literalment aquesta frase llatina; podríem traduir per "estigues pel que fas".
Una màxima que la meva ment dispersa s'hauria de prendre més al peu de la lletra.

dijous, 24 de juny del 2010

Ull de falcó


Aquests dies treballo en la segona passada d'una novel·la. Crec que és la meva passada preferida. La primera versió de la traducció d'un llibre és una traducció ràpida, feta sense diccionari, en la qual el principal objectiu és obtenir una idea de les dificultats i fer una lectura a fons de l'original.

La segona passada és la primera en què soluciono problemes, però només els de fàcil solució: si és cosa de diccionari, o si una cosa que semblava un problema ha quedat clara més endavant a la novel·la. Però si m'encallo en algun punt, el salto; tots els problemes de debò, els nusos, me'ls deixo per a la tercera passada, que és encara més lenta, i que en el cas del llibre que ara m'ocupa començaré, segurament, demà.

dilluns, 21 de juny del 2010

Decorar amb llibres

Una amiga meva assegura que una vegada, a l'antiga llibreria VYP de Tarragona (per Víctor y Paco, això sí que és un nom per una llibreria) va sentir una senyora que demanava "Mig metre de llibres blaus i mig metre de llibres vermells". La senyora de fer feines de casa un oncle meu metge s'enduïa cada any els Vademècums caducats (ara són CDs, però abans eren uns llibres gruixuts que feien molta patxoca a la prestatgeria). Un blog que segueixo es diu "Per a lectura i decoració" arran d'un cartellet al mercat de Sant Antoni. O sigui que d'antecedents, n'hi ha.

Ara bé, jo sempre havia pensat que això estava una mica renyit amb el fet de tenir llibres perquè t'agrada llegir (ja us parlaré de com ordeno els meus llibres), però es veu que no és cert. Una amiga que és una de les devoradores de llibres més voraces que conec té aquesta llibreria presidint el menjador de casa. Amb els llibres ordenats per colors. Encara hauré d'admetre que és més autista classificar-los per llengua i país d'origen com faig jo!


divendres, 18 de juny del 2010

Caps de setmana


Avui és el primer dia del meu cap de setmana. La majoria de clients volen tenir la feina que t'han encarregat al matí, això vol dir que jo normalment enllesteixo tota la feina per divendres el dijous a la nit. Com que les empreses no treballen el dissabte, en general el divendres quan em llevo no tinc feina urgent a fer. I si arriba alguna cosa nova, serà per la setmana que ve.

Per tant, el meu cap de setmana comença divendres. Els divendres intento sortir a dinar fora, romancejo, apunto coses a la base de dades, miro més per la finestra... La fulla del ganivet té dues bandes: això també vol dir que diumenge he de fer la feina per dilluns (és clar que podria fer-la divendres, però jo no sóc així); els meus caps de setmana no són més llargs, sinó que comencen un dia abans. Bon cap de setmana a tothom!

dimecres, 9 de juny del 2010

s'Hertogenbosch


Potser el nom, que significa literalment "El bosc del duc", també és una mica impronunciable per als holandesos; en tot cas aquesta ciutat només es diu així als mapes i a l'estació de trens, però tothom l'anomena "den Bosch". Tot Holanda és mono de la mateixa manera, carrerons de casetes i canals; però fins avui no sabia que den Bosch és un dels exemples més bonics del país.

dijous, 3 de juny del 2010

Traduir un poema

Sóc poc amant de la cultura elitista (i de la cultura elitista subvencionada, encara menys); això vol dir que perquè una cosa sigui comercial no fa que a mi deixi d'agradar-me (Harry Potters, etc). I que una cosa sigui rara tampoc no farà que m'agradi automàticament.

Tot i així, de tant en tant apaivago el meu esperit cultureta amb un projecte d'aquests que amb prou feines veuran la llum (200 exemplars) i que només es distribueixen en circuits molt concrets que, la veritat, desconec. Un d'aquests va ser un poema que vaig traduir ara fa un any i que tot just ha estat editat fa un parell de setmanes, en un llibre de gran format i amb un paper i un disseny molt bonics del museu Molí Paperer de Capellades.