"Fes el que fas", diu literalment aquesta frase llatina; podríem traduir per "estigues pel que fas".
Una màxima que la meva ment dispersa s'hauria de prendre més al peu de la lletra.

dijous, 26 de setembre de 2013

Noms de pila



Que bé que ho tenen llengües com el danès o el neerlandès en què gairebé totes les professions es diuen igual en masculí o femení. Però quan has de traduir, com m'ha passat ara, una llista de signants d'una carta de protesta en què apareixen noms, cognoms i professió, t'has de trencar el cap a veure si persones com Lieven o Gaute són homes o dones. Aquí entra una eina fantàstica, Google Imatges. Hi busques el nom de pila i a veure quines fotos surten, nois o noies. Els noms que es poden fer servir per als dos sexes hi afegeixen emoció. Si, com en el meu text, són artistes, els pots introduir amb nom i cognom i veure quina cara fan. En un món sense internet (a mi em resulta completament inimaginable), suposo que caldria haver trucat al client i la traducció, en lloc d'estar llesta en trenta minuts, hauria trigat hores o potser dies.

dilluns, 16 de setembre de 2013

Qui busca senyals en troba

Treballo amb un sistema que es diu Trados i que al món de la traducció és famós. Té defensors i detractors, perquè és car i no és infal·lible, i tots voldríem que un programa que val 800 euros després ens funcionés sempre. Però jo el faig servir molt, i en trec rendiment, o sigui que si féssim una línia i ens poséssim defensors aquí, detractors allà, jo em posaria amb els primers.
El cas és que aquesta eina té una memòria, és a dir, se'n recorda de les coses que ja has traduït i et permet buscar-les fàcilment (allò de "això ja em va sortir un dia, com ho devia traduir?", o pitjor encara, "em sona, que ho he vist abans?", doncs ho tens a un clic), i també porta un programet que et permet anar-te fent el teu diccionari. I jo l'alimento amb bastanta desgana, tot sigui dit, perquè quan tradueixo no tinc ganes d'interrompre'm per afegir-hi paraules i quan no tradueixo, encara menys, és clar.
I vet aquí que avui hi he afegit la paraula 600, que ja sabeu que m'agraden els números rodons, i ha resultat que era la paraula "optimista". I he pensat que era una bona paraula. A qui li agradin aquestes coses, hi pot trobar un senyal positiu. El millor és que al contrari seria difícil! 


Parlant d'això m'he recordat d'aquesta foto que vaig fer fa un parell de setmanes: lliris de mar a la platja Llarga de Tarragona. Són un bulb que es queda sota la sorra anys i anys si cal, fins que hi ha una primavera prou plujosa per florir. I fan molt bona olor.