"Fes el que fas", diu literalment aquesta frase llatina; podríem traduir per "estigues pel que fas".
Una màxima que la meva ment dispersa s'hauria de prendre més al peu de la lletra.

dilluns, 24 de maig de 2010

Etimologia dels dolents

Avui, com que m'he trobat la paraula "bàrbar" en un text on tenia un significat positiu (¡Bárbaro!, ja li podeu posar l'accent argentí) m'he posat a pensar quants tombs ha fet aquest mot, i llavors se me n'han acudit un parell més d'altres "dolents" de la pel·lícula.

-- Bàrbar: Aquesta paraula que associem a les tribus germàniques de civilització menys avançada que la romana, i sobretot als comportaments poc cívics, de fet volia dir "estranger". En llatí, tan bàrbar era un visigot com un egipci.

-- Lladre: El terme llatí ladro, del qual prové la paraula "lladre", originalment significava "guàrdia de cos, mercenari", després va passar a significar "bandejat", i d'aquí a "bandoler" i després "lladre" només hi havia un pas...

-- Antagonista: El terme antagonista que s'utilitza per a descriure l'enemic de l'heroi és una paraula que ve del teatre grec i té el seu origen en un dels dos participants en un combat. El principal combatent era el protagonistés (πρωταγωνιστής), que literalment significa "primer lluitador", i el seu adversari era l'antagonistés (ἀνταγωνιστής), que significa literalment "el que lluita en contra". Aquest terme ara s'utilitza sobretot en sentit figurat, però encara manté un significat força proper a l'original.

-- Assassí: Més original és, en canvi, l'origen d'aquesta paraula, que potser sorprendrà algú i tot: prové de l'àrab hassasi, que volia dir "bevedor de hasis" (una beguda narcòtica de fulles de cànem). Aquest nom s'aplicava als sequaços del sectari musulmà conegut per Vell de la Muntanya (SXI), que fanatitzats i embriagats de hasis executaven sanguinàriament venjances polítiques. La primera documentació en català és en un text de Llull de l'any 1284, ja amb el sentit actual. Per cert, potser us heu fixat que el nom àrab de la beguda de cànem recorda a la paraula "haixix"... és perquè és la mateixa herba, és clar.

diumenge, 23 de maig de 2010

Com si em faltés lectura...


Segueixo una vintena de blogs, no tots sobre llengua o traducció: n'hi ha de videojocs, de cuina, d'economia, d'autònoms, de personals (alguns perquè conec qui escriu i d'altres perquè m'interessa el tema), i fins i tot un de disseny gràfic i un de decoració.

Doncs avui, saltant d'enllaç en enllaç, he anat a parar a aquesta pàgina on fins demà es fa la votació dels millors blogs de temàtica lingüística. Hi ha quatre categories:


No sé qui tria aquests blogs candidats, però a priori aquesta llista fa que m'interessi com a mínim fer-hi una ullada, perquè és possible que siguin blogs bons que acabin desats a preferits. Així que de moment m'he guardat els dos primers enllaços i quan tingui temps repassaré els blogs que hi surten. I, segurament, acabaré amb una llista de lectura encara més llarga.

divendres, 21 de maig de 2010

El meu nou amic

Fins fa pocs dies jo tenia un mòbil vellet que només servia de telèfon. Durant anys he pensat que no necessitava més. Però a poc a poc em va anar conquerint la idea que havia de trobar la manera de deslligar-me de l'ordinador a les hores que no treballo, i aquesta idea va anar prenent forma fins que vaig decidir comprar-me un mòbil d'última generació. He aprofitat per canviar de companyia i agafar-me un contracte en què les trucades són més barates i l'internet, raonable. I ara tinc aquest nou millor amic:

El més important, per a mi, no són els milers d'aplicacions (de fet tot just estic començant a explorar-les), sinó que ara, quan no tingui feina, no caldrà que m'estigui davant de l'ordinador per si m'escriu algun client: podré sortir a fer un cafè a la terrassa d'un bar, aprofitant el bon temps i els horaris irregulars d'un parell de nous emprenedors (sou uns valents!) que tinc a mà, i de tant en tant fer una ullada al correu entre glop i glop, amb aquella alegria.

dissabte, 15 de maig de 2010

Al Saló del Còmic

El cap de setmana passat es va fer el Saló del Còmic de Barcelona, enguany amb Holanda com a país convidat. Vaig tenir la sort de traduir el llibret de tires còmiques que regalaven als visitants de l'stand d'Holanda, i a més que m'oferissin una entrada gratuïta. Tenint en compte que hi vaig igualment cada any, això volia dir estalviar-me els 7,50 € que m'hauria costat (6 € d'entrada i 1,5 € d'inexplicable comissió servicaixa). Ja sé que es regalen un parell de milers d'entrades cada any, però no per això em va fer menys il·lusió.

Ah, el llibret és el mateix que per Sant Jordi regalaven a la Casa del Llibre (un amb un Sant Jordi tot suat a la portada). Per si l'heu vist. Aquí us poso una de les tires que inclou:


dimecres, 12 de maig de 2010

Visca l'euro

No vull ni pensar com faria la feina que faig si no hi hagués la Comunitat Econòmica Europea. Molts dels meus clients són d'altres països i la tranquil·litat de saber que negociaràs preus i et pagaran en euros és tot un luxe. De fet, arrufo una mica el nas involuntàriament quan un client nou comença a parlar de corones, dòlars o lliures. Tinc molt bons clients fora de la zona euro, però més d'una vegada a l'hora de cobrar m'he trobat que apareixia alguna comissió bancària insidiosa. No em vull ni imaginar com devia funcionar abans, quan cada país anava amb la seva pròpia moneda!

Per això aquests darrers dies que es parlava de la crisi de l'euro jo parava l'orella per si calia patir per res. Espero que tinguin raó aquí i en Krugman s'equivoqui, que tinguem euro per temps i que s'hi vagin sumant països! [Nota de l'endemà: es veu que el proper podria ser Estònia].

diumenge, 9 de maig de 2010

La batalla del wolframi

La setmana que ve es publicarà La batalla del wolframio, un estudi rigorós i exhaustiu de Joan Thomas sobre les relacions que els Estats Units van mantenir amb l'Espanya de Franco mentre van participar a la Segona Guerra Mundial (és a dir, des de Pearl Harbour, el 8 de desembre de 1941, fins al 14 d'agost de 1945), del qual he traduït totes les citacions originals de cartes, documents oficials, etcètera (ja en vaig parlar breument aquí).

El que es coneix com la batalla del wolframi és un capítol de la guerra econòmica entre els aliats i els països de l'Eix. El wolframi o tungstè és un mineral que fa més resistents determinades aleacions, de manera que millorava els blindatges, la capacitat de perforació de la munició, etc. Els aliats no sabien com utilitzar aquest mineral, però en veure que Alemanya en comprava van començar a adquirir-ne per fer pujar el preu i, finalment, van embargar la venda de productes petrolífers a l'empobrida Espanya de postguerra per exigir que no se n'exportés més.

Durant uns anys el wolframi va ser una solució per a la misèria d'alguns pobles del nord-oest d'Espanya. Es van construir mines i al seu voltant van néixer pobles que després de la guerra van tornar a quedar abandonats. Algunes mines, com la de Casaio, van reobrir breument anys després, durant la guerra de Corea, però els anys en què el wolframi es pagava a preu d'or mai no van tornar, i ara tot el testimoni que en queda són mines tancades i pobles fantasma com el de la fotografia (Cadafresnas, León).

Antics allotjaments de miners a Cadafresnas