"Fes el que fas", diu literalment aquesta frase llatina; podríem traduir per "estigues pel que fas".
Una màxima que la meva ment dispersa s'hauria de prendre més al peu de la lletra.

divendres, 29 de gener de 2010

Propaganda del gremi

Es veu que encara que el món està molt globalitzat, en el camp lingüístic encara queda camí per recórrer (per sort per a qui s'hi dedica, com jo).

Un estudi de Forrester Research ha determinat que:
  • Hi ha 3 vegades més possibilitats que un internauta compri un producte si la pàgina web que el ven se li dirigeix en la seva llengua.
  • Els costos d'atenció al client es redueixen si les instruccions de l'aparell estan en la llengua de l'usuari, de manera que es compensa ràpidament el preu de la traducció.
  • Els usuaris passen el doble de temps en pàgines web amb contingut en la seva llengua materna (comparant amb pàgines web amb contingut en altres llengües que coneixen).

dimecres, 27 de gener de 2010

La dieta del traductor

No només de poesia i diccionaris viu el traductor: també ens alimentem amb alguna lloança escadussera, copets (sovint virtuals) a l'esquena, cafè i autobombo.

I per això avui penjo aquest vídeo d'un joc de taula en el qual he treballat: Castle Garden. Un taulell allargat en el qual dos jugadors comencen en la mateixa situació, com als escacs: 100% estratègia! És prometedor, però les normes demanen dedicar-hi una estona.



D'altra banda, ja he vist el joc en si i tant les peces com el taulell i la capsa són de bona qualitat, cosa que s'agraeix en aquesta època en què tants jocs de taula es passen a la cultura del plàstic barat i els materials de nyigui-nyogui. Espero poder-lo provar ben aviat! Si tot va bé, el tindré a les meves àvides manetes d'aquí a tres dies exactament.

diumenge, 24 de gener de 2010

Petits descobriments que t'alegren el dia

Tantes hores com em passo davant de l'ordinador, però l'internet no te l'acabes i en qualsevol moment pots trobar que has fet un petit descobriment útil. Avui, buscant una altra cosa, he ensopegat amb uns vídeos divulgatius que va emetre TV3 l'estiu passat.

La sèrie es diu "Tinc un dubte" i està formada per 40 capítols breus (minut i mig) dedicats a diferents aspectes pràctics del català. Es basen en un llibre de Rudolf Ortega que he regalat un parell de cops. Val la pena mirar-se'n uns quants! Els trobareu a la web de TV3 o a youtube.

divendres, 15 de gener de 2010

De vegades l'encertes

L'àvia és velleta i, com se sol dir, "es distreu"; però si llegeix alguna cosa meva on hi sobra una coma o hi ha un gir que li sona a calc, no me'n passa ni una. Avui hi he parlat; es veu que he tingut èxit amb el llibre que vaig regalar-li per Nadal, "Rodamots"; en podeu veure la ressenya aquí.

La veritat és que, tot i que fa un parell d'anys que rebo un missatge diari (de dilluns a divendres) de "Cada dia un mot", tenir-ho a les mans en forma de llibre és una altra cosa. No sóc una nostàlgica del llibre polsegós que fa olor de vell, tot i que d'una manera o altra tinc les prestatgeries sempre plenes; però sí que trobo que fa més goig un volum que pots dur a la bossa i tocar amb els dits que no pas els 686 missatges a la carpeta de Rodamots del gestor de correu.

Això sí, els missatges de Rodamots me'ls llegeixo cada dia. En la distribució d'hores davant de l'ordinador, són cinc minutets que dedico, un dia rere l'altre, a la formació contínua que tan important és i que tant costa de fer perquè requereix temps (i de vegades, diners) que no sempre tenim disponibles. Ho recomano a tothom.

dilluns, 11 de gener de 2010

Els esquimals i els noms de la neu


Aquests dies de nevades m'han recordat el mite lingüístic que diu que els esquimals tenen vint paraules per dir neu. Segons sembla, tot va començar amb un treball de l'antropòleg Franz Boas, que a la introducció a The Handbook of North American Indians (1911) esmentava que els inuit tenien quatre paraules per a designar la neu, mentre que la llengua anglesa només en tenia una. Aquestes quatre paraules descrivien la neu que cau, la neu de terra, la neu que sura a l'aire, i les tempestes de neu.

D'estudi en estudi, i sobretot de boca a boca, el nombre de paraules que els esquimals presumptament utilitzen ha anat creixent. Però a l'hora de la veritat, sembla que no passa d'aquestes quatre, almenys en inuktikut, el dialecte inuit de l'Àrtic canadenc (el més parlat).

Les llengües inuit tenen la característica de ser polisintètiques, que vol dir que els mots d'un sintagma no van coordinats entre ells sinó que s'aglutinen formant una sola paraula. És a dir, que en lloc de "neu tova" dirien "neutova", cosa que pot passar per una paraula diferent per a designar un tipus de neu en concret. I així es crea el mite.

Segurament els inuit són més precisos a l'hora de definir les diverses presentacions de la neu, tal com els navegants utilitzen diversos mots per referir-se a l'estat de la mar, però això no vol dir que tinguin vint paraules per dir onada.


Més detalls aquí.

dilluns, 4 de gener de 2010

La lexicògrafa amateur

Si s'està subscrit a un parell de llistes de correu dedicades a traducció i llengua, és normal trobar-se de tant en tant un missatge sobre les novetats del Termcat. Avui, per exemple, un que remetia a aquest article.

El Termcat és una entitat que m'és simpàtica, perquè fa diccionaris, i dins meu sempre hi ha hagut una petita lexicògrafa amateur (i una mica platònica, perquè encara que ho vaig intentar, de moment encara no he fet cap diccionari). I això que l'assignatura de terminologia de la carrera no em va fer ni fred ni calor, o més aviat fred que calor, però ja en parlarem un altre dia.

M'he mirat els 250 termes nous acceptats pel Termcat l'any 2009; la majoria, del món dels videojocs. Però segurament els més útils són els de la gastronomia: brownie (mm), mojito (mmm), coulant (mmmmmmm). I el que més m'ha agradat, perquè trobo que sona bé i a més utilitza les estratègies pròpies de la llengua, és "passallibres", és a dir, "la pràctica consistent a deixar un llibre en un lloc públic i a comunicar-ho en un web específic perquè algú pugui trobar-lo, llegir-lo i tornar-lo a deixar accessible, de manera que un nou lector pugui reiniciar el procés", o la persona que ho fa.

Potser és una paraula que arriba un pèl tard, però "bookcrossing" tampoc no és un terme gaire estès, o sigui que qui sap, potser la cosa tindrà èxit. Com a mínim no arriba tan tard (ni amb tan poc encert) com "casset de butxaca" i "CD de butxaca" que l'any 2000 havien de substituir walkman i discman, que ja feia molts anys que corrien.