"Fes el que fas", diu literalment aquesta frase llatina; podríem traduir per "estigues pel que fas".
Una màxima que la meva ment dispersa s'hauria de prendre més al peu de la lletra.

divendres, 25 de desembre de 2009

Semifoscor i penombra

Abans d'anar a dormir la Nit de Nadal, un fragment d'un article que m'ha agradat:

La luz atrae a todos, aun al más vulgar, en tanto que la semioscuridad sólo hace detenerse a los elegidos", escriu Günther Grass a "El tambor de hojalata" en la traducció espanyola de Gerhard. Miguel Sáenz [que ha retraduït la novel·la] prefereix "penumbra" a "semioscuridad". El més decisiu és que la frase resumeix l’ofici de traductor: l’elegit que busca la resplendor entre les ombres. La claredat no necessita intèrprets.

De: Nou ritme per al tambor



diumenge, 20 de desembre de 2009

Basc: tan a prop i tan exòtic

No sé si caldria, com diuen alguns, que a l'Estat Espanyol tothom aprengués totes les llengües oficials. Sí que crec, però, que hauria de ser més fàcil. Jo visc en una capital de província i aquí no hi ha cap escola on es pugui aprendre basc ni gallec; potser hauria de ser obligatori que ho oferissin a les escoles oficials d'idiomes, no ho sé.

El cas és que amb el gallec, per pura similitud de les llengües, no es troba a faltar, però en canvi el basc, que es parla com aquell qui diu "aquí mateix" (en 4 o 5 horetes de cotxe hi ets), ens resulta absolutament desconegut i exòtic.

I per això m'ha fet gràcia trobar per casa aquest article que va sortir fa un parell d'anys a La Vanguarda i que jo, segons sembla, vaig retallar i guardar (i que gràcies al magnífic servei d'hemeroteca en línia d'aquest diari, he pogut recuperar en color). Seguint la línea sobre l'origen de les paraules que vaig encetar parlant de la ciència ficció (I i II), us n'ofereixo un parell més.

Es tracta de l'origen d'alguns noms de marques basques. Poden semblar simplement una marca, però tenen un significat molt relacionat amb el seu producte:

- Otsein (fabricant d'electrodomèstics): paraula que significa "servent, criat".

- Eroski (supermercats): nom que significa "lloc on comprar"; és un compost de "erosi" (comprar) i "toki" (lloc).

- Azkar (empresa de transports): paraula que significa "ràpid"

dijous, 17 de desembre de 2009

Vint-i-cinc!

Avui he fet una factura per a una empresa búlgara, i així Bulgària s'ha convertit en el país que fa vint-i-cinc a la llista de països amb què he treballat en els 5 anys que fa que estic pel meu compte:

Regne Unit
Suècia
Dinamarca
Alemanya
Bèlgica
Polònia
Portugal
Irlanda
Itàlia
França
Bulgària
Holanda
Canadà
Estats units
Hong Kong
Japó
Emirats Àrabs Units
Israel
Argentina
Nova Zelanda
Corea del Sud
Lituània
Txèquia
Turquia
Suïssa

dilluns, 14 de desembre de 2009

Tots autònoms

Ser autònom té molts desaventatges que cal tenir ben presents. No tens vacances pagades, ni paga extra de Nadal, les baixes per malaltia són molt pitjors que les dels assalariats (i no comencen fins al cinquè dia d'inactivitat), el volum de feina pot ser erràtic, etcètera.

Però els autònoms no ho som per massoquisme, ni tan sols perquè no tinguem cap altre remei: hi ha coses que compensen, com ara ser el teu propi cap, controlar tu mateix la teva activitat laboral, tenir més llibertat (que es pot aprofitar per formar-se, per conciliar vida familiar i laboral, etcètera) i, el més important i sovint oblidat, el sou.

Perquè una cosa és clara: així com quan no treballes ningú no et paga, cada hora que sí que treballes repercuteix al que guanyes. I després d'un període per establir-se que pot ser més o menys llarg (en el meu cas, 18 mesos), s'arriba a un punt d'equilibri en què pots tenir un sou prou digne. Fer-se ric ja costa més, però tampoc ningú no decideix dedicar-se a les llengües pensant que s'hi farà d'or.

I el cas és que si la notícia del nou contracte per a llicenciats que planteja el govern central és certa, més val ser autònom. Són contractes que surten baratíssims a les empreses (que s'estalvien les quotes de la Seguretat Social) i poden estar tan mal remunerats com les pràctiques, encara que els treballadors/víctimes siguin llicenciats. La idea és reduir l'atur juvenil (a desembre de 2009, un 34,5%) pagant un sou més baix als que comencen, de manera que s'endarrereix la independització dels joves i, segurament, es generen acomiadaments perquè fer fora un treballador i contractar-ne un de jove a una tercera part del preu és ben llaminer.

O sigui que jo els recomano el que dic a tothom: posa't pel teu compte, que hi sortiràs guanyant.

dijous, 10 de desembre de 2009

Baixa el valor del títol de català de l'EOI



El Govern ha modificat el valor dels títols de català de l'Escola Oficial d'Idiomes. Quan els alumnes completen cursos de les EOI, reben uns certificats que tenen valor oficial. En el cas del català, fins ara els estudiants que acabaven el cinquè curs obtenien el nivell D, el mateix que els llicenciats en filologia catalana. A partir d'ara, en canvi, rebran el nivell B, i això s'aplicarà no només a partir d'enguany, sinó amb efecte retroactiu, de manera que també afecta als alumnes que van fer cinquè l'any passat. Segons sembla, tot això en aplicació de la LOE, la llei orgànica d'educació.

Tot això encara és molt recent. La mesura ha despertat força recels i oposició, i ja hi ha gent treballant per canviar-ho, o sigui que caldrà estar pendent de les notícies per veure cap on tira la cosa.

No conec el cas concret del català, però sospito que era injust donar el mateix títol als alumnes de l'EOI que als de la facultat de filologia, que bé s'hi deuen haver passat més hores i deuen tenir més coneixements de llengua. En tot cas el que és un fet és que cal regular els certificats que expedeixen les EOI, perquè en teoria se'n surt amb el mateix nivell en qualsevol llengua, i en canvi és ben clar que no és el mateix aprendre xinès que italià.

Font: La notícia a l'Avui del 2 de desembre.

diumenge, 6 de desembre de 2009

Premi a Haruki Murakami

Llegeixo per casualitat aquí que han condecorat l'autor japonès Haruki Murakami (Kyoto, 1949) amb l'Ordre de les Arts i les Lletres d'Espanya.

M'ha cridat l'atenció perquè justament fa unes quantes setmanes que tinc una novel·la seva començada (o més ben dit, atravessada). N'he llegit dos terços, i se m'està fent una mica llarga, però qui sap si és que he anat a trobar el seu llibre més fluix. El cas és que no m'ha enganxat l'argument i no em crec els personatges, o sigui que vaig arreglada.

De fet, potser tampoc no hauria estat la meva primera tria d'aquest autor, però me'l van regalar pel títol, "Sputnik, amor meu", perquè el meu gat també es diu Sputnik. I sempre miro de llegir-me els llibres que em regalen, encara que això em destaroti la llista d'espera (misèria...).

divendres, 4 de desembre de 2009

La història immortal (i 2)

Em diuen que se'n pot llegir el primer capítol aquí.

I a més, en parlen a Lleixes, Ucronies i Nausica.

Per cert, parlant d'històries immortals (o en tot cas, que no s'acaben d'acabar): Demà me'n vaig d'aventura, a buscar la casa abandonada d'un falangista reusenc en algun lloc de la serra de Prades per a un llibre que escriu en Joan.