"Fes el que fas", diu literalment aquesta frase llatina; podríem traduir per "estigues pel que fas".
Una màxima que la meva ment dispersa s'hauria de prendre més al peu de la lletra.

dimarts, 27 d’octubre del 2009

Estreno diccionari


Fa uns dies que me’l vaig comprar després de veure’l per casualitat en una llibreria, i avui per fi he pogut estrenar-lo. El de l’altra direcció, català-neerlandès (que a mi em fa molt menys servei) va sortir l’any 1993, i jo el tinc des de l’any 2000. Aleshores ja em van dir que a Enciclopèdia Catalana estaven preparant el seu germanet, però entre l’un i l’altre han passat setze anys, i això que havien de ser bessons!

Per tant, a aquest segon de la parelleta, feia anys que l’esperava; però quan finalment el vaig trobar, no me l’esperava gens. D’una banda, després de tants anys se m’havia mig oblidat la seva absència i m’havia acostumat a utilitzar altres mitjans (és a dir, a passar pel castellà o l’anglès, quin remei!), però sobretot, perquè no havia rebut cap e-mail avisant que el publicaven. I mira que rebo cada dia un munt de missatges d’editorials i lletraferits parlant de la presentació de coses que m’interessen molt menys!

O sigui que va ser una feliç sorpresa, i una bona notícia. Després l’he tingut ben bé un mes a la prestatgeria sense ni treure-li el plàstic, esperant l’ocasió d’estrenar-lo; el moment s’ha fet esperar perquè justament la traducció que m’ocupa aquests dies és al castellà.

Avui, per fi, hi he buscat la primera paraula: schok. El meu nou diccionari em proposa xoc, batzegada i sotrac. Crec que tot i així tiraré per commoció, que en el meu context em va millor. A més, ho he afegit petit en llapis sota de l’entrada de schok. Ara el diccionari ha quedat oficialment estrenat.

diumenge, 25 d’octubre del 2009

Declaració d’intencions


Tarda grisa de diumenge de tardor: segurament són els dies en què neixen més blogs.

Els blogs neixen sense lectors, així que és difícil començar donant la benvinguda a ningú. Si heu vingut a parar aquí, benvinguts sigueu, passeu, passeu; que això és casa meva, i casa meva és casa vostra. Però la idea d’aquest apunt inicial és fer una petita declaració d’intencions. És a dir, explicar més o menys de què penso parlar.

La idea que tinc, i que fa temps que em ronda, és reunir sota un sol títol tot el que em cridi l’atenció (perquè parlar de "vicissituds" o " peripècies" em sembla massa grandiloqüent per a una persona que es passa el dia a l’ordinador, o com a molt al telèfon) relacionat amb la meva feina.

Que què vull dir? Doncs petits apunts sobre les eines que utilitzo i temes de llengua, passant per tot de coses tangents com la vida d’autònom, el teletreball, la gestió, la informàtica, la documentació, la formació, la feina feta i la feina per fer, la família i altres animals, i els clients i altres herbes, potingues i metzines. I tot ben amanit amb com manegar-ho amb el modificador +10 a la dificultat que hi afegeix l’últim extra que m’he agafat: una criatura d’un any.

Bon profit!