"Fes el que fas", diu literalment aquesta frase llatina; podríem traduir per "estigues pel que fas".
Una màxima que la meva ment dispersa s'hauria de prendre més al peu de la lletra.

dijous, 26 d’agost de 2010

Els paraigüers del Piemont


Buscava informació sobre el criptolecte dels criminals russos, el fènia, i m'he trobat al Paris Review un article molt curiós i interessant sobre un altre criptolecte, que en aquest cas l'autor classifica com a idioma a part: el tarusc, parlat pels paraigüers de la zona italiana de Piemonte.

Els ombrellai (fabricants de paraigües) d'aquesta zona eren molt especialitzats i solien ser ambulants, de manera que no és del tot estrany que desenvolupessin un llenguatge propi per entendre's entre ells. Aquest llenguatge, esdevingut inintel·ligible per a l'altra gent, fou adoptat per contrabandistes, lladres i altres criminals.

Als anys 1970 es va fer un intent de documentar-lo però els etnògrafs no van fer gaire més que redactar una llista de paraules, que podeu trobar a l'article, i constatar que era una barreja de molts altres idiomes, inclosos alguns de prerromans.

Una de les coses que més m'ha cridat l'atenció és el sistema numèric. Fixeu-vos-hi, només arriba fins a cinc, de manera que nou és "quatre i cinc" o sis és "dos tresos".

spuntòn
un
silvester
dos
trent
tres
pala
quatre
sgrifia
cinc
du trent
sis
pala e trent
set
do pall
vuit
pala e sgrifia
nou
mina russìn
deu

dissabte, 21 d’agost de 2010

Segells, llengües, Tintín


Les restriccions de l'equipatge que es pot dur en avió ajuden a la meva economia: acumuladora de mena que sóc, i propensa a la nostàlgia, qualsevol viatge era un risc potencial de reunir un munt de memorabília, llibres que anys després encara no he llegit, roba, menjar... Ara quan vaig de viatge he d'anar amb compte de no carregar gaire la maleta, i acabo tornant amb petits records lleugers, com ara punts de llibre o els segells que he trobat enguany.

Bèlgica és com una meca per als amants del còmic (si més no, els amants del còmic europeu). Després de visitar el museu del còmic de Brussel·les, vaig passar per davant d'una botiga de filatèlia. La meva col·lecció de segells està aturada des de fa anys (de nena baixava sovint el diumenge al mercat de la Catedral a buscar-ne de nous), tot i que hores d'ara encara retallo tots els segells de les cartes que rebo i els vaig guardant en una capseta, per si algun dia tinc ganes de posar la col·lecció al dia. Però aquesta botiga tenia molts segells bonics al petit aparador, i hi vaig entrar.

Hauria pogut comprar moltes coses, però em vaig acabar decidint pel full de segells de la foto (i això que Tintín no m'agrada gaire) perquè em va semblar molt adequat per a una traductora. D'esquerra a dreta i de dalt a baix, i amb risc d'equivocar-me en algun lloc, les portades d'àlbums de Tintín en francès, danès, anglès, luxemburguès, xinès, portuguès, algun idioma escrit en devanagari, polonès, rus, islandès, txec, afrikaans, àrab, castellà, alemany, finès, suec, japonès, turc, tailandès (?), italià, indonesi, grec, neerlandès.

diumenge, 1 d’agost de 2010

Es nota que no estic de vacances


... i sobretot es nota que molta altra gent sí que ho està. Fixeu-vos en la diferència entre la meva xifra d'aquesta setmana i la mitjana de tots els usuaris. Haureu de fer-hi clic al damunt, o ja us ho dic jo: mentre que jo tinc una eficiència de l'1,03, la mitjana dels usuaris ha caigut en picat fins a 0,18. Quina enveja!