"Fes el que fas", diu literalment aquesta frase llatina; podríem traduir per "estigues pel que fas".
Una màxima que la meva ment dispersa s'hauria de prendre més al peu de la lletra.

dimecres, 2 de març del 2011

Horaris

Fa gairebé set anys que sóc autònoma, i una de les coses de què més he gaudit en aquest temps ha estat de no tenir horaris. Sempre he estat una treballadora força nocturna, ja estudiava de nit quan anava a la Universitat; i com que després de sopar em passo una bona estona davant de l'ordinador, als matins sóc indulgent amb mi mateixa i no em poso el despertador. Des que tinc la criatureta, ella fa de despertador, però com que és de bon dormir, això significa llevar-me entre nou i deu, i entre que la vesteixo i la duc a la llar d'infants, em poso a treballar cap a mig matí, com feia abans de tenir-la.

El fet de no tenir horaris fixes fa que et tornis la companya de cafè de tothom que té un matí lliure, s'escapa de la feina a fer papers, es posa de baixa, té una criatura, surt de guàrdia... petites interrupcions que jo agraeixo molt i que em fan tenir la il·lusió que les meves setmanes no són monòtones.

Ara bé, tot això podria canviar a partir de setembre, que la nena anirà a l'escola dels grans i, per tant, tindrà hora fixa d'entrada cada matí. Li hauré de posar el despertador i la fixació dels seus horaris comportarà, suposo, una estabilització dels meus. No em podré quedar a treballar fins tan tard, i hauré de fer una mena d'horari d'oficina mentre ella sigui a l'escola. Això ha fet que darrerament parli d'horaris amb altres autònoms, i he descobert que la majoria es marquen a si mateixos un horari (alguns aprofiten l'horari d'un fill o de la parella, però altres se l'autoimposen). Deu ser més efectiu? Com ho feu, vosaltres?

6 comentaris:

  1. Doncs, jo segueixo els horaris del meu marit. Sort en tinc que ell s'aixeca aviat, si no, dormiria cada dia fins les 11! Però sí, em marco un horari: em poso a treballar cap a les 7.30 quan ell marxa de casa, faig una paradeta pel 2n esmorzar cap a les 10.30, dino a les 2, i la sessió de tarda comença a les 3 i intento que acabi cap a les 5-6 de la tarda. Així puc aprofitar les tardes :) Jo és que de nits... A les 11 ja tinc una son que no m'aguanto :)

    ResponElimina
  2. A l'hora de veritat, sembla que els organitzats són majoria :)

    ResponElimina
  3. Jo faig de 9 a 21h. Però cal descomptar l'hora del dinar, la dutxa, els telenotícies del migdia, el temps de joc amb el nen, les estones per mirar Internet, si un dia surto a jugar a futbol o pàdel, els divendres que acabes abans... De fet, no treballo gaire,,,

    ResponElimina
  4. Jo (que no tinc nens) només tinc una norma: per qüestions d'insomni, vaig decidir fa temps que després de sopar no es treballa... encara que això suposi sopar a la una de la nit. Higiene de la son, en deia una meva amiga psicòloga.

    ResponElimina
  5. @ Monti -> sempre he tingut la sensació que t'ho prenies amb molta calma ;)

    @ David -> i no et passa que justament a la nit és quan et rendirien més les hores? Reps menys missatges, no truca ningú, hi ha menys distraccions...

    ResponElimina
  6. [i no et passa que justament a la nit és quan et rendirien més les hores? Reps menys missatges, no truca ningú, hi ha menys distraccions...]

    A mi no em fa res que em molestin una mica quan treballo, però sí quan miro una peli o alguna cosa així. Per això, faig com el David, no treballo després de sopar, llevat que sigui necessari.

    ResponElimina