"Fes el que fas", diu literalment aquesta frase llatina; podríem traduir per "estigues pel que fas".
Una màxima que la meva ment dispersa s'hauria de prendre més al peu de la lletra.

divendres, 18 de novembre de 2011

Organització. Treballar amb nens a casa



Des de setembre passat tinc una mena d'horari. Un horari oficial, podríem dir; gairebé un horari platònic. Duc la número 1 a l'escola i a les 9:15 sec davant l'ordinador (amb el cafè fet i tot, que hem triat una escola a cinc minuts de casa). En principi, a partir d'aquí comença la feina i, descomptant la pausa del dinar, la jornada laboral es pot allargar fins a tres quarts de cinc. Però la cosa no perd la seva gràcia arbitrària, perquè a casa hi tenim la número 2, que té dies d'angelet i dies d'aquells misteriosos que res no li sembla bé i no hi ha manera de picar mitja hora seguida. Així que moltes vegades acabo fent jornada partida, encadenant estones en horari escolar, i llargues tirades al vespre, que llavors sí que solen dormir totes dues (excepte la nit abans dels lliuraments grossos, que això, elles, ho saben).

Tothom em diu que tinc una feina magnífica per tenir fills. Com que no m'ho diuen per la baixa de maternitat (tan cínics no són, la gent), entenc que es refereixen al fet de treballar a casa. Sí, és veritat, en alguns sentits. Però costa més treballar (i, sobretot, treballar seguit), de manera que a la pràctica treballes més hores. O, més ben dit, la jornada laboral s'allarga i es fa menys densa. Una mica com si estires un teixit de punt i es dóna. Les hores de feina s'esfilagarsen. Estàs més hores amb els nens, però no totes les hores que estàs amb ells pots dedicar-los tota la teva atenció. La número 2 i jo encara ens estem acostumant una mica a la relació laboral-maternal. A més, aquesta tardor està molt atapeïda de feina. Però gairebé no m'atreveixo a dir-ho, tal com estan les coses, i per por que algú em digui "dona, millor així que al contrari". És clar, jo també ho penso. Però més estones amb la petitona tampoc no estarien malament.

2 comentaris:

  1. Hola, María.

    No coneixia el teu blog, però ara mateix l'agrego al Reader. No puc estar més d'acord amb aquesta entrada... Em sento molt identificada ara mateix, el que no sé es com t'ho fas per treballar encara que sigui mitja jornada... Jo amb l'Olivia no puc fer gaire bé res fins que no arriba el seu pare... (Perdona el meu català perque segur que tinc mil faltes)...

    ResponElimina
  2. Hola nena! Bé, pel ritme de publicació del blog, ja veus que la conciliació passa hores baixes! He tingut sort que la número 2 ha sigut dormidora, però els dies de mocs o de dents o de misteris de la infància m'ha tocat fer bastants malabarismes per no deixar la feina penjada...

    ResponElimina