"Fes el que fas", diu literalment aquesta frase llatina; podríem traduir per "estigues pel que fas".
Una màxima que la meva ment dispersa s'hauria de prendre més al peu de la lletra.

dimarts, 13 de desembre de 2011

Traducció, localització i festes locals

De vegades hi ha conceptes intraduïbles, que requereixen una explicació perquè si no, els lectors/espectadors en la llengua d'arribada no hi entendran el mateix que els de la llengua original. Aquesta traducció-adaptació se sol anomenar "localització", però com ara veurem, no sempre és possible.

Per exemple, se m'acut el cas de la festa d'Acció de Gràcies dels Estats Units. Ara ja ens hi hem acostumat, però recordo que, de petita, quan en alguna sèrie de televisió celebraven acció de gràcies jo pensava que era una mena de missa que es feia a casa en lloc d'anar a l'església, i com que els veia menjar gall dindi, pensava que era per Nadal. Fins i tot m'havia inventat que era el que es feia el dia 24, i que Santa Claus passava el 25. Tot aclarit!

El que passa és que no sempre és fàcil localitzar en lloc de traduir. Sovint, per falta d'espai. Uns subtítols no deixen lloc per aclarir d'on surt aquesta festa, i en un doblatge, encara menys. Com deia, en el cas d'Acció de Gràcies, potser resulta una mica confús, però a còpia de veure-ho un any sí i un altre també, ja ens hi hem acostumat tots i sabem que és una altra festa que celebren els americans. És més complicat quan la festivitat en qüestió no és gaire coneguda pel públic destí de la traducció.

Això justament és el que m'ha passat fa uns dies, que he estat traduint alguns dels extres de la pel·lícula neerlandesa Sint. Sant Nicolau (Sinterklaas) és un personatge que porta regals als nens holandesos. Resumint molt, és un bisbe de llarga barba blanca que viu a Espanya amb els seus patges negres (Zwarte Pieten). Cap a mitjan novembre, inicia un viatge des de Madrid en vaixell de vapor. Porta la bodega plena de regals per als nens que s'han portat bé, i el dia de sant Nicolau (5 de desembre) els reparteix de casa en casa per Holanda.

A la pel·lícula, que és de por, les coses van diferent. Sant Nicolau és un personatge maligne que va per les teulades d'Amsterdam carregant-se la gent. El problema és que als extres tots els actors parlen dels seus records de quan eren petits o fan referència de passada a elements que tots els holandesos coneixen, però que per a la gent d'aquí són d'allò més surrealistes (per exemple, que deixaven la finestra oberta perquè entressin els caramels, o que el sant s'emporta els nens dolents a Madrid dins d'un sac), i que no hi ha lloc per a explicacions. 

Per no parlar de les cançonetes. La més típica (que a la pel·lícula es deixen sense traduir però que als extres sí que sortirà traduïda) diu: "Sant Nicolau, capó, posa'm alguna cosa a la sabata, posa'm alguna cosa a la bota, gràcies sant Nicolau". Això de capó, només té sentit perquè en holandès rima amb sabata (i pel que vaig veure en una enquesta ràpida, la majoria d'holandesos ni saben què vol dir), però a la traducció sembla gairebé un insult... com vaig trobar a faltar les notes a peu de pàgina!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada