Sant Jordi

Sant Jordi, el drac i llibres

Abans d'anar-me'n a fer un tomb per les paradetes de llibres aviam què trobo (enguany no busco res en concret, però si veig "Fronts oberts" de Pau Vidal, me'l compraré), una breu entrada per desitjar-vos bon dia de sant Jordi. Aquest cap de setmana no he tingut temps d'escriure als meus blogs perquè he tingut una agenda de ministre, però la setmana passada em van convidar a fer una ressenya d'un llibre "meu" (és a dir, que traduït per mi, però és que els sento una mica meus, també) al blog de la Nani, un magnífic blog dedicat a la cuina, cosa que va ser un plaer. Aquí la teniu per si algú s'anima a fer-hi un passeig abans d'anar a la Rambla: ressenya d'El perfeccionista a la cuina.

Afegitó: aprofito per explicar que el "sant" o "santa" que precedeix els noms dels sants s'escriu amb majúscula en castellà però amb minúscula en català. De manera que cal desitjar "bona diada de sant Jordi", sense majúscules innecessàries. Ja sabeu una cosa més!

L'etimologia dels països d'Amèrica del Sud

Conquistadors a punt de començar a posar noms a tort i a dret

Fa molt de temps que no publico entrades d'etimologia, i avui n'he llegit per casualitat una que m'ha fet gràcia en un blog que segueixo i que està dedicat a aquest tema, i he pensat que ho compartiria per aquí. Sempre m'ha semblat interessant veure com i per què els conquistadors i els exploradors posaven nom a les terres que anaven trobant, i comparar aquests noms nous amb els dels pobles que ja hi vivien. Això dóna per més entrades, o sigui que ja n'anirem parlant. Només una nota: recordem que tots els noms geogràfics tenen algun significat, fins i tot els que ara ja assumim com "noms propis" i prou, en vaig parlar aquest dia. Avui, en tot cas, comentarem els orígens dels noms dels països de l'Amèrica del Sud.

- Argentina: els conquistadors espanyols esperaven trobar-hi plata i, amb gran optimisme, ja li van posar el nom (derivat de la paraula antiga per plata, "argent") abans de comprovar si era cert.

- Bolívia: l'any 1825 Bolívia va haver de decidir si unir-se a Perú o fer-se independent. Quan van triar la segona opció, es van encomanar a Simón Bolívar, de qui també deriva el nom de la moneda local, el bolívar.

- Brasil: el primer europeu que hi va anar, el portuguès Álvarez Cabral, va anomenar-lo Vera Cruz, però en lloc d'aquest nom en va triomfar un altre, derivat d'un dels productes d'exportació més preuats d'aquesta nova terra: la fusta d'un arbre anomenat "palo brasil", en què brasil seria un derivat de "brasa", ja que d'aquesta fusta s'extreia un colorant vermellós que servia per fer tints.

- Xile: hi ha moltes teories, que només es posen d'acord en una cosa: que és d'origen indígena. I punt: no hi ha acord ni tan sols sobre de quina llengua indígena prové. Més informació a la viquipèdia, aquí.

- Colòmbia: quan aquest país es va independitzar, l'any 1819, hi havia la idea de crear una gran nació panamericana que no es va concretar mai, però a aquest tros li va tocar un nom que evocava aquest somni i que està inspirat en el de Cristòfor Colom.

- Equador: bastant autoexplicatiu, el nom li ve perquè es troba damunt de la línia de l'Equador.

- Guyana: ve d'una paraula indígena que significa "terra d'aigües". No trobo enlloc de quina llengua, així que ho deixo en la categoria de "sospitós"; potser tots ens ho copiemienganxem els uns dels altres i no és ni cert.

- Paraguai: és d'origen guaraní (la llengua indígena més parlada en aquest país) i és una suma de dues paraules: "gua" (riu) i "para" (varietats). A què es referien amb això, no queda clar.

- Perú: típic cas d'imprecisió geogràfica de l'època dels conquistadors. El Pirú original era una part de Panamà, però va acabar per significar qualsevol terra més al sud, i quan Pizarro va tirar avall, va anomenar "Perú" el tros de terra que va conquistar.

- Surinam: el nom de l'única colònia neerlandesa a Amèrica Llatina (a banda d'algun enclavament a Brasil i de les illes ABC: Aruba, Bonaire i Curaçao) ve de la paraula "surinen", el nom d'una tribu de llengua arawak que vivia en aquesta zona quan van arribar-hi els europeus. Ja parlarem de Surinam, Holanda i la resta de colònies caribenyes un altre dia.

- Uruguai: també d'origen guaraní, però de significat més poc clar que el del seu veí del nord. Hi veiem el mateix "gua" que vol dir riu; ens diuen que el nom podria significar "riu dels ocells pintats" i ens ho creiem.

- Veneçuela: es veu que els primers europeus que en van veure les costes van veure cases construïdes sobre l'aigua, els va recordar la ciutat de Venècia i li van posar un nom que recordés a aquesta ciutat italiana. No ho hauria pensat mai!

Per cert, que això ho faig de hobby, perquè si us interessa l'etimologia dels països del món, mai no superaré la llista de la wikipedia: http://en.wikipedia.org/wiki/List_of_country-name_etymologies.

Què faríem sense els amics?

Qui té un amic... 

Un traductor es pot especialitzar en traducció jurídica i trobar-se traduint la declaració d'un pèrit psiquiatra o una patent tècnica. O especialitzar-se en màrqueting i trobar-se amb els comunicats de premsa d'una empresa de fabricació de sondes o de fusteria especialitzada. O dedicar-se als llibres de no ficció i trobar-se un manual de fotografia molt tècnic una setmana, un llibre de xocolata la segona setmana i un llibre de la història de l'alpinisme a la tercera. De manera que, per molt que t'especialitzis, al final et trobes que has de fer una mica de tot.

I encara és més exagerat en les novel·les. Per a la darrera traducció que m'han publicat, A dalt tot està tranquil, vaig haver de recórrer moltes vegades a un amic neerlandès que és fill d'un granger de vaques per entendre els conceptes, i després a la meva àvia, que havia tingut vaques a casa, en busca de les paraules catalanes. Per al llibre que estic fent ara, sobre un piròman a Noruega, ja he hagut de demanar ajuda del meu pare per a la terminologia psiquiàtrica, a un amic advocat per a la terminologia jurídica i a una amiga flautista en el fragments amb temàtica musical (els personatges es coneixen d'una coral). Tot això, no cal ni dir-ho, a més a més dels diccionaris, els fòrums de traductors i Internet, i dels amics nadius de les llengües de sortida que tinc al Facebook i que es van trobant preguntes de tant en tant.

El dia que els traductors poguem posar dedicatòries a les novel·les, no m'hi cabran tots! O sigui que de moment, des d'aquí, moltes gràcies!