Queda malament dir-ho, és gairebé com dir que no t'agrada llegir, però és la veritat: sóc una persona poc musical. Els tres anys que vaig anar a classe de piano amb prou feines vaig aprendre res, i sempre he tingut molt mala oïda. A casa meva hi ha moltes més vegades silenci que música (descomptant quan hi ha les nenes, és clar). Però fa anys, quan vivia a casa els pares, era diferent. Tenia uns quants discos a la meva habitació i sempre em posava els mateixos. Avui he sentit per casualitat, perquè es veu que el seu autor avui faria 70 anys, una de les cançons que més escoltava llavors. I m'he sentit transportada, d'aquella manera estranya que només et poden transportar la música o les olors, a la meva habitació d'adolescent, i fins i tot al cobrellit verd fosc i als llibres d'èpica fantàstica que en aquella època tenia temps de devorar l'un rere l'altre.
I he pensat que tornaré a buscar aquelles cançons i em faré a l'ordinador una carpeteta (si fos jo de fa quinze anys, em faria un caset) de música per llegir, perquè de cop m'ha semblat que encara sento molt propera la meva jo universitària però que la nena de l'institut, últimament, l'he tingut una mica deixada.
Us deixo la cançó:
I vosaltres, llegiu amb música o amb silenci?
La música no pot faltar mai!!! Gairebé sempre llegeixo i treballo amb música de fons. A més, pot ser música d'allò més diversa, tan aviat em poso Vivaldi com Daft Punk, depèn del dia...
ResponElimina