Nou paraules que la ciència deu a la ciència-ficció (I)

Tinc un hobby que publicito poc fora del gremi: l'etimologia. Em fa molta gràcia saber d'on vénen les paraules, i una de les obres de referència que més m'enorgulleixo de tenir (i que desgraciadament no es pot consultar en línia) és el diccionari etimològic de Joan Coromines , que té deu volums comptant el suplement.

M'agrada molt l'etimologia pura i dura: els processos de derivació, substitució, canvi fonètic, erosió de les paraules, etcètera; però cal admetre que és un tema que pot semblar dens si no hi estàs una mica ficat. Ara bé, sovint l'etimologia pot atraure al gran públic, i ben explicada és entretinguda per a tothom, per exemple si a l'origen d'una paraula hi trobem pistes del seu significat, o veiem com s'ha anat transformant fins a arribar al seu sentit actual. A més, els casos més curiosos te'ls pots anar guardant a l'anecdotari i qui sap si algun dia tens ocasió de comentar-los i amenitzar un sopar.

Avui, passejant per internet, he trobat 9 paraules que semblen científiques però ves per on, resulta que vénen de la ciència-ficció. L'article no és nou, però m'ha fet gràcia. De moment, les tres primeres:

1 - Robòtica. Encara que ho associem a laboratoris d'Universitat o a prototips japonesos, aquest terme se'l va inventar Isaac Asimov i el va utilitzar per formular les tres lleis de la robòtica (1950).

La paraula robot, per cert, també té una etimologia interessant. La paraula robota significa treball en txec, l'arrel "rab" forma part tant de la paraula "esclau" com de la paraula "treballar" en moltes llengües eslaves. En el sentit que l'utilitzem avui, prové d'una obra de teatre de l'autor txec Karel Čapek. Ara bé, segons sembla el crèdit de l'invent ha d'anar al seu germà Jozef: Karel n'havia volgut dir "labori", utilitzant l'arrel llatina equivalent, però com que la paraula no li agradava, va utilitzar "robotnik", suggeriment del seu germà.

2 - Enginyeria genètica. Una altra disciplina científica que deu el seu nom a la literatura, en aquest cas a la novel·la L'illa del drac, de Jack Williamson (1951).

3 - Gravetat zero. Encara que s'havia utilitzat anteriorment per a descriure el nucli de la Terra, el terme tal com l'entenem avui dia apareix per primer cop en una novel·la d'Arthur C. Clarke, l'autor d'Una odissea a l'espai (1952).