Sembla que aquest de la foto ha decidit establir una colònia a casa meva, perquè hem anat caient tots, l'un darrere de l'altre, començant per la petitona que ens el va portar de la llar d'infants, amagadot a la motxilla, ara fa dues setmanes. Han estat catorze dies de mocs, tos i febre, però sembla que hem arribat al final i hem guanyat la batalla, encara que aquí mentre quedi algú tossint no firmarem cap armistici, almenys fins que el pediatra no ens doni llum verda.
El cas és que he estat una setmana fent d'infermera i després una altra malalta, i quan treballes pel teu compte, això vol dir que la feina se t'acumula i se t'endarrereix i no hi pots fer res. Crec que cap autònom no demana la baixa per una grip: amb el règim de cotització més comú, que és el que jo tinc, només tens dret a 26 euros al dia i això només a partir del cinquè dia de malaltia, o sigui que per poc que es pugui val més la pena treballar igualment. A casa som dos autònoms i tots dos hem decidit no demanar la baixa i mantenir-nos al front, encara que fos mig enterrats en muntanyes de clínex.
Si guanyem la guerra, res no em sabrà greu. He perdut un parell de batalles (he hagut d'endarrerir un lliurament important i no he pogut acceptar un parell de feines, cosa que sempre és una mica perillós perquè t'arrisques a perdre clients) però crec que si m'atrinxero els propers quinze dies, a principis de desembre ho tindré tot ben lligat un altre cop. Aviam si també em serveix per agafar el ritme al blog.
El cas és que he estat una setmana fent d'infermera i després una altra malalta, i quan treballes pel teu compte, això vol dir que la feina se t'acumula i se t'endarrereix i no hi pots fer res. Crec que cap autònom no demana la baixa per una grip: amb el règim de cotització més comú, que és el que jo tinc, només tens dret a 26 euros al dia i això només a partir del cinquè dia de malaltia, o sigui que per poc que es pugui val més la pena treballar igualment. A casa som dos autònoms i tots dos hem decidit no demanar la baixa i mantenir-nos al front, encara que fos mig enterrats en muntanyes de clínex.
Si guanyem la guerra, res no em sabrà greu. He perdut un parell de batalles (he hagut d'endarrerir un lliurament important i no he pogut acceptar un parell de feines, cosa que sempre és una mica perillós perquè t'arrisques a perdre clients) però crec que si m'atrinxero els propers quinze dies, a principis de desembre ho tindré tot ben lligat un altre cop. Aviam si també em serveix per agafar el ritme al blog.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada