"Fes el que fas", diu literalment aquesta frase llatina; podríem traduir per "estigues pel que fas".
Una màxima que la meva ment dispersa s'hauria de prendre més al peu de la lletra.

dimarts, 9 de febrer de 2010

De què va aquesta feina

Una editora per a qui vaig treballar deia que la traducció havia de pesar el mateix que l'original. No vaig indagar mai en les profunditats de la frase; sé perfectament que aquesta editora considera els llibres un producte més comercial que cultural.

Però el cas és que, si no s'està traduint literatura, la definició és escaient. En una obra literària és bàsic reflectir al màxim totes les tries de vocabulari, registres, girs, etc. de l'autor. En feines del dia a dia, el que cal és donar al lector la mateixa sensació que té el lector del text original (i el mateix contingut, això per descomptat).

On és el límit? Això és el que no sap ningú. El marca el mitjà de publicació/difusió, el client, el destinatari del text, el traductor mateix... En tot cas, repeteixo el que jo faig servir com qui diu de "mantra": el text ha de sonar genuí i espontani i, a més, ser correcte i transmetre la mateixa informació que l'original. De vegades cal fer equilibris i fins i tot malabarisme, però això és la gràcia de la cosa.

Pot ser frustrant no saber on traçar la ratlla (o, més sovint, on és la ratlla que ha traçat algú altre per nosaltres), però és que no és cap ciència exacta, això. Què hi farem!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada