"Cal parlar bé sense que es noti"

Ja vaig parlar, en una sèrie que encara no he acabat, d'Això del català, d'Albert Pla i Nualart. Ara per fi me l'estic llegint i no dono a l'abast, bolígraf en mà l'omplo de notetes i post-its i tot i així crec que necessitaré, com a mínim, una segona lectura per tenir-ho tot per la mà. Cal interioritzar per poder transmetre, i aquest llibre té tal densitat d'informació que no em serà fàcil assumir-ho tot i poder-ho comunicar. Ja he fet proves aquest cap de setmana passat, que he estat amb tot de gent interessada però que no es dedica a la llengua. I amb els alumnes serà una altra prova de foc.

De moment em quedo amb una idea de Ricard Fité, que segons sembla va ser el primer responsable lingüístic de Catalunya Ràdio: cal parlar bé sense que es noti. La frase és símptoma de disfuncionalitat i, entengueu-me bé, no és el meu ideal, sinó que demostra que hi ha un problema greu; però alhora és ben bé el lema pel qual jo fins ara m'he regit sense saber-ho. Resumeix allò que sempre dic de "creïble, genuí i espontani". Hi ha gent que es considera prou sàvia, o ho és, per marcar la seva pròpia norma; jo no. Jo em crec la norma establerta, no perquè m'agradi en tots els casos (ni molt menys -ja en parlaré), sinó perquè dono per fet que qui la marca en sap més que jo. I això, en català, en castellà i en totes les llengües.

Ja veurem com serà el català del futur; dependrà de l'ús, de la gramàtica nova que tant esperem, de si ens el creiem o no. Però mentrestant, als textos que em passin per la mà, els aplicaré aquesta idea: parlar bé sense que es noti. Que és possible, eh. Però requereix gràcia.