"Fes el que fas", diu literalment aquesta frase llatina; podríem traduir per "estigues pel que fas".
Una màxima que la meva ment dispersa s'hauria de prendre més al peu de la lletra.

dijous, 26 d’agost de 2010

Els paraigüers del Piemont


Buscava informació sobre el criptolecte dels criminals russos, el fènia, i m'he trobat al Paris Review un article molt curiós i interessant sobre un altre criptolecte, que en aquest cas l'autor classifica com a idioma a part: el tarusc, parlat pels paraigüers de la zona italiana de Piemonte.

Els ombrellai (fabricants de paraigües) d'aquesta zona eren molt especialitzats i solien ser ambulants, de manera que no és del tot estrany que desenvolupessin un llenguatge propi per entendre's entre ells. Aquest llenguatge, esdevingut inintel·ligible per a l'altra gent, fou adoptat per contrabandistes, lladres i altres criminals.

Als anys 1970 es va fer un intent de documentar-lo però els etnògrafs no van fer gaire més que redactar una llista de paraules, que podeu trobar a l'article, i constatar que era una barreja de molts altres idiomes, inclosos alguns de prerromans.

Una de les coses que més m'ha cridat l'atenció és el sistema numèric. Fixeu-vos-hi, només arriba fins a cinc, de manera que nou és "quatre i cinc" o sis és "dos tresos".

spuntòn
un
silvester
dos
trent
tres
pala
quatre
sgrifia
cinc
du trent
sis
pala e trent
set
do pall
vuit
pala e sgrifia
nou
mina russìn
deu

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada