"Fes el que fas", diu literalment aquesta frase llatina; podríem traduir per "estigues pel que fas".
Una màxima que la meva ment dispersa s'hauria de prendre més al peu de la lletra.

dijous, 23 de setembre de 2010

Rússia fa cent anys, a tot color


Fa quinze anys jo volia estudiar filologia eslava. Vaig decantar-me per traducció a l'últim moment (literalment: el meu pare va haver de fer campana de la feina per dur-me a cuita-corrents a Barcelona per apuntar-me a la prova d'accés de la FTI). El que no vaig dubtar en cap moment era que volia estudiar rus. En aquell moment semblava que Rússia es menjaria el món (al final feina tenen amb menjar), però en el meu cas la raó d'estudiar rus era més romàntica. M'atreien la immensitat, el fred, els extrems, la història, la literatura, la nostàlgia que sembla que transmeten tots els seus components.

Al final no m'he dedicat al rus, i això que és, amb diferència, la llengua que més temps he dedicat a intentar aprendre (i la que parlo pitjor). Però l'atracció per Rússia continua, segurament exagerada pel fet que no he estat a cap país russoparlant des de fa vuit anys. I per això m'ha agradat tant trobar aquestes imatges, una sèrie de fotografies autèntiques de primers de segle XX en color. Color original. 

Sembla que utilitzaven una tècnica que consistia a fer tres fotografies seguides, una amb un filtre vermell, l'altra amb un filtre verd, i l'última amb un filtre blau. Després se superposaven en plaques de vidre i l'efecte eren fotografies en un color una mica cromo, però força fidel a la realitat. He triat aquesta perquè, a banda que m'agrada el senyor, a l'aigua es veu que la tècnica no era perfecta: com que l'aigua es movia entre una foto i l'altra, no es podia evitar aquest efecte.

7 comentaris:

  1. (disculpa els comentaris naïf que estic fent avui, però és que estic menjant cacahuets).

    ResponElimina
  2. (Això ho estic escrivint amb els dits petits)

    ResponElimina
  3. (en fi: que m'ha agradat molt, aquesta entrada, que m'havia passat desapercebuda)

    ResponElimina
  4. (escriure amb els dits petits és tendinitis segura)

    ResponElimina
  5. La veritat és que són unes fotos precioses. Algunes semblen fetes amb Instagram.

    ResponElimina