"Fes el que fas", diu literalment aquesta frase llatina; podríem traduir per "estigues pel que fas".
Una màxima que la meva ment dispersa s'hauria de prendre més al peu de la lletra.

diumenge, 22 de maig de 2011

Llenguatge políticament correcte


A pesar que tinc els resultats de les eleccions de fons, cosa que es podria considerar un exercici de masoquisme, ara mateix el que em té més encesa són les 50 pàgines que estic corregint per al Departament de Treball, escrites amb un llenguatge políticament i sexualment (o es deu dir "de gènere"?) correcte, que suposo que deu seguir al peu de la lletra el manual d'estil de la conselleria... però que m'està posant negra. Primer, perquè els ulls gairebé no llisquen pel text: les malaltes i els malalts, les i els pacients susceptibles de patir una onada de calor, benvolgut/da alcalde/essa i bevolguts/des regidors/resles persones jubilades... (com a mínim l'autor ha estat conseqüent, que normalment es cansen a mig text, però això fa que sigui mooooolt feixuc).

Però és que ara fa una estona que ensopego paràgraf sí, paràgraf també amb "empreses de fins a 9 persones treballadores" o "empreses amb entre 10 i 49 persones treballadores". I per aquí sí que no passo, perquè aquí els talibans del llenguatge políticament correcte, per no dir "treballadors" (empreses de fins a 9 treballadors, tan greu seria?), resulta que canvien el significat. I és que tots sabem que en una empresa on hi hagi fins a 9 persones treballadores, pot haver-hi un munt de ganduls cobrant la nòmina. O no?

I això m'ha recordat un article de La Vanguardia que vaig guardar fa un parell d'anys (i que ara recupero gràcies a la magnífica hemeroteca online del diari: Nuevo curso, viejos vicios, de novembre de 2008) que defensa el llenguatge no sexista i es retrata amb una llista d'exemples:

Qualifica de "sexista y complejo" l'ús de paraules com ara estudiantes, los miembros, celiacos o tutores i ofereix, com a opcions "correctas y más sencillas", los y las estudiantes, las y los miembros, gente celiaca i grupo tutorial. Que, en fi, potser algú troba més correctes, però més senzilles, m'estranyaria.

Les dones tenim molt de camí per recórrer, i jo trobo que així no avancem gens.

4 comentaris:

  1. Totalment d'acord amb tu. La correcció política em sembla molt bé, però no ens passem, no? O és que hi ha algú que quan parlem dels jubilats pensa que només parlem dels homes, o quan parlem dels treballadors només parlem dels homes, o quan parlem dels celíacs només parlem dels homes? Potser són ells (i elles) que s'ho haurien de fer mirar una mica...

    ResponElimina
  2. Sí, és un pal. Amb això les llengües que no distingeixen entre masculí i femení tenen molt de guanyat!

    ResponElimina
  3. Sí, i a més després cal coordinar els pronoms:
    Benvolgut/da senyor/a treballador/a: voldria informar-lo/-la que no m'agrada el llenguatge políticament correcte!

    ResponElimina
  4. Sí, i gairebé sempre en algun punt del text deixen de coordinar-ho tot... Perquè no s'aguanta per enlloc.

    ResponElimina