Suposo que tots els gremis parlen de preus (alguns fins i tot els pacten), però en el cas dels traductors, de vegades sembla que no tinguem altre tema! Però més val que no em queixi, perquè si he iniciat aquesta entrada és, justament, per parlar de tarifes, i en concret, de per què són tan baixes les tarifes de traducció literària. Una de les coses que fa baixar el preu de les traduccions literàries és la manera de fer el còmput de paraules. En la traducció "comercial", el preu se sol calcular per paraula, però en la traducció de llibres se sol fer servir un sistema a partir del nombre de pàgines de 1800 o 2100 caràcters.
Com explica l'enquesta de tarifes de l'APTIC (2009), si comptem les pàgines d’un llibre directament amb el Word (dividint el número total de caràcters per 2.100) el resultat serà entre un 20 i un 30% menor que si ho fem amb plantilla. Això es deu senzillament al fet que el Word no tindrà en compte ni les línies vídues ni les òrfenes. Tradicionalment les pàgines d’un llibre es calculaven amb una plantilla de 2.100 caràcters, és a dir, 30 línies de 70 caràcters cadascuna, però com que el Word ofereix la possibilitat de comptar el total de caràcters i dividir, actualment se sol utilitzar aquest sistema. L'APTIC recomana que si us donen el recompte a partir de Word, cal calcular una tarifa un 20-30% més alta per compensar.
Un altre tema important és que pocs traductors viuen exclusivament de la traducció literària. Molts ho fan d'a més a més, a banda d'una altra feina o de traduccions comercials. Fins i tot hi ha qui admet que ho fa per hobby, o per amor a l'art. Com que ja està assumit que de la traducció de llibres no es pot viure, molta gent ho combina amb altra feina per no haver-ne de viure. I així es crea un cercle viciós que cada cop costa més de trencar.
Sens dubte, un altre element important és la llei bàsica del mercat, la llei de l'oferta i la demanda. No sé si està estudiat, però estic convençuda que hi ha més gent que vol traduir llibres que gent que vol traduir documentació empresarial. Els llibres són projectes llargs, sovint agraïts, de vegades entretinguts... I si hi ha més oferta de mà d'obra, el preu baixa.
També és cert que en el món editorial hi ha pocs professionals que es facin rics: correctors, il·lustradors, editors, etc. també treballen sovint amb tarifes baixes. Potser és cert que és un mal endèmic del sector, com assegura un amic meu.
En tot cas, cal saber, com diu l'Acett, que si les tarifes de traducció de llibres són més baixes és perquè el traductor ha de tenir un contracte on se li reconegui un percentatge dels drets de venda del llibre. Si hi ha sort i es converteix en un èxit de vendes, els drets compensaran la tarifa més baixa de la feina original. És com una aposta, i de vegades deu tocar (a mi encara no m'ha passat, però fe!).
Afegitó el 24/06/2011:
He vist que aquesta entrada té moltes visites de gent que busca com establir tarifes per a la traducció editorial, o sigui que comparteixo aquest link que explica molt bé com fer el càlcul entre diferents formats de pàgina.
Afegitó el 24/06/2011:
He vist que aquesta entrada té moltes visites de gent que busca com establir tarifes per a la traducció editorial, o sigui que comparteixo aquest link que explica molt bé com fer el càlcul entre diferents formats de pàgina.
Jo sóc de les que prefereix fer altres tipus de traduccions. La traducció literària no em va gens. I l'únic llibre que he traduït, em va convèncer que el sector editorial no està fet per a mi, ni per les tarifes ni per la relació amb el client, ni res de res. Per això admiro tant la gent que li agrada i s'hi dedica.
ResponEliminaPer començar, felicitats per tocar el tema, Maria.
ResponEliminaLes editorials, si més no aquelles amb les que jo treballo, contemplen el percentatge de compensació per recompte. Ara bé, és com un sobreentés: els contractes donen una tarifa a la que després, com d'amagatotis, s'hi suma el % que sigui (p. e. un 20%). Misteris.
A mi, personalment, em satisfà el fet de no haver de buscar encàrrecs en uns quants mesos i de treballar, de quan en quan, amb temes que em puguin interessar. Suposo que té un component vocacional, la qual cosa no ha de voler dir acceptar qualsevol tarifa.
D'altra banda, no crec que hi hagi més gent disposada a fer llibres que altres traduccions: no recordo quasi cap company de facultat que desitgés ser traductor editorial. Potser és degut a què des de la facultat ja ens ho pintaven com un sector inaccessible i de morts de gana. Des de fora hi ha una imatge força distorsionada.
Aprofito per reclamar que parlem de traducció editorial, i no literària: qui fa llibres fa novel·les i contes, però també assaig, biografia, guies, periodisme... i les condicions són les mateixes.
Hola David!
ResponEliminaPotser tens raó amb això de traducció editorial i no literària, però el cas és que en les traduccions de no ficció, sol ser molt més fàcil calcular el temps que trigaràs. I em penso que la dedicació de temps mitjana per pàgina deu ser més baixa que en literatura, però aquí ja depèn de cada cas, i de si el llibre és un assaig filosòfic o un manual de fotografia.
És curiós això que dius que no recordes gaires companys que vulguessin dedicar-se a la traducció literària. Segurament això és així a Traducció, on la mentalitat de l'estudiant arquetípic potser és més pràctica (hi havia més gent que volia ser intèrpret a la UE que traductor de Sartre, això segur). Però potser a filologia és a l'inrevés.
Comparteixo totalment això que dius de la tranquil·litat de no haver de buscar encàrrecs en uns quants mesos i treballar en temes interessants... Seria millor si no fos que sovint les editorials tenen molta pressa perquè han de publicar el llibre abans de sant Jordi, o de Nadal, o alhora que la versió castellana que ja està molt avançada... O potser és que jo tinc mala sort!
I el que no he vist mai (i he treballat amb força editorials, gairebé totes de Barcelona) és això del percentatge de compensació per recompte. És molt habitual? Aviam si resulta que bado...