"Fes el que fas", diu literalment aquesta frase llatina; podríem traduir per "estigues pel que fas".
Una màxima que la meva ment dispersa s'hauria de prendre més al peu de la lletra.

dimecres, 11 de gener de 2012

Dossier a Presència: La feina silenciosa


El mes de gener acostuma a ser un dels que tinc més feina, no sé si és l'efecte sant Jordi o que els clients agafen l'any amb ganes. Per això fa dies que no escric res, ni per aquí ni per cap altre lloc. Però sí que he llegit una mica, i a banda d'estar a punt d'acabar-me alguns llibres de la collita estiuenca (així anem), també he llegit aquest reportatge sobre els traductors literaris que han publicat a Presència. L'he trobat força bé, bastant centrat en els traductors que es dediquen a la literatura en majúscula, tots somrient amb les seves biblioteques al darrere i els diccionaris de paper sobre la taula. Sempre m'ha agradat veure els llocs on treballen els altres, així que només amb això ja em feien contenta.

Un parell de frases que m'han agradat:

«Amb un coneixement imperfecte de l’anglès però amb un domini a fons del català es pot fer una bona traducció; al revés, no». Idea que jo sempre defenso (no tothom i està d'acord) i que aquí expressa justament un exprofessor meu, en Joan Sellent  (a qui jo per cert també cito sempre per dir que la traducció al català ha de ser "correcta, espontània i versemblant").

«Jo entendria que si pots llegir un Delibes en castellà o un Sagarra en català ho facis en la llengua original, perquè el do, el geni, està en la llengua, i en la traducció es perd molt. Ara bé, llegir un Vázquez Montalbán o un Ruiz Zafón en una llengua o en una altra no té tanta importància. De fet, la major part dels autors ho són d’argument, no de llengua». Ho diu Isabel Martí, editora de La Campana. M'ha agradat aquesta distinció entre autors d'argument i de llengua. En certa manera, és allò que dèiem de la Literatura amb majúscula o amb minúscula.

Me'n torno a la novel·la d'argument que estic traduint aquests dies: una novel·la negra del danès Mikkel Birkegaard.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada