La cursa de les 11 ciutats

A Holanda, el primer dia que el termòmetre s'acosta a zero, ja comencen a frisar. Si es van glaçant canals i comences a poder fer passejades en patins sobre glaç natural, es comença a sentir el murmuri: "aquest any sí!". Quan fins i tot s'han tancat (és a dir, glaçat prou) alguns canals al centre de les ciutats, mig país ja no s'aguanta i les televisions s'omplen de tertulians, autoproclamats experts i amants de l'esport que opinen sobre si n'hi haurà o no. I llavors algun periodista s'endinsa cap a les terres del nord i pregunta a algun pagès si hi haurà cursa de les 11 ciutats o no. I el pagès respon, feliç de comprovar que els passerells del sud no han espavilat gens des de l'any passat, que paciència.

Aquí estem ara mateix. Un any més, però enguany amb més esperances perquè hi ha una bona onada de fred siberiana, esperant si glaça prou per celebrar la cursa de les 11 ciutats: un recorregut de 200 km per gel natural, amb tornada i sortida a Leeuwaarden, que cal recórrer en menys de 24 hores. No s'ha pogut fer des de l'any 1997, perquè hi ha d'haver un cert gruix de gel (15 cm) i hi ha un parell de punts al trajecte en que hi ha corrents que impedeixen que es glaci fàcilment. Ahir mateix, l'encarregat de comprovar-ne el gruix (el rayonhoofd, un càrrec honorífic per al qual només et pot designar l'anterior rayonhoofd) es va enfonsar en un d'aquests llocs. O sigui que de moment, paciència.

I mentrestant, imatges de postal.