"Fes el que fas", diu literalment aquesta frase llatina; podríem traduir per "estigues pel que fas".
Una màxima que la meva ment dispersa s'hauria de prendre més al peu de la lletra.

dijous, 22 de març de 2012

Qüestió de gènere, no de sexe


Darrerament es parla molt del llenguatge no discriminatori, sobretot arran d'aquest informe de la RAE que critica les guies d'estil que imposen un llenguatge pretesament no sexista que, de fet, dificulta la comunicació i és massa artificiós per aplicar sense perjudicar la normalitat. Jo penso que, com en tot, el més important és mantenir el sentit comú. El sexisme existeix i el llenguatge sexista també, i jo sóc la més combativa; però alhora tinc clar que aquest problema no se soluciona entorpint la fluïdesa de la llengua. És que barregem dues coses que no són el mateix: el gènere i el sexe.

Mirem per exemple aquesta frase, la que utilitza Bosque al seu informe:
 Los directivos acudirán a la cena con sus mujeres
Aquesta frase és clarament sexista, però no perquè no hi digui:
- Las directivas y los directivos acudirán a la cena con sus maridos y esposas
sinó perquè presuposa que els directius són tots homes.

No crec que tingui res a veure amb una frase com ara Los alumnos de la escuela perquè el context, segurament, ens indicarà que es refereix a nens i nenes. El mateix amb coses com ara Los habitantes de Europa; difícilment ningú s'imaginarà que parlem només de la meitat de la població del continent.

I és que la vida mateixa desmenteix que el llenguatge sigui sexista per si. Imagineu aquesta conversa. Si preguntem a algú si ha tingut criatures:
- Tens fills?
- Sí, una nena.
Oi que no sobta gens la conversa? Senyal que el parlant infereix que aquest masculí engloba tant nens com nenes. Fixeu-vos que el context ens permet anar més enllà del gènere (gramatical) de les paraules:
- Tens fills?
- Sí, dos nens.
Aquí tots entenem que no hi ha cap nena, oi?

I és que el llenguatge pretesament no sexista que consisteix a suprimir els plurals naturals de la llengua no es pot mantenir. Fa uns dies les mestres del meu Facebook van publicar en massa aquesta frase al seu mur:

El que li hauria de fer vergonya a ella [la consellera Rigau], és posar-se davant de les càmeres de TV3, davant de tots els pares i mares que estan a l'atur, i defensar aquestes mesures que volen desmantellar l'ensenyament públic. Les filles i fills aprenen de les seves mestres i pares què vol dir justícia social, dignitat, equitat i solidaritat.

Pam. Pares i mares, filles i fills, però llavors resulta que aprenen de les seves mestres. On és el sexisme? Què és sexista, entendre que els "fills" poden ser tant nens com nenes, o donar per fet que ser mestra és feina de dones?

I per demostrar els estralls que provoca aquest llenguatge a les noves generacions, una frase de la número 1, que té tres anys i mig i mirava una pel·lícula: Ara arriben les caçadores i els caçadors i maten la mare del Bambi. El que és greu és que a ella aquesta frase li sona natural.

1 comentari:

  1. Que potser no és una mena de sexisme incipient això de dir "el" sol i "la" lluna? En aquest tema, les dues millors llengües que conec són el basc i l'anglès, que no atribueixen arbitràriament cap gènere als objectes ni amb prou feines a les persones.

    Bé, el basc usa, per exemple, un gènere en els verbs. Per dir "fes!",, en imperatiu, a una dona diuen EGIK , però si ho diuen a un home cal dir "EGIN" (o a l'inrevés, ara no ho recordo)

    ResponElimina