Aquests dies treballo en la segona passada d'una novel·la. Crec que és la meva passada preferida. La primera versió de la traducció d'un llibre és una traducció ràpida, feta sense diccionari, en la qual el principal objectiu és obtenir una idea de les dificultats i fer una lectura a fons de l'original.
La segona passada és la primera en què soluciono problemes, però només els de fàcil solució: si és cosa de diccionari, o si una cosa que semblava un problema ha quedat clara més endavant a la novel·la. Però si m'encallo en algun punt, el salto; tots els problemes de debò, els nusos, me'ls deixo per a la tercera passada, que és encara més lenta, i que en el cas del llibre que ara m'ocupa començaré, segurament, demà.
La segona passada és la primera en què soluciono problemes, però només els de fàcil solució: si és cosa de diccionari, o si una cosa que semblava un problema ha quedat clara més endavant a la novel·la. Però si m'encallo en algun punt, el salto; tots els problemes de debò, els nusos, me'ls deixo per a la tercera passada, que és encara més lenta, i que en el cas del llibre que ara m'ocupa començaré, segurament, demà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada