Sóc poc amant de la cultura elitista (i de la cultura elitista subvencionada, encara menys); això vol dir que perquè una cosa sigui comercial no fa que a mi deixi d'agradar-me (Harry Potters, etc). I que una cosa sigui rara tampoc no farà que m'agradi automàticament.Tot i així, de tant en tant apaivago el meu esperit cultureta amb un projecte d'aquests que amb prou feines veuran la llum (200 exemplars) i que només es distribueixen en circuits molt concrets que, la veritat, desconec. Un d'aquests va ser un poema que vaig traduir ara fa un any i que tot just ha estat editat fa un parell de setmanes, en un llibre de gran format i amb un paper i un disseny molt bonics del museu Molí Paperer de Capellades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada