"Fes el que fas", diu literalment aquesta frase llatina; podríem traduir per "estigues pel que fas".
Una màxima que la meva ment dispersa s'hauria de prendre més al peu de la lletra.

dimarts, 17 de maig del 2011

Com detectar un client potencialment problemàtic


Divendres passat em va contactar un client amb qui no he arribat a treballar, però aquesta vegada crec que em puc haver estalviat una col·laboració problemàtica. Hi havia alguns indicis, que ara explicaré, que em van fer pensar que el client podia ser dels que més val tenir lluny... i al final, quan el client mateix es va buscar la vida per una altra banda, la veritat és que em vaig sentir alleujada.

Les coses van anar així:
- Indici 1: El client truca a les set de la tarda d'un divendres. És una hora estranya per trucar a un col·laborador nou. En la trucada explica breument a què es dedica l'empresa i em diu on tenen la seu, però no em diu en cap moment el nom de l'empresa. Resulta que es presenten a una licitació europea i necessiten traduir un text d'una llengua escandinava.

- Indici 2: La noia em diu i repeteix diverses vegades que "no necessiten un text d'una gran qualitat literària", només saber què diu, perquè ells després ho utilitzaran només a nivell intern. Una mica més endavant en la mateixa conversa, em diu que normalment ja es tradueixen ells les coses, però que en aquest cas, com que la licitació és important, volen algú de fora que ho faci, però que no cal que hi posi floritures ni res.

Aquí jo ja començava a estar una mica mosca, perquè que jo sàpiga els traductors no "posem floritures" als textos si no hi són a l'original, i això que normalment ja s'ho tradueixen ells... doncs em sonava com si em diguessin que en realitat jo no els feia falta (tot això divendres al vespre).

- Indici 3: Li comento que per fer el pressupost he de veure els fitxers, i en aquell moment resulta que la noia no sap dir-me ni quantes paraules ni quantes pàgines són, però sí que són fitxers en pdf i faxos escanejats. Que ho necessiten divendres de la setmana següent, però com que ells ja hi han d'anar treballant, els primers textos ja els necessiten dimecres. O sigui que sap donar-me un termini, però no dir-me quanta feina és... Però que no em preocupi, que no necessiten "floritures ni qualitat literària" (tornem-hi).

Quedem que m'envia els fitxers però jo li dic que ja no els podré mirar fins a l'endemà al vespre (aquest cap de setmana jo era fora de casa). Dissabte al vespre, com havíem quedat, miro el correu, i trobo quatre mails seus.

- Indici 4: En el primer mail, vénen els fitxers. En el segon, em comenten que com que si guanyen la licitació podran passar-me molta feina, el pressupost hauria de "tenir-ho en compte" (un eufemisme per dir que els ho havia de fer barat. I la urgència?). En el tercer, em diuen que ja han trobat algú que podria fer la traducció, però que com que ja m'ho havien dit a mi primer, que els enviï el pressupost igualment, si pot ser abans de les sis de la tarda (jo ja els havia dit que no miraria el correu fins al vespre). I al quart, que li han dit a l'altre traductor que vagi començant però que, com que són documents llargs i és urgent, jo també puc anar traduint.

Després de llegir tots els missatges, vaig pensar que aquest client no em convenia i li vaig dir que creia que millor que ho fes tot l'altre traductor, per consistència i tot plegat. Espero que aquest traductor no se n'hagi de penedir. Qui sap, potser era un client fantàstic, però a mi em va fer mala espina... i m'alegro de no ser qui hi ha de tractar a partir d'ara.

2 comentaris:

  1. Però estàs segura que l'altre traductor no hi haurà posat floritures?? ;)

    Amb això de la mala espina dels clients, només m'he equivocat 2 vegades: la primera, un client que em va fer molt bona impressió i la cosa va acabar fatal; i la segona, al revés, un client que no m'acabava de fer bona espina, però que em vaig arriscar i resulta que és encantador, em passa feina regularment i paga bé i a temps!

    Per cert, em fa gràcia a mi això que quan tens molt volum de feina et demanin un preu més baix... Si treballar en projectes grans porta més feina que treballar en projectes petits! Cal mantenir un estil i una terminologia coherents que amb un volum de treball petit és molt més fàcil de garantir. Si és al contrari, per volums grans hauríem de cobrar un recàrrec!

    ResponElimina
  2. Sí, amb intuició no sempre l'encertes... Jo també he tingut exemples de tots els colors. Però en aquest darrer cas em vaig quedar molt alleujada que haguessin trobat una altra solució. És que no he explicat que en aquesta empresa hi treballa una noia que conec (de lluny), que és qui els havia donat el meu nom, i de vegades per una cosa així et sents com obligat a acceptar una feina que de fet no vols...

    Estic completament d'acord en això que no s'ha d'acceptar descomptes per projectes grans (almenys no com a norma), però encara em sembla més clar si és només un volum "potencialment" gran, perquè si no guanyen la licitació, potser no en saps mai més res!

    ResponElimina