"Fes el que fas", diu literalment aquesta frase llatina; podríem traduir per "estigues pel que fas".
Una màxima que la meva ment dispersa s'hauria de prendre més al peu de la lletra.

dilluns, 14 de desembre de 2009

Tots autònoms

Ser autònom té molts desaventatges que cal tenir ben presents. No tens vacances pagades, ni paga extra de Nadal, les baixes per malaltia són molt pitjors que les dels assalariats (i no comencen fins al cinquè dia d'inactivitat), el volum de feina pot ser erràtic, etcètera.

Però els autònoms no ho som per massoquisme, ni tan sols perquè no tinguem cap altre remei: hi ha coses que compensen, com ara ser el teu propi cap, controlar tu mateix la teva activitat laboral, tenir més llibertat (que es pot aprofitar per formar-se, per conciliar vida familiar i laboral, etcètera) i, el més important i sovint oblidat, el sou.

Perquè una cosa és clara: així com quan no treballes ningú no et paga, cada hora que sí que treballes repercuteix al que guanyes. I després d'un període per establir-se que pot ser més o menys llarg (en el meu cas, 18 mesos), s'arriba a un punt d'equilibri en què pots tenir un sou prou digne. Fer-se ric ja costa més, però tampoc ningú no decideix dedicar-se a les llengües pensant que s'hi farà d'or.

I el cas és que si la notícia del nou contracte per a llicenciats que planteja el govern central és certa, més val ser autònom. Són contractes que surten baratíssims a les empreses (que s'estalvien les quotes de la Seguretat Social) i poden estar tan mal remunerats com les pràctiques, encara que els treballadors/víctimes siguin llicenciats. La idea és reduir l'atur juvenil (a desembre de 2009, un 34,5%) pagant un sou més baix als que comencen, de manera que s'endarrereix la independització dels joves i, segurament, es generen acomiadaments perquè fer fora un treballador i contractar-ne un de jove a una tercera part del preu és ben llaminer.

O sigui que jo els recomano el que dic a tothom: posa't pel teu compte, que hi sortiràs guanyant.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada