La lexicògrafa amateur

Si s'està subscrit a un parell de llistes de correu dedicades a traducció i llengua, és normal trobar-se de tant en tant un missatge sobre les novetats del Termcat. Avui, per exemple, un que remetia a aquest article.

El Termcat és una entitat que m'és simpàtica, perquè fa diccionaris, i dins meu sempre hi ha hagut una petita lexicògrafa amateur (i una mica platònica, perquè encara que ho vaig intentar, de moment encara no he fet cap diccionari). I això que l'assignatura de terminologia de la carrera no em va fer ni fred ni calor, o més aviat fred que calor, però ja en parlarem un altre dia.

M'he mirat els 250 termes nous acceptats pel Termcat l'any 2009; la majoria, del món dels videojocs. Però segurament els més útils són els de la gastronomia: brownie (mm), mojito (mmm), coulant (mmmmmmm). I el que més m'ha agradat, perquè trobo que sona bé i a més utilitza les estratègies pròpies de la llengua, és "passallibres", és a dir, "la pràctica consistent a deixar un llibre en un lloc públic i a comunicar-ho en un web específic perquè algú pugui trobar-lo, llegir-lo i tornar-lo a deixar accessible, de manera que un nou lector pugui reiniciar el procés", o la persona que ho fa.

Potser és una paraula que arriba un pèl tard, però "bookcrossing" tampoc no és un terme gaire estès, o sigui que qui sap, potser la cosa tindrà èxit. Com a mínim no arriba tan tard (ni amb tan poc encert) com "casset de butxaca" i "CD de butxaca" que l'any 2000 havien de substituir walkman i discman, que ja feia molts anys que corrien.