Quan fa un any i mig vaig llegir la novel·la "El sopar" de Herman Koch, no en sabia res i em va agradar molt. I el factor sorpresa hi va tenir alguna cosa a veure, segur. La història no es veu a venir: dos germans que queden per sopar en un restaurant de luxe amb les seves dones, que parlen d'això i d'allò, esquivant el tema que els ha reunit. A poc a poc anem sabent què hi ha al darrere d'aquesta trobada que comença amb un aperitiu, literalment, per anar fent boca: el xampany rosat "de la casa".
Ara que ha sortit publicat, aprofito per recomanar-lo a qui no sàpiga què llegir i vulgui una bona història, original i molt ben explicada, amb les dosis necessàries d'humor i mala llet. Si podeu, resistiu-vos a llegir la contraportada. Com menys informació, millor!
Ara que ha sortit publicat, aprofito per recomanar-lo a qui no sàpiga què llegir i vulgui una bona història, original i molt ben explicada, amb les dosis necessàries d'humor i mala llet. Si podeu, resistiu-vos a llegir la contraportada. Com menys informació, millor!
Fa cosa d'un mes que me'l vaig acabar. Me'l van recomanar a la llibreria. Em va agradar molt. Tens raó amb el tema de la contraportada, però jo la vaig llegir, com sempre.
ResponEliminaA banda de l'actualitat del tema, em va agradar la construcció de la història i el llenguatge.
Felicitats per la traducció.
Ah! vaig propagenda del llibre.
Sí, jo no faig propaganda de tot el que tradueixo, però aquest és molt bo.
ResponElimina